22
de gener
del
2020
Actualitzat
el
17
de novembre
a les
10:14h
"Ja us avancem que totes les activitats que es duguin a terme en el marc de l'Ibiza Cine Fest seran absolutament gratuïtes; l'únic que us demanem, però, és que col·laboreu amb el projecte Colibrí de l'ONG Un lápiz, un dibujo fent donatius voluntaris". Aquest va ser un dels primers textos que el Festival Internacional de Cinema Independent d'Eivissa va publicar a les xarxes socials en el marc de la seva quarta edició, que se celebrarà del 31 de gener al 9 de febrer.
Aquesta decisió de no fer pagar res i d'acceptar, només, donatius voluntaris, té una raó de ser al darrere. I és que el director del festival de cinema eivissenc, Xavier Herrero, és, també, director de documentals. En aquest sentit, el passat mes d'agost va viatjar fins a Mauritània per rodar un llargmetratge que expliqués la realitat migratòria que es viu al país a través d'un viatge a bord del tren més llarg del món, que voreja la conflictiva frontera entre Mauritània i el Sàhara Occidental, anomenada, també, Terra de ningú.
Qui va ajudar Herrero a trobar complicitats dintre del país que li permetessin tirar endavant la seva idea documental van ser els manresans Jose Fernández, Josep Maria Castelló i Isabel Peña, fundadors de l'ONG Un lápiz, un dibujo i creadors de Colibrí, un projecte de cooperació amb l'orfenat de Mauritània NAD que pretén "trobar una solució definitiva perquè el centre acabi sent autosuficient i no hagi de dependre de la caritat".
Colibrí va néixer l'any 2017, i entre els seus objectius s'hi troba el de construir un edifici que contingui una escola d'oficis per als infants de NAD; locals comercials i magatzems, i unes quantes habitacions per a voluntaris i turisme solidari. Els diners que aquests darrers pagarien per allotjar-s'hi "els destinaríem a la manutenció de l'orfenat i dels infants que hi viuen", explica Jose Fernández. Construir l'equipament té un cost aproximat de 52.000 euros, i tot i que des de l'ONG encara estan en fase de recaptació de fons, el nou edifici ja comença a ser una realitat.
Va ser gràcies al suport dels tres manresans (i a l'ajuda de la directora de l'orfenat NAD, Achetou Diallo), que Herrero va poder rodar el documental, que porta per títol Salka en la tierra de nadie i que explica, en forma de realitat ficcionada, la història d'una jove (la Salka) que viu en un poblat del nord de Zouérat i que s'embarca, amb l'ajuda de la seva mare, en el tren de l'empresa SNIM, que pot arribar a fer més de 3,5 quilòmetres de longitud i que va de Mauritània fins al Puerto de Cansado, a la província marroquina de Tarfaya, recorrent més de 700 quilòmetres. Aquest és l'únic recurs que té la jove Salka per arribar al mar. Un cop allà, la protagonista haurà d'agafar, encara, una barca per poder sortir clandestinament del país i arribar fins a les Illes Canàries.
Per agrair a Fernández, Castelló, Peña i Diallo l'ajuda oferta durant el rodatge, ara Herrero vol tornar-los el favor amb aquesta petició de donacions voluntàries a l'Ibiza Cine Fest. "Segurament el documental no guanyarà cap reconeixement, però, per a mi, el premi més gran seria que, entre tots, poguéssim aconseguir comprar una furgoneta per a l'orfenat", manifestava el mateix Herrero en una publicació a la seva pàgina de Facebook. Aquest gest ha emocionat als manresans impulsors de Colibrí: "comptar amb un vehicle seria fantàstic, perquè la directora del NAD podria portar els infants a l'escola i, també, perquè a vegades li arriben criatures acabades de néixer, i és molt important que les pugui dur a l'hospital immediatament", assenyala Fernández.
Aquesta decisió de no fer pagar res i d'acceptar, només, donatius voluntaris, té una raó de ser al darrere. I és que el director del festival de cinema eivissenc, Xavier Herrero, és, també, director de documentals. En aquest sentit, el passat mes d'agost va viatjar fins a Mauritània per rodar un llargmetratge que expliqués la realitat migratòria que es viu al país a través d'un viatge a bord del tren més llarg del món, que voreja la conflictiva frontera entre Mauritània i el Sàhara Occidental, anomenada, també, Terra de ningú.
Qui va ajudar Herrero a trobar complicitats dintre del país que li permetessin tirar endavant la seva idea documental van ser els manresans Jose Fernández, Josep Maria Castelló i Isabel Peña, fundadors de l'ONG Un lápiz, un dibujo i creadors de Colibrí, un projecte de cooperació amb l'orfenat de Mauritània NAD que pretén "trobar una solució definitiva perquè el centre acabi sent autosuficient i no hagi de dependre de la caritat".
Imatge de l'edifici de l'orfenat Foto: Projecte Colibrí
Colibrí va néixer l'any 2017, i entre els seus objectius s'hi troba el de construir un edifici que contingui una escola d'oficis per als infants de NAD; locals comercials i magatzems, i unes quantes habitacions per a voluntaris i turisme solidari. Els diners que aquests darrers pagarien per allotjar-s'hi "els destinaríem a la manutenció de l'orfenat i dels infants que hi viuen", explica Jose Fernández. Construir l'equipament té un cost aproximat de 52.000 euros, i tot i que des de l'ONG encara estan en fase de recaptació de fons, el nou edifici ja comença a ser una realitat.
Va ser gràcies al suport dels tres manresans (i a l'ajuda de la directora de l'orfenat NAD, Achetou Diallo), que Herrero va poder rodar el documental, que porta per títol Salka en la tierra de nadie i que explica, en forma de realitat ficcionada, la història d'una jove (la Salka) que viu en un poblat del nord de Zouérat i que s'embarca, amb l'ajuda de la seva mare, en el tren de l'empresa SNIM, que pot arribar a fer més de 3,5 quilòmetres de longitud i que va de Mauritània fins al Puerto de Cansado, a la província marroquina de Tarfaya, recorrent més de 700 quilòmetres. Aquest és l'únic recurs que té la jove Salka per arribar al mar. Un cop allà, la protagonista haurà d'agafar, encara, una barca per poder sortir clandestinament del país i arribar fins a les Illes Canàries.
Per agrair a Fernández, Castelló, Peña i Diallo l'ajuda oferta durant el rodatge, ara Herrero vol tornar-los el favor amb aquesta petició de donacions voluntàries a l'Ibiza Cine Fest. "Segurament el documental no guanyarà cap reconeixement, però, per a mi, el premi més gran seria que, entre tots, poguéssim aconseguir comprar una furgoneta per a l'orfenat", manifestava el mateix Herrero en una publicació a la seva pàgina de Facebook. Aquest gest ha emocionat als manresans impulsors de Colibrí: "comptar amb un vehicle seria fantàstic, perquè la directora del NAD podria portar els infants a l'escola i, també, perquè a vegades li arriben criatures acabades de néixer, i és molt important que les pugui dur a l'hospital immediatament", assenyala Fernández.