29
de febrer
del
2020
Actualitzat
el
01
de març
a les
18:42h
El Barri Antic de Manresa ha tornat a recuperar la presència medieval amb la 23a edició de la Fira de l'Aixada que se celebra durant tot el cap de setmana. La Fira s'ha presentat com la consolidació dels canvis que es van produir fa dos anys i la incorporació d'importants novetats artístiques, encarades a donar les representacions de més versemblança històrica.
Durant dos dies, tot un campament medieval es desplega al Centre Històric de Manresa, en el marc de la Festa de la Llum, amb artesans, actors, actrius, funambulistes, joglars i músics, que omplen els carrers i reviuen els oficis dels seus habitants vuit-cents anys enrere. Hi ha un total de 200 parades.
El carrer del Balç continua sent un espai important de la Fira, amb la III Trobada de recreadors històrics, que en aquesta ocasió dona a conèixer els diversos grups socials que convivien a les ciutats medievals de Catalunya durant els segles XIII i XIV.
Novetats de l'Aixada
Nous actors s'han incorporat als actes centrals: Genina Llussà, és la nova reina Maria de Navarra; Jordi Garriga interpreta al constructor de la Sèquia Ramon d'Iglesias i Fina Sallés, s'ha posat a la pell de la mare del nadó que perd la vida degut a la manca d'aigua. I per primera vegada a la fira, el Tinet ha estat la Tineta i ha estat interpretat per l'actriu manresana Anna Selga. Els Jueus de l'Aixada ofereixen un ball jueu al rei Pere III.
Aquesta edició compta amb un nou grup, el Personal. Un col·lectiu de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages que representa els treballadors, els criats i els servents dels nobles. Es tracta d'un col·lectiu amb poc protagonisme fins ara que vol reivindicar que malgrat la duresa de la feina, són persones alegres, amb ganes de passar-ho bé i de viure. El seu primer espectacle duu el nom de A la taverna, el lloc on es troben junts quan enllesteixen les seves feines i on es deixen portar pel ball, el beure i la companyia. L'espectacle combina teatre i dansa i es pot veure a plaça Europa, plaça Major i Parc de la Seu durant el cap de setmana.
L'Associació per la dansa Estudi Folk ha estrenat l'espectacle Del joglar i les joglaresques, on es fusiona la dansa d'arrel tradicional i la poesia i on el tema central és l'enamorament del joglar per una bella dama. Aquest muntatge es pot veure de matins al Parc de la Seu i a plaça Major. Per les tardes, l'entitat recupera un antic espectacle, Joglaresques i la Dama d'Aragó, una aposta per la dansa amb influències de ballet clàssic, on la poesia i la popular poesia de la Dama d'Aragó juguen un paper fonamental, als escenaris esmentats i la plaça Europa.
També el col·lectiu de les Zíngares de l'Aixada, format per dansaires de l'Esbart Manresà, viu un relleu generacional enguany i, per això, estrenen espectacle anomenat L'essència, on després del viatge dels darrers anys cap al cantó més obscur de les zíngares, viatgen cap a la part més lluminosa del personatge, el de l'encís, el del joc, el de l'alegria i el del ball, la qual cosa es plasmarà en el viatge de la Sança per despertar les seves companyes sobre la necessitat de retornar als orígens. Es tracta d'un espectacle de dansa amb important presència de teatre, a través del diàleg de quatre zíngares, que està programat a plaça Major i Parc de la Seu durant dissabte i diumenge.
Els Moravians de l'Esbart Manresà també estrenen enguany espectacle i, coincidint amb les seves companyes, també fan un viatge als Orígens de la comunitat. En aquest cas, a través de la veu d'una àvia moraviana descobrirem el passat dels moravians com a poble, quins són els valors que s'han transmès de generació en generació, i el perquè del seu viatge pel continent. Es tracta d'un espectacle de dansa que combina moments més íntims amb esclats de festa, i dinàmiques de carrer amb balls d'escenari a plaça Major i Parc de la Seu.
El Grup Picarol, Cascavell i Esclop de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages presenten: Som orfes. Una colla de nens i nenes que viuen feliços a Manresa, veuran amenaçada la seva llar i la seva subsistència... Què passarà? Un espectacle de l'Anna Navarro per una nova història d'aquest grup que, puntualment cada tres anys renoven la seva proposta.
Diablons i Tabalons de Xàldiga estrenen L'aire de la mort. "Som l'alè del diable. Som ambaixadors de l'aire de la mort. Que la pesta caigui sobre vosaltres i els vostres fills. La Pesta s'abat sobre Manresa i paralitza les obres de La Sèquia. Com ho faran els Manresans per mantenir l'esperança davant d'aquesta mortaldat?". Els Tabalons i Diablons de Xàldiga segur que en treuen l'entrellat! Nou espectacle ple de foc i de ritme.
Farsants Universals d'arreu i d'enlloc en regalen enguany dues noves farses. La sopa de pedres. Adaptació d'un conte de Xesco Boix. Un soldat famolenc cerca menjar per tot arreu. Demana i demana! I la gent se'l treu del damunt: ells també passen gana! Han passat una guerra i no tenen res!!! La gana desperta l'enginy del soldat que s'empesca la manera de fer sopa de... pedres! I de passada donarà una lliçó a la gent del poble... I L'arbre generós, la història d'un arbre i la seva relació amb un nen... que es va fent gran. Història molt tendra i dolça, però passada reinterpretada (o estripada i rebentada!) pel grup Farsants. És a dir, no se sap què passarà ni amb l'arbre ni amb el nen.
Durant dos dies, tot un campament medieval es desplega al Centre Històric de Manresa, en el marc de la Festa de la Llum, amb artesans, actors, actrius, funambulistes, joglars i músics, que omplen els carrers i reviuen els oficis dels seus habitants vuit-cents anys enrere. Hi ha un total de 200 parades.
El carrer del Balç continua sent un espai important de la Fira, amb la III Trobada de recreadors històrics, que en aquesta ocasió dona a conèixer els diversos grups socials que convivien a les ciutats medievals de Catalunya durant els segles XIII i XIV.
Novetats de l'Aixada
Nous actors s'han incorporat als actes centrals: Genina Llussà, és la nova reina Maria de Navarra; Jordi Garriga interpreta al constructor de la Sèquia Ramon d'Iglesias i Fina Sallés, s'ha posat a la pell de la mare del nadó que perd la vida degut a la manca d'aigua. I per primera vegada a la fira, el Tinet ha estat la Tineta i ha estat interpretat per l'actriu manresana Anna Selga. Els Jueus de l'Aixada ofereixen un ball jueu al rei Pere III.
Aquesta edició compta amb un nou grup, el Personal. Un col·lectiu de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages que representa els treballadors, els criats i els servents dels nobles. Es tracta d'un col·lectiu amb poc protagonisme fins ara que vol reivindicar que malgrat la duresa de la feina, són persones alegres, amb ganes de passar-ho bé i de viure. El seu primer espectacle duu el nom de A la taverna, el lloc on es troben junts quan enllesteixen les seves feines i on es deixen portar pel ball, el beure i la companyia. L'espectacle combina teatre i dansa i es pot veure a plaça Europa, plaça Major i Parc de la Seu durant el cap de setmana.
L'Associació per la dansa Estudi Folk ha estrenat l'espectacle Del joglar i les joglaresques, on es fusiona la dansa d'arrel tradicional i la poesia i on el tema central és l'enamorament del joglar per una bella dama. Aquest muntatge es pot veure de matins al Parc de la Seu i a plaça Major. Per les tardes, l'entitat recupera un antic espectacle, Joglaresques i la Dama d'Aragó, una aposta per la dansa amb influències de ballet clàssic, on la poesia i la popular poesia de la Dama d'Aragó juguen un paper fonamental, als escenaris esmentats i la plaça Europa.
També el col·lectiu de les Zíngares de l'Aixada, format per dansaires de l'Esbart Manresà, viu un relleu generacional enguany i, per això, estrenen espectacle anomenat L'essència, on després del viatge dels darrers anys cap al cantó més obscur de les zíngares, viatgen cap a la part més lluminosa del personatge, el de l'encís, el del joc, el de l'alegria i el del ball, la qual cosa es plasmarà en el viatge de la Sança per despertar les seves companyes sobre la necessitat de retornar als orígens. Es tracta d'un espectacle de dansa amb important presència de teatre, a través del diàleg de quatre zíngares, que està programat a plaça Major i Parc de la Seu durant dissabte i diumenge.
Els Moravians de l'Esbart Manresà també estrenen enguany espectacle i, coincidint amb les seves companyes, també fan un viatge als Orígens de la comunitat. En aquest cas, a través de la veu d'una àvia moraviana descobrirem el passat dels moravians com a poble, quins són els valors que s'han transmès de generació en generació, i el perquè del seu viatge pel continent. Es tracta d'un espectacle de dansa que combina moments més íntims amb esclats de festa, i dinàmiques de carrer amb balls d'escenari a plaça Major i Parc de la Seu.
El Grup Picarol, Cascavell i Esclop de l'Esbart Manresà de l'Agrupació Cultural del Bages presenten: Som orfes. Una colla de nens i nenes que viuen feliços a Manresa, veuran amenaçada la seva llar i la seva subsistència... Què passarà? Un espectacle de l'Anna Navarro per una nova història d'aquest grup que, puntualment cada tres anys renoven la seva proposta.
Diablons i Tabalons de Xàldiga estrenen L'aire de la mort. "Som l'alè del diable. Som ambaixadors de l'aire de la mort. Que la pesta caigui sobre vosaltres i els vostres fills. La Pesta s'abat sobre Manresa i paralitza les obres de La Sèquia. Com ho faran els Manresans per mantenir l'esperança davant d'aquesta mortaldat?". Els Tabalons i Diablons de Xàldiga segur que en treuen l'entrellat! Nou espectacle ple de foc i de ritme.
Farsants Universals d'arreu i d'enlloc en regalen enguany dues noves farses. La sopa de pedres. Adaptació d'un conte de Xesco Boix. Un soldat famolenc cerca menjar per tot arreu. Demana i demana! I la gent se'l treu del damunt: ells també passen gana! Han passat una guerra i no tenen res!!! La gana desperta l'enginy del soldat que s'empesca la manera de fer sopa de... pedres! I de passada donarà una lliçó a la gent del poble... I L'arbre generós, la història d'un arbre i la seva relació amb un nen... que es va fent gran. Història molt tendra i dolça, però passada reinterpretada (o estripada i rebentada!) pel grup Farsants. És a dir, no se sap què passarà ni amb l'arbre ni amb el nen.