30
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
12:13h
L'Espai d'art Pere Pruna del MDM acollirà del 13 de març al 21 de juny una exposició retrospectiva sobre els temes més rellevants d'Àlex de Fluvià (1966-2015), com ara la incertesa, la dualitat, la contradicció i l'esperança. Serà la mostra que agafi el relleu de Gerard Mas, que fins l'1 de març pretén posar èmfasi en els diferents registres emprats en la seva inquietud per allò sagrat, com l'hieratisme, els bestiaris, la tècnica de la cera, la ingenuïtat infantil o la dimensió existencial i popular dels exvots, a través de l'expo Ofrenes i vestigis, comissariada per Albert Mercadé.
A Vital Mantra, la comissària Jimena Flores presentarà l'obra d'Àlex de Fluvià, que és un híbrid de diferents observacions culturals experimentades durant llargs viatges, contrastades amb les seves profundes arrels mediterrànies. En les seves pintures, allò aleatori, la repetició i la sobreimposició de signes es barregen per a produir una obra universal. El llenguatge visual d'aquest artista evoluciona a Nova York, El Caire, Tòquio i Dubai creant pintures abstractes que ressalten la bellesa de les formes gràfiques del llenguatge allò on l'escrit perd el seu significat literal. El seu interès per la investigació gestual del traç cal·ligràfic el porta a crear superfícies construïdes a base de trames denses i rítmiques on el collage, les marques, el grafit i els colors produeixen tensions per a transmetre la seva base conceptual.
Pel que fa a la Sala Daura, que fins al 3 de maig acull la mostra Memòria, de Jordi Isern, comissariada per José Corredor-Matheos, a partir del 29 d'aquest mateix mes, i fins l'1 de novembre, presentarà una exposició organitzada en motiu del centenari del naixement de Ramon Rogent (1920-1958), que aprofundirà en la seva obra artística i que reivindicarà la seva figura, una peça clau per entendre les arts del període de la postguerra. La pintura de Rogent, de colors vius i hereva de les primeres avantguardes, va suposar un pas endavant cap a la renovació plàstica de la pintura catalana. Rogent va ser, a més d'un excel·lent pintor, un agitador cultural que va sacsejar l'ambient artístic gris i resclosit dels anys del franquisme. El comissari serà Bernat Puigdollers.
Amèlia Riera (1928-2019), que va morir quan enllestia els darrers detalls de l'exposició que el MDM li va proposar per a l'estiu d'aquest any a l'Espai d'art Pere Pruna, protagonitzarà la mostra titulada Vist i no vist, que es podrà veure del 3 de juliol al 18 d'octubre i que comissariarà Pere Pedrals. Girarà al voltant de la sèrie Exvots (1965-1970), tot i l'esforç que li suposava emmirallar-se en l'obra de 50 anys enrere, però es tracta d'un període clau en la seva trajectòria i calia recuperar-lo: dona el cop de porta definitiu a l'etapa informalista i enceta un camí personalíssim, on apareixen per primer cop les estances burgeses, tan característiques de la seva producció posterior, i hi irromp el tema funerari.
La darrera exposició de l'any a l'Espai d'art Pere Pruna estarà dedicada a faceta de pintora de Mercè Rodoreda (1908-1983). De la mà de Mercè Ibarz es podrà descobrir la Rodoreda dels anys 50, després de dues guerres, quan fa aiguades, aquarel·les i collages. Se'n conserven prop d'una vuitantena, datades entre 1949 i 1954. És un moment de crisi material i espiritual, i en conseqüència creativa: no pot escriure novel·la, que per ella i la seva generació és el gènere més necessari en la literatura catalana moderna. Ha escrit contes, poesia i teatre a Llemotges i Bordeus, però la novel·la no li surt. La seva obra plàstica s'empara en les obres del moment de Miró, Klee, De Sucre, Michaux, Picasso, Kandinsky. I sobretot en l'art brut i en l'art dels infants. Serà una dedicació que li obrirà finalment les portes de la novel·la, a Ginebra, on emergiran les veus rodoredianes de postguerra. L'exposició es podrà veure del 30 d'octubre al 28 de febrer de 2021.
Finalment, a la Sala Pere Daura, del 27 de novembre al 2 de maig de 2012 li arribarà el torn a Alexandre de Riquer (1856-1920), que va ser un artista polifacètic que va treballar en els camps de la pintura, el gravat, el cartell, la il·lustració de llibres i revistes, el disseny de tota mena d'arts decoratives i també va ser poeta. Va ser una figura central del Modernisme. A Montserrat, el comissari de la mostra, Eliseu Trenc, proposarà una instal·lació amb tres àmbits. El primer seria el de l'art religiós, pintures i dibuixos, que també seria cronològicament el primer. El segon àmbit, el de la pintura decorativa del Modernisme i del cartellisme simbolista i Art Nouveau; i el tercer, d'una banda, el dels llibres i ex-libris modernistes amb algunes planxes d'aiguaforts i els fulls impresos i dibuixos originals a les parets, i d'altra banda, una selecció del paisatgisme final (1912-1920), entre els Pirineus i Mallorca.
A Vital Mantra, la comissària Jimena Flores presentarà l'obra d'Àlex de Fluvià, que és un híbrid de diferents observacions culturals experimentades durant llargs viatges, contrastades amb les seves profundes arrels mediterrànies. En les seves pintures, allò aleatori, la repetició i la sobreimposició de signes es barregen per a produir una obra universal. El llenguatge visual d'aquest artista evoluciona a Nova York, El Caire, Tòquio i Dubai creant pintures abstractes que ressalten la bellesa de les formes gràfiques del llenguatge allò on l'escrit perd el seu significat literal. El seu interès per la investigació gestual del traç cal·ligràfic el porta a crear superfícies construïdes a base de trames denses i rítmiques on el collage, les marques, el grafit i els colors produeixen tensions per a transmetre la seva base conceptual.
Pel que fa a la Sala Daura, que fins al 3 de maig acull la mostra Memòria, de Jordi Isern, comissariada per José Corredor-Matheos, a partir del 29 d'aquest mateix mes, i fins l'1 de novembre, presentarà una exposició organitzada en motiu del centenari del naixement de Ramon Rogent (1920-1958), que aprofundirà en la seva obra artística i que reivindicarà la seva figura, una peça clau per entendre les arts del període de la postguerra. La pintura de Rogent, de colors vius i hereva de les primeres avantguardes, va suposar un pas endavant cap a la renovació plàstica de la pintura catalana. Rogent va ser, a més d'un excel·lent pintor, un agitador cultural que va sacsejar l'ambient artístic gris i resclosit dels anys del franquisme. El comissari serà Bernat Puigdollers.
Amèlia Riera (1928-2019), que va morir quan enllestia els darrers detalls de l'exposició que el MDM li va proposar per a l'estiu d'aquest any a l'Espai d'art Pere Pruna, protagonitzarà la mostra titulada Vist i no vist, que es podrà veure del 3 de juliol al 18 d'octubre i que comissariarà Pere Pedrals. Girarà al voltant de la sèrie Exvots (1965-1970), tot i l'esforç que li suposava emmirallar-se en l'obra de 50 anys enrere, però es tracta d'un període clau en la seva trajectòria i calia recuperar-lo: dona el cop de porta definitiu a l'etapa informalista i enceta un camí personalíssim, on apareixen per primer cop les estances burgeses, tan característiques de la seva producció posterior, i hi irromp el tema funerari.
La darrera exposició de l'any a l'Espai d'art Pere Pruna estarà dedicada a faceta de pintora de Mercè Rodoreda (1908-1983). De la mà de Mercè Ibarz es podrà descobrir la Rodoreda dels anys 50, després de dues guerres, quan fa aiguades, aquarel·les i collages. Se'n conserven prop d'una vuitantena, datades entre 1949 i 1954. És un moment de crisi material i espiritual, i en conseqüència creativa: no pot escriure novel·la, que per ella i la seva generació és el gènere més necessari en la literatura catalana moderna. Ha escrit contes, poesia i teatre a Llemotges i Bordeus, però la novel·la no li surt. La seva obra plàstica s'empara en les obres del moment de Miró, Klee, De Sucre, Michaux, Picasso, Kandinsky. I sobretot en l'art brut i en l'art dels infants. Serà una dedicació que li obrirà finalment les portes de la novel·la, a Ginebra, on emergiran les veus rodoredianes de postguerra. L'exposició es podrà veure del 30 d'octubre al 28 de febrer de 2021.
Finalment, a la Sala Pere Daura, del 27 de novembre al 2 de maig de 2012 li arribarà el torn a Alexandre de Riquer (1856-1920), que va ser un artista polifacètic que va treballar en els camps de la pintura, el gravat, el cartell, la il·lustració de llibres i revistes, el disseny de tota mena d'arts decoratives i també va ser poeta. Va ser una figura central del Modernisme. A Montserrat, el comissari de la mostra, Eliseu Trenc, proposarà una instal·lació amb tres àmbits. El primer seria el de l'art religiós, pintures i dibuixos, que també seria cronològicament el primer. El segon àmbit, el de la pintura decorativa del Modernisme i del cartellisme simbolista i Art Nouveau; i el tercer, d'una banda, el dels llibres i ex-libris modernistes amb algunes planxes d'aiguaforts i els fulls impresos i dibuixos originals a les parets, i d'altra banda, una selecció del paisatgisme final (1912-1920), entre els Pirineus i Mallorca.