19
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
11:31h
Monistrol de Montserrat reeditarà el seu viatge a les primeries del segle XVI través de la Festa dels Romeus que, en aquesta vuitena edició, augmenta les dosis de veracitat històrica del contingut del centenar d'escenes que es representaran durant el cap de setmana del 25 i el 26 de gener vinent.
Prop de 150 persones integren l'equip que permet fer realitat aquest esdeveniment amb el qual es posa el punt i final a la Festa Major d'Hivern. L'actor Pepo Flores encapçala la direcció artística del projecte, acompanyat per Berta Peñalver, Laura Bosch i Laura Montero; Joan Pozo com a autor dels guions: Júlia Orti i Adrià Quiñones, d'ajudants d'organització, i l'equip de vestuari format per Encaración Palomo, Montse Sancristòfol i Txell Forrellat.
En la línia de les darreres edicions, es supera el centenar de representacions (102) i d'escenes costumistes inspirades en fets i passatges històrics. Fruit de l'esforç de recerca que l'equip de Romeus ha desenvolupat durant aquest darrer any, s'han introduït dues noves escenes (Les meuques del bordell i Els joves de la discòrdia) i s'han fet canvis d'ubicació en dues més: un fet que també ha permès modificar escenes i ampliar la perspectiva de les històries que s'hi volien explicar, totes elles amb el rerefons dels episodis que van portar la vila de la tragèdia derivada de la pesta al resorgiment econòmic i cultural però, sobretot, al naixement de la devoció dels monistrolencs i monistrolenques per Sant Sebastià, el seu patró, que encara avui es manté ben viva.
L'ambientació històrica dels figurants que ompliran de vida l'eix Romeus, format pel passeig de la Canaleta, la plaça de la Font Gran, els carrers Sant Pere i Manresa, el Pontet i la plaça del Bo-Bo, anirà enguany de la mà dels actors i actrius que, amb els seus personatges, encarnaran vilatans de l'època amb noms i fets que figuren als arxius. El cas més representatiu és el d'Els joves de la discòrdia que rememorarà una baralla entre tres nois pobres objecte de la befa de dos nois rics de la vila, mentre els primers venen fruita al carrer.
També incorporen nous elements històrics, tant a nivell de contingut com d'escenografia, les representacions de La morgueria de la Canaleta i de La visita de l'Abat. La primera és l'evolució de l'hospital que s'ubicava als baixos de Can Cavallé i que, en aquesta edició, es transforma en un autèntic hospital de campanya situat extramurs, al passeig de la Canaleta. En el cas de La rebuda de l'Abat, el canvi rau en la localització, la plaça del Bo Bo, indret on els arxius indiquen que tenia lloc l'esdeveniment. Igualment, el recorregut de l'arribada es farà pel carrer Manresa amb la finalitat de reproduir el que tradicionalment feia l'Abat procedent de Montserrat: el camí del Piteu fins l'actual Cremallera.
Una altra de les propostes que registren una transformació important fruit d'aquest objectiu de realisme històric és la popular escena d'El safareig públic. L'espai del safareig municipal es converteix en allò que havia estant antigament: la seu dels paraires, on els menestrals feien la feina de rentar i preparar la llana, abans que s'utilitzés per a roba o teixits, bo i aprofitant el pas del torrent d'aigua que els facilitava el desenvolupament de l'ofici.
El martiri de Sant Sebastià
Un dels grans relats de Romeus, El martiri de Sant Sebastià, incorpora una nova escena amb un enfrontament entre l'església i el poble. Donat l'èxit amb que cada any compta l'espectacle, que es desenvolupa a l'interior de l'església parroquial de Sant Pere, se'n faran dos passis: a les 19.00h i a les 19.20h.
Nou espectacle de cloenda
La tràgica història d'un amor impossible entre una jove noble de la vila, l'Elionor Sala, i el seu amant és l'eix argumental de l'espectacle de cloenda que tindrà lloc diumenge, a les 19.00 hores, a La Canaleta. Una representació en format d'auca que reprodueix les vicissituds de la fugida de Monistrol de la parella davant la impossibilitat que el seu amor sigui acceptat per les convencions de l'època. Una trama tràgica… però amb un final feliç que és possible, com no podria ser d'altra manera, gràcies a la intercessió de Sant Sebastià.
Prop de 150 persones integren l'equip que permet fer realitat aquest esdeveniment amb el qual es posa el punt i final a la Festa Major d'Hivern. L'actor Pepo Flores encapçala la direcció artística del projecte, acompanyat per Berta Peñalver, Laura Bosch i Laura Montero; Joan Pozo com a autor dels guions: Júlia Orti i Adrià Quiñones, d'ajudants d'organització, i l'equip de vestuari format per Encaración Palomo, Montse Sancristòfol i Txell Forrellat.
En la línia de les darreres edicions, es supera el centenar de representacions (102) i d'escenes costumistes inspirades en fets i passatges històrics. Fruit de l'esforç de recerca que l'equip de Romeus ha desenvolupat durant aquest darrer any, s'han introduït dues noves escenes (Les meuques del bordell i Els joves de la discòrdia) i s'han fet canvis d'ubicació en dues més: un fet que també ha permès modificar escenes i ampliar la perspectiva de les històries que s'hi volien explicar, totes elles amb el rerefons dels episodis que van portar la vila de la tragèdia derivada de la pesta al resorgiment econòmic i cultural però, sobretot, al naixement de la devoció dels monistrolencs i monistrolenques per Sant Sebastià, el seu patró, que encara avui es manté ben viva.
L'ambientació històrica dels figurants que ompliran de vida l'eix Romeus, format pel passeig de la Canaleta, la plaça de la Font Gran, els carrers Sant Pere i Manresa, el Pontet i la plaça del Bo-Bo, anirà enguany de la mà dels actors i actrius que, amb els seus personatges, encarnaran vilatans de l'època amb noms i fets que figuren als arxius. El cas més representatiu és el d'Els joves de la discòrdia que rememorarà una baralla entre tres nois pobres objecte de la befa de dos nois rics de la vila, mentre els primers venen fruita al carrer.
També incorporen nous elements històrics, tant a nivell de contingut com d'escenografia, les representacions de La morgueria de la Canaleta i de La visita de l'Abat. La primera és l'evolució de l'hospital que s'ubicava als baixos de Can Cavallé i que, en aquesta edició, es transforma en un autèntic hospital de campanya situat extramurs, al passeig de la Canaleta. En el cas de La rebuda de l'Abat, el canvi rau en la localització, la plaça del Bo Bo, indret on els arxius indiquen que tenia lloc l'esdeveniment. Igualment, el recorregut de l'arribada es farà pel carrer Manresa amb la finalitat de reproduir el que tradicionalment feia l'Abat procedent de Montserrat: el camí del Piteu fins l'actual Cremallera.
Una altra de les propostes que registren una transformació important fruit d'aquest objectiu de realisme històric és la popular escena d'El safareig públic. L'espai del safareig municipal es converteix en allò que havia estant antigament: la seu dels paraires, on els menestrals feien la feina de rentar i preparar la llana, abans que s'utilitzés per a roba o teixits, bo i aprofitant el pas del torrent d'aigua que els facilitava el desenvolupament de l'ofici.
El martiri de Sant Sebastià
Un dels grans relats de Romeus, El martiri de Sant Sebastià, incorpora una nova escena amb un enfrontament entre l'església i el poble. Donat l'èxit amb que cada any compta l'espectacle, que es desenvolupa a l'interior de l'església parroquial de Sant Pere, se'n faran dos passis: a les 19.00h i a les 19.20h.
Nou espectacle de cloenda
La tràgica història d'un amor impossible entre una jove noble de la vila, l'Elionor Sala, i el seu amant és l'eix argumental de l'espectacle de cloenda que tindrà lloc diumenge, a les 19.00 hores, a La Canaleta. Una representació en format d'auca que reprodueix les vicissituds de la fugida de Monistrol de la parella davant la impossibilitat que el seu amor sigui acceptat per les convencions de l'època. Una trama tràgica… però amb un final feliç que és possible, com no podria ser d'altra manera, gràcies a la intercessió de Sant Sebastià.
Documents