Es tracta d'una de les sancions més altes de l'Estat per aquest tipus d'accions en aplicació de la coneguda com a llei Mordassa. El col·lectiu ja ha anunciat que recorrerà les multes perquè les considera "il·legítimes i desproporcionades" però, mentrestant, organitzaran actes culturals i socials per captar diners, ja que les sancions són individuals. És a dir, de 600 euros per a cada activista que va participar en l'acció i que la policia va identificar, un total de 30. El portaveu de la PAHC, Àlex Winfield, ha assegurat que, malgrat la multa, seguiran evitant desnonaments.
El desnonament pel qual ara la PAHC Bages s'enfronta a la multa va tenir lloc al barri de la Sagrada Família, al carrer Lluís Argemí de Martí, 5, i hi van participar agents antidisturbis dels Mossos d'Esquadra. Segons denuncia la PAHC, va ser l'únic desnonament violent en els set anys que la plataforma porta aturant-ne. Les imatges de l'actuació policial gravades des de l'interior de l'edifici ocupat van tenir un important ressò a les xarxes socials.
Les multes són administratives, sense judici, però a banda hi ha tres activistes més a qui se'ls demana responsabilitats penals per atemptar contra l'autoritat. La PAHC ja ha anunciat que les recorrerà -tenen el suport d'Alerta Solidària- i ha assegurat que, malgrat aquest "cop repressiu", seguiran evitant desnonaments.
Un cas "flagrant"
La PAHC denuncia, a més, que el cas és especialment "flagrant", ja que el desnonament era contra un matrimoni de gent gran que tenia dos fills a qui ja feia sis mesos que l'Agència Catalana de l'Habitatge li havia adjudicat un pis d'emergència i només li faltaven dies pel trasllat.
Aquest vídeo l'ha de veure tothom.
Després de pactar amb Mossos que sortís una menor, els mossos han actuat amb aquesta violència.@MiquelBuch, volem explicacions i el més important, la teva dimissió.
El dispositiu policial per al desnonament el van integrar tres furgonetes dels Mossos, dues de les quals d'agents antiavalots (ARRO). Una seixantena d'activistes es van situar asseguts a l'escala d'entrada a l'edifici, d'on els mossos els van retirar un a un. La PAHC del Bages va denunciar la "violència" de l'acció dels Mossos, així com que els agents van intervenir aprofitant que els manifestants estaven obrint la porta de l'immoble per deixar sortir una menor, com prèviament s'havia pactat amb el dispositiu policial.
Finalment, el llançament es va fer efectiu, i els afectats i activistes de la PAHC van ocupar el vestíbul de l'Ajuntament per exigir una solució a la família. L'Ajuntament va proporcionar-los allotjament en un hostal durant una setmana i, finalment, van poder anar a viure al pis que la Mesa de l'Habitatge els havia assignat.
Des de setembre de 2018, a la Mesa d'Emergència
En el moment del desnonament, el cas del matrimoni i els seus fills es trobava a la Mesa d'Emergència de l'Agència Catalana de l'Habitatge des de feia mig any. Segons confirmen des de l'Ajuntament, per aquella data la Mesa va comunicar a la família que tenia dret a un pis a Manresa. De fet, només una setmana més tard del desnonament, l'ACH li va adjudicar el nou pis. Winfield s'hi ha referit: "a la desproporció de l'actuació policial s'hi sumava el fet que la família ja tenia pis de destí assignat, o sigui que només era qüestió d'una setmana".
Des de la regidoria de Serveis Socials es va explicar que l'Ajuntament havia fet un informe de vulnerabilitat de la família per aturar el primer desnonament, quan es va dictar, el desembre de 2017, i ho va tornar a fer en les últimes quatre ordres de llançament.
