31
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
01
de gener
del
2020
a la
13:40h
Artés celebrarà el proper dijous 2 de gener un nou aniversari de la Revolta dels Burots, el 103è, amb una tarda de record que se centrarà en la memòria popular de la vinya i el vi al municipi i que tindrà lloc a la sala d'actes de Cal Sitjes.
A 2/4 de 7 de la tarda tindrà lloc una sessió de digitalització de fotografies i documents antics, que es comentaran mentre es traspassen a la memòria general. Es tracta d'una activitat en el marc del projecte Cep, tina, vi de memòria històrica de la vinya i el vi al Bages i el Moianès.
Una hora més tard, a 2/4 de 8 de la tarda, donarà inici un passi de curtmetratges sobre els treballs tradicionals de la vinya i el vi.
La Revolta dels Burots
Tot va començar a finals del segle XIX, quan la fàbrica tèxtil Can Berenguer d'Artés va posicionar-se com un dels motors de l'economia del poble, monopolitzant la mà d'obra industrial de la vila. La fàbrica en qüestió va constituir el pas d'una societat pràcticament agrícola a una d'industrial, amb característiques molt semblants a les d'una colònia fabril.
Davant d'aquesta nova situació -que també es va donar en molts altres punts de Catalunya- va néixer l'anomenat moviment obrer, que protagonitzava, sovint, accions de protesta davant les seves condicions laborals. Amb l'objectiu de tenir controlats els treballadors, les diverses patronals -també Can Berenguer- van començar a desenvolupar el caciquisme, un fenomen consistent en el control absolut del poder local -tant públic com religiós- per part de l'elit. A Artés aquest poder l'ostentaven els germans Berenguer, propietaris de la fàbrica, que van dur a terme accions com l'enderrocament de l'església vella l'any 1912; el tancament de l'Orfeó Artesenc (que era on es reunien els que no estaven d'acord amb les polítiques dels germans); la coacció de vot, i l'abús dels obrers, entre d'altres.
Veient que la situació d'opressió i de misèria cada cop era més latent entre els treballadors, la situació va explotar quan, a causa del dèficit econòmic que patia l'ajuntament (governat a l'ombra pels mateixos Berenguer), es va demanar als vilatans un nou impost sobre els consums, anomenat burot. De fet, a les persones que l'havien de cobrar se'ls anomenava, també, burots.
L'impost va entrar en vigor el dia 2 de gener del 1917, però, estant-hi en contra tota la població, nombrosos comerciants, pagesos i més de set-cents obrers de Can Berenguer es van declarar en vaga, concentrant-se davant de les casetes on els burots s'esperaven per a cobrar, fins que finalment les van incendiar. Capitanejant tot aquest moviment hi havia Claudi Sala.
La revolta no va minvar fins que no es va retirar el nou impost i fins que l'alcalde no va dimitir. El dia 5 de gener tot va tornar a una certa normalitat, però els obrers, cansats de l'opressió, van fundar una associació per a defensar els seus drets i els seus interessos, i van nomenar-ne Sala president d'honor. Cal destacar, també, que molts treballadors no van tornar a tascar a Can Berenguer, i van tirar endavant la Fàbrica Nova (La Tèxtil d'Artés), que va comptar amb una col·laboració econòmica de 10.000 pessetes aportades pel mateix Sala.
A 2/4 de 7 de la tarda tindrà lloc una sessió de digitalització de fotografies i documents antics, que es comentaran mentre es traspassen a la memòria general. Es tracta d'una activitat en el marc del projecte Cep, tina, vi de memòria històrica de la vinya i el vi al Bages i el Moianès.
Una hora més tard, a 2/4 de 8 de la tarda, donarà inici un passi de curtmetratges sobre els treballs tradicionals de la vinya i el vi.
La Revolta dels Burots
Tot va començar a finals del segle XIX, quan la fàbrica tèxtil Can Berenguer d'Artés va posicionar-se com un dels motors de l'economia del poble, monopolitzant la mà d'obra industrial de la vila. La fàbrica en qüestió va constituir el pas d'una societat pràcticament agrícola a una d'industrial, amb característiques molt semblants a les d'una colònia fabril.
Davant d'aquesta nova situació -que també es va donar en molts altres punts de Catalunya- va néixer l'anomenat moviment obrer, que protagonitzava, sovint, accions de protesta davant les seves condicions laborals. Amb l'objectiu de tenir controlats els treballadors, les diverses patronals -també Can Berenguer- van començar a desenvolupar el caciquisme, un fenomen consistent en el control absolut del poder local -tant públic com religiós- per part de l'elit. A Artés aquest poder l'ostentaven els germans Berenguer, propietaris de la fàbrica, que van dur a terme accions com l'enderrocament de l'església vella l'any 1912; el tancament de l'Orfeó Artesenc (que era on es reunien els que no estaven d'acord amb les polítiques dels germans); la coacció de vot, i l'abús dels obrers, entre d'altres.
Veient que la situació d'opressió i de misèria cada cop era més latent entre els treballadors, la situació va explotar quan, a causa del dèficit econòmic que patia l'ajuntament (governat a l'ombra pels mateixos Berenguer), es va demanar als vilatans un nou impost sobre els consums, anomenat burot. De fet, a les persones que l'havien de cobrar se'ls anomenava, també, burots.
L'impost va entrar en vigor el dia 2 de gener del 1917, però, estant-hi en contra tota la població, nombrosos comerciants, pagesos i més de set-cents obrers de Can Berenguer es van declarar en vaga, concentrant-se davant de les casetes on els burots s'esperaven per a cobrar, fins que finalment les van incendiar. Capitanejant tot aquest moviment hi havia Claudi Sala.
La revolta no va minvar fins que no es va retirar el nou impost i fins que l'alcalde no va dimitir. El dia 5 de gener tot va tornar a una certa normalitat, però els obrers, cansats de l'opressió, van fundar una associació per a defensar els seus drets i els seus interessos, i van nomenar-ne Sala president d'honor. Cal destacar, també, que molts treballadors no van tornar a tascar a Can Berenguer, i van tirar endavant la Fàbrica Nova (La Tèxtil d'Artés), que va comptar amb una col·laboració econòmica de 10.000 pessetes aportades pel mateix Sala.