23
de gener
del
2020
Actualitzat
el
25
de gener
a les
18:28h
Queden tres dies perquè el centre de Manresa es tenyeixi de cultura xinesa en el marc de la celebració de la tradicional Festa d'Any Nou, el moment més importants del seu calendari. Impulsada per l'Associació Xinesa de la Catalunya Central amb el suport de l'Ajuntament de Manresa, aquesta celebració és pràcticament l'única mostra cultural que la comunitat fa extensiva a la resta de la ciutadania. Tot i que a Manresa la celebració es farà diumenge, l'Any Nou xinès, el que seria el seu "1 de gener", serà el dissabte, dia 25.
Serà el tercer any que la Festa d'Any Nou tindrà presència a la capital del Bages, amb una desfilada que sortirà, a la una del migdia, des de la plaça Sant Domènec i que acabarà a la plaça Major. El final de festa tindrà lloc al teatre dels Carlins, escenari en el qual s'hi duran a terme actuacions tradicionals de la Xina.
Malgrat la poca presència pública, ja fa anys que l'Associació Xinesa de la Catalunya Central treballa amb i per la ciutat: "Manresa és espectacular i estem orgullosos de formar part d'aquesta gran família", manifesta Kangnian Chen, president de l'entitat.
Des de NacióManresa hem volgut indagar més en aquesta tradició mil·lenària de l'Any Nou Xinès, així com també en quina és la raó de ser de l'entitat que capitaneja Chen; una entitat que lluita per integrar-se i per donar a conèixer Manresa al món. L'acompanyen el president executiu de l'associació, Fengnan Pan, i la jove Lisa Pan, estudiant d'Enginyeria Industrial a la UPC Manresa, que ajuda quan hi ha problemes de comprensió com a traductora. Tots tres responen a les preguntes.
- A banda de la celebració que fan aquí a Manresa, com donen la benvinguda a l'any nou, a la Xina?
- L'any nou xinès té molta història al darrere. És una festa com el Nadal que celebreu aquí. A la Xina, en aquesta època de l'any, fem unes vacances més llargues de les que feu a Catalunya, de mig mes, aproximadament. Es tracta d'una festivitat en què reunir-se amb la família és imprescindible. De fet, hi ha molta gent que viu fora del país que torna a la Xina per estar amb els seus. A més, hi ha la tradició dels sobres vermells...
- La tradició dels sobres vermells?
- Sí. A la Xina és costum que la gent gran reparteixi sobres de color vermell amb diners als membres de les generacions posteriors.
- I per què, de color vermell?
- Perquè és el color de la bona sort i el progrés.
- Més enllà del que es pugui fer en la intimitat familiar, quines activitats es duen a terme, al carrer?
- La famosa desfilada del drac. També la fem aquí a Manresa, però la que es duu a terme allà és mil vegades més espectacular. A Pequín, per exemple, es recorre tota la ciutat!
- A Manresa la desfilada començarà a la plaça Sant Domènec i acabarà als Carlins. Faran alguna cosa més, després?
- Sí. Dins del teatre dels Carlins oferirem diversos espectacles tradicionals xinesos. És una manera d'apropar la nostra cultura i tradicions a la resta de la ciutadania.
- Una de les coses que més destaca de l'entrada al nou any és que canvia el zodíac i, amb ell, l'animal que el representa...
- La llegenda explica que l'Emperador de Jade va organitzar una cursa entre tots els animals per a decidir quins d'ells formarien part de l'horòscop xinès i en quin ordre. La rata, que justament és la protagonista d'aquest 2020, va ser qui va guanyar la cursa. Ella és el primer animal del cicle, que en conté un total de dotze.
- La rata va guanyar la cursa?
- Sí. Va ser l'animal més intel·ligent. Es diu que va agafar-se a la cua del bou i, a l'últim moment, va saltar i va quedar primera.
- Si la rata és el primer animal del cicle, això vol dir que enguany comencem un nou cicle?
- Exactament
- I què n'hem d'esperar?
- L'any de la rata és un any de recomençaments i noves oportunitats. Segons l'horòscop xinès, aquest serà un any d'èxits, força, amor i diners, en el qual la gent mostrarà especial determinació pel que fa als seus propòsits, aspiracions i fins i tot les seves aficions.
La comunitat xinesa a Catalunya
- Parlem de la comunitat xinesa a Manresa. Segons dades de la Generalitat, és la tercera comunitat més nombrosa de la ciutat, darrere dels marroquins i els romanesos. Com és, però, que en línies generals, passen tan desapercebuts?
- Durant molts anys, la gent que emigrava ho feia per treballar i perquè havia d'ajudar la família. Aquesta era la prioritat i, per tant, socialitzar era secundari. A més, generalment, la cultura xinesa és molt més reservada i introspectiva. En aquest sentit, no és que no ens relacionem, sinó que, potser, som més reservats que vosaltres, que tendiu més a mostrar-ho tot.
- Ha dit que durant molt temps la prioritat era treballar. Això podria refermar aquesta gran fama de treballadors que tenen els xinesos?
- En part sí, però també tenim ganes de treure'ns de sobre aquest estigma. Ara les coses estan canviant: les noves generacions sí que ens relacionem i interactuem molt més amb la societat d'aquí, perquè, o bé hi hem nascut o bé hi hem estat escolaritzades.
- La llengua és un impediment molt gran?
- Sí, sobretot per aquelles persones que han emigrat de grans. El xinès no té res a veure amb el català ni amb el castellà. Hi ha gent a qui li costa molt comunicar-se i mantenir una conversa.
- Quan ve cap aquí, la immigració xinesa ho fa amb la idea de tornar algun dia al seu país d'origen, o ja té la intenció de quedar-s'hi?
- Depèn de la persona. Hi ha qui ve amb la idea que es quedarà aquí tota la vida i hi ha qui se'n torna a casa. En aquest sentit, i amb les persones que els costa l'idioma, sí que tendeixen més a tornar a la Xina, sobretot quan es fan grans; aleshores el que volen és companyia i passar moments amb la família. Això no treu, però, que no considerin Manresa com una llar, també.
- Entre les generacions més joves també hi ha aquesta dualitat?
- No tant. Com que la barrera de l'idioma no existeix, estem més habituats a les noves costums, i ja ens les sentim nostres. Fins i tot anar a Xina és diferent, perquè tenim més integrada la cultura catalana que la d'allà. Catalunya és casa, ja. I com que és casa, no tenim cap necessitat d'anar-nos-en.
- La seva associació, a banda de la de l'any nou xinès, organitza alguna altra celebració, al llarg de l'any?
- En general, no. I és que, de fet, el que busca l'associació -a banda de donar a conèixer la cultura xinesa entre la societat manresana- és integrar-se a la ciutat participant en activitats solidàries que organitzen entitats locals.
- Ah sí?
- Sí. Participar en actes solidaris que s'organitzen aquí és una manera que tenim d'integrar-nos i adaptar-nos a Manresa i de millorar la ciutat. Alguns de nosaltres, per exemple, l'any passat vam participar en la caminada Fem el camí al teu costat, organitzada pels Mossos d'Esquadra, fa dos anys vam donar diners per la Fundació Althaia. Per tant, no només venim aquí per guanyar diners, sinó també per donar-ne. De fet, en el marc de la celebració de l'any nou xinès, hem convidat uns quants agents dels Mossos perquè facin difusió de la caminada solidària que munten.
- Serà una bona manera de donar-la a conèixer a la resta de la comunitat.
- És el que volem; fer-la extensiva perquè hi participi molta gent. A banda, i com que les persones que vivim aquí ens estimem i valorem molt la ciutat i la comarca, també vetllem perquè la gent de la Xina la conegui i la visiti.
- I com ho fan?
- Enviant la informació a mitjans de comunicació d'allà.
- Com quins?
- El canal de televisió CCTV-4, que seria com la TV3 d'aquí. L'any passat, de fet, van gravar la celebració d'any nou que vam fer aquí a Manresa i la van emetre a la Xina. Creiem que accions com aquesta poden ajudar a incrementar el nombre de turistes a la ciutat. És una manera d'ajudar en l'economia local, en definitiva.
Serà el tercer any que la Festa d'Any Nou tindrà presència a la capital del Bages, amb una desfilada que sortirà, a la una del migdia, des de la plaça Sant Domènec i que acabarà a la plaça Major. El final de festa tindrà lloc al teatre dels Carlins, escenari en el qual s'hi duran a terme actuacions tradicionals de la Xina.
Malgrat la poca presència pública, ja fa anys que l'Associació Xinesa de la Catalunya Central treballa amb i per la ciutat: "Manresa és espectacular i estem orgullosos de formar part d'aquesta gran família", manifesta Kangnian Chen, president de l'entitat.
Des de NacióManresa hem volgut indagar més en aquesta tradició mil·lenària de l'Any Nou Xinès, així com també en quina és la raó de ser de l'entitat que capitaneja Chen; una entitat que lluita per integrar-se i per donar a conèixer Manresa al món. L'acompanyen el president executiu de l'associació, Fengnan Pan, i la jove Lisa Pan, estudiant d'Enginyeria Industrial a la UPC Manresa, que ajuda quan hi ha problemes de comprensió com a traductora. Tots tres responen a les preguntes.
- A banda de la celebració que fan aquí a Manresa, com donen la benvinguda a l'any nou, a la Xina?
- L'any nou xinès té molta història al darrere. És una festa com el Nadal que celebreu aquí. A la Xina, en aquesta època de l'any, fem unes vacances més llargues de les que feu a Catalunya, de mig mes, aproximadament. Es tracta d'una festivitat en què reunir-se amb la família és imprescindible. De fet, hi ha molta gent que viu fora del país que torna a la Xina per estar amb els seus. A més, hi ha la tradició dels sobres vermells...
- La tradició dels sobres vermells?
- Sí. A la Xina és costum que la gent gran reparteixi sobres de color vermell amb diners als membres de les generacions posteriors.
- I per què, de color vermell?
- Perquè és el color de la bona sort i el progrés.
"Dins del teatre dels Carlins oferirem diversos espectacles tradicionals xinesos"
- Més enllà del que es pugui fer en la intimitat familiar, quines activitats es duen a terme, al carrer?
- La famosa desfilada del drac. També la fem aquí a Manresa, però la que es duu a terme allà és mil vegades més espectacular. A Pequín, per exemple, es recorre tota la ciutat!
- A Manresa la desfilada començarà a la plaça Sant Domènec i acabarà als Carlins. Faran alguna cosa més, després?
- Sí. Dins del teatre dels Carlins oferirem diversos espectacles tradicionals xinesos. És una manera d'apropar la nostra cultura i tradicions a la resta de la ciutadania.
- Una de les coses que més destaca de l'entrada al nou any és que canvia el zodíac i, amb ell, l'animal que el representa...
- La llegenda explica que l'Emperador de Jade va organitzar una cursa entre tots els animals per a decidir quins d'ells formarien part de l'horòscop xinès i en quin ordre. La rata, que justament és la protagonista d'aquest 2020, va ser qui va guanyar la cursa. Ella és el primer animal del cicle, que en conté un total de dotze.
- La rata va guanyar la cursa?
- Sí. Va ser l'animal més intel·ligent. Es diu que va agafar-se a la cua del bou i, a l'últim moment, va saltar i va quedar primera.
- Si la rata és el primer animal del cicle, això vol dir que enguany comencem un nou cicle?
- Exactament
- I què n'hem d'esperar?
- L'any de la rata és un any de recomençaments i noves oportunitats. Segons l'horòscop xinès, aquest serà un any d'èxits, força, amor i diners, en el qual la gent mostrarà especial determinació pel que fa als seus propòsits, aspiracions i fins i tot les seves aficions.
"No és que no ens relacionem, sinó que, potser, som més reservats que vosaltres"
Celebració de l'Any Nou Xinès a la plaça Sant Domènec Foto: Àlex Gómez Ribera
La comunitat xinesa a Catalunya
- Parlem de la comunitat xinesa a Manresa. Segons dades de la Generalitat, és la tercera comunitat més nombrosa de la ciutat, darrere dels marroquins i els romanesos. Com és, però, que en línies generals, passen tan desapercebuts?
- Durant molts anys, la gent que emigrava ho feia per treballar i perquè havia d'ajudar la família. Aquesta era la prioritat i, per tant, socialitzar era secundari. A més, generalment, la cultura xinesa és molt més reservada i introspectiva. En aquest sentit, no és que no ens relacionem, sinó que, potser, som més reservats que vosaltres, que tendiu més a mostrar-ho tot.
"Les noves generacions sí que ens relacionem i interactuem molt més amb la societat d'aquí"
- Ha dit que durant molt temps la prioritat era treballar. Això podria refermar aquesta gran fama de treballadors que tenen els xinesos?
- En part sí, però també tenim ganes de treure'ns de sobre aquest estigma. Ara les coses estan canviant: les noves generacions sí que ens relacionem i interactuem molt més amb la societat d'aquí, perquè, o bé hi hem nascut o bé hi hem estat escolaritzades.
- La llengua és un impediment molt gran?
- Sí, sobretot per aquelles persones que han emigrat de grans. El xinès no té res a veure amb el català ni amb el castellà. Hi ha gent a qui li costa molt comunicar-se i mantenir una conversa.
- Quan ve cap aquí, la immigració xinesa ho fa amb la idea de tornar algun dia al seu país d'origen, o ja té la intenció de quedar-s'hi?
- Depèn de la persona. Hi ha qui ve amb la idea que es quedarà aquí tota la vida i hi ha qui se'n torna a casa. En aquest sentit, i amb les persones que els costa l'idioma, sí que tendeixen més a tornar a la Xina, sobretot quan es fan grans; aleshores el que volen és companyia i passar moments amb la família. Això no treu, però, que no considerin Manresa com una llar, també.
- Entre les generacions més joves també hi ha aquesta dualitat?
- No tant. Com que la barrera de l'idioma no existeix, estem més habituats a les noves costums, i ja ens les sentim nostres. Fins i tot anar a Xina és diferent, perquè tenim més integrada la cultura catalana que la d'allà. Catalunya és casa, ja. I com que és casa, no tenim cap necessitat d'anar-nos-en.
"El que busca l'associació és integrar-se a la ciutat participant en activitats solidàries"
- La seva associació, a banda de la de l'any nou xinès, organitza alguna altra celebració, al llarg de l'any?
- En general, no. I és que, de fet, el que busca l'associació -a banda de donar a conèixer la cultura xinesa entre la societat manresana- és integrar-se a la ciutat participant en activitats solidàries que organitzen entitats locals.
"També vetllem perquè la gent de la Xina conegui i visi Manresa i el Bages"
- Ah sí?
- Sí. Participar en actes solidaris que s'organitzen aquí és una manera que tenim d'integrar-nos i adaptar-nos a Manresa i de millorar la ciutat. Alguns de nosaltres, per exemple, l'any passat vam participar en la caminada Fem el camí al teu costat, organitzada pels Mossos d'Esquadra, fa dos anys vam donar diners per la Fundació Althaia. Per tant, no només venim aquí per guanyar diners, sinó també per donar-ne. De fet, en el marc de la celebració de l'any nou xinès, hem convidat uns quants agents dels Mossos perquè facin difusió de la caminada solidària que munten.
- Serà una bona manera de donar-la a conèixer a la resta de la comunitat.
- És el que volem; fer-la extensiva perquè hi participi molta gent. A banda, i com que les persones que vivim aquí ens estimem i valorem molt la ciutat i la comarca, també vetllem perquè la gent de la Xina la conegui i la visiti.
- I com ho fan?
- Enviant la informació a mitjans de comunicació d'allà.
- Com quins?
- El canal de televisió CCTV-4, que seria com la TV3 d'aquí. L'any passat, de fet, van gravar la celebració d'any nou que vam fer aquí a Manresa i la van emetre a la Xina. Creiem que accions com aquesta poden ajudar a incrementar el nombre de turistes a la ciutat. És una manera d'ajudar en l'economia local, en definitiva.