20
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
17:57h
Per mitjà d'un conveni entre l'Ajuntament i el Grup Sardanista Dintre el Bosc, entitat propietària de l'immoble, entre els mesos d'octubre i desembre s'han fet els treballs d'embelliment i pintura a la façana de l'edifici del Coro de Sant Josep, seu de l'entitat sardanista, edifici construït entre 1845 i 1849 i que, al llarg de més d'un segle i mig d'història, ha esdevingut un refer ent de la vida cultural i associativa manresana.
L'actuació ha estat a càrrec d'una brigada de dotze operaris del programa Treball als Barris, finançat pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i el Ministerio de Empleo i que impulsa el Centre d'Iniciatives per a l'Ocupació (CIO) de l'Ajuntament de Manresa, coordinats i dirigits per l'arquitecte tècnic de la Secció de Manteniment d' Equipaments, Guillem Manubens, i ha comptat amb la intervenció de Bella Soler, restauradora especialista en pintura mural en façanes, que ha realitzat l'estudi previ, les tasques de restitució de la pintura decorativa i ha supervisat els treballs de la brigada. També ho ha impulsat la regidoria de Centre Històric (i els anteriors Comissionats de Centre Històric) de l'Ajuntament.
La intervenció és un exemple de bona coordinació entre l'administració i el sector privat, en aquest cas una entitat cultural sense ànim de lucre, i el resultat n'és una nova façana que ha recuperat les decoracions en pintura que havia tingut fa uns 100 anys i que dignifica tant l'edifici en sí com el seu entorn.
Protecció de l'edifici i treballs de restauració
L'edifici està inclòs al Pla de Protecció del Patrimoni de Manresa en la categoria de Bé de protecció urbanística i nivell de protecció parcial. Segons la fitxa corresponent, es protegeixen les façanes dels carrers de Na Bastardes i de Fontanet "amb els seus elements constitutius propis i identificadors: composició de façana amb les obertures, balcons i elements de serralleria dels mateixos i els esgrafiats del ràfec de l'edifici. Així mateix, es protegeix els elements de fusteria de la tribuna d'accés i la porta principal d'accés a la finca que dóna a la baixada dels Jueus" i es determina per les façanes que cal procedir a la "rehabilitació del paraments amb recuperació dels elements de decoració originals i eliminació d'elements d'instal·lacions i de cablejat grapat". Per aquesta protecció es va considerar imprescindible comptar amb un estudi previ i una persona especialista en restauració de façanes.
Així, per a realitzar la restauració de la façana del carrer Na Bastardes i establir criteris d'intervenció adequats, s'ha realitzat prèviament un estudi i diverses cales que han permès determinar tres moments constructius- decoratius:
El primer i més antic, correspon a l'edifici original, construït entre el 1845 i el 1849. El podríem situar en el període tardo-barroc, i comprendria el cos central de l'edifici. D'aquest moment s'han trobat restes puntuals de pintures sobre les llindes dels balcons en forma de grans volutes, en colors ombra i negre, acompanyades de cintes que queien pels costats dels brancals. També alguns motius en formes de cintes i llaçades en la zona de sota cornisa. Per la seva escassedat i greu estat de conservació tant de pintures com del seu suport, no s'han pogut conservar, tant sols documentar.
El segon moment constructiu-decoratiu el situaríem entorn al 1900 quan, dins del moviment Noucentista, s'amplia l'edifici amb els cossos laterals i es redecora la façana amb sanefes en color vermell òxid, sota cornisa i sota balcons. D'aquest moment s'han pogut recuperar algunes zones originals en acceptable estat de conservació. S'ha pogut també obtenir la suficient informació per poder reproduir la decoració d'aquesta època, en quant a colors de fons façana i elements decoratius.
Per la seva conservació i pel fet que els motius decoratius d'aquest moment corresponen a l'estil arquitectònic de l'edifici que tenim actualment, s'ha optat per conservar aquesta decoració per la restauració de la façana, conservant i fent visibles els fragments originals més estables i reproduint-ne una part de nou per donar coherència i uniformitat a la façana.
La reparació dels morters originals, en molt mal estat de conservació, s'ha realitzat de la manera tradicional utilitzant morters de calç. En quant a les pintures, s'han emprat pintures minerals al silicat.
A partir de les cales es va poder determinar un tercer moment decoratiu de la façana que correspondria a l'entorn de 1950 quan l'edifici passa a ser l'Acadèmia Massegú. D'aquest moment s'han observat diverses retolacions en la zona de sota balcons, publicitant la citada acadèmia. En aquest cas també s'ha optat per documentar els elements decoratius però s'ha donat prioritat a les sanefes noucentistes que la retolació ocultava.
L'actuació ha estat a càrrec d'una brigada de dotze operaris del programa Treball als Barris, finançat pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya i el Ministerio de Empleo i que impulsa el Centre d'Iniciatives per a l'Ocupació (CIO) de l'Ajuntament de Manresa, coordinats i dirigits per l'arquitecte tècnic de la Secció de Manteniment d' Equipaments, Guillem Manubens, i ha comptat amb la intervenció de Bella Soler, restauradora especialista en pintura mural en façanes, que ha realitzat l'estudi previ, les tasques de restitució de la pintura decorativa i ha supervisat els treballs de la brigada. També ho ha impulsat la regidoria de Centre Històric (i els anteriors Comissionats de Centre Històric) de l'Ajuntament.
La intervenció és un exemple de bona coordinació entre l'administració i el sector privat, en aquest cas una entitat cultural sense ànim de lucre, i el resultat n'és una nova façana que ha recuperat les decoracions en pintura que havia tingut fa uns 100 anys i que dignifica tant l'edifici en sí com el seu entorn.
Protecció de l'edifici i treballs de restauració
L'edifici està inclòs al Pla de Protecció del Patrimoni de Manresa en la categoria de Bé de protecció urbanística i nivell de protecció parcial. Segons la fitxa corresponent, es protegeixen les façanes dels carrers de Na Bastardes i de Fontanet "amb els seus elements constitutius propis i identificadors: composició de façana amb les obertures, balcons i elements de serralleria dels mateixos i els esgrafiats del ràfec de l'edifici. Així mateix, es protegeix els elements de fusteria de la tribuna d'accés i la porta principal d'accés a la finca que dóna a la baixada dels Jueus" i es determina per les façanes que cal procedir a la "rehabilitació del paraments amb recuperació dels elements de decoració originals i eliminació d'elements d'instal·lacions i de cablejat grapat". Per aquesta protecció es va considerar imprescindible comptar amb un estudi previ i una persona especialista en restauració de façanes.
Així, per a realitzar la restauració de la façana del carrer Na Bastardes i establir criteris d'intervenció adequats, s'ha realitzat prèviament un estudi i diverses cales que han permès determinar tres moments constructius- decoratius:
El primer i més antic, correspon a l'edifici original, construït entre el 1845 i el 1849. El podríem situar en el període tardo-barroc, i comprendria el cos central de l'edifici. D'aquest moment s'han trobat restes puntuals de pintures sobre les llindes dels balcons en forma de grans volutes, en colors ombra i negre, acompanyades de cintes que queien pels costats dels brancals. També alguns motius en formes de cintes i llaçades en la zona de sota cornisa. Per la seva escassedat i greu estat de conservació tant de pintures com del seu suport, no s'han pogut conservar, tant sols documentar.
El segon moment constructiu-decoratiu el situaríem entorn al 1900 quan, dins del moviment Noucentista, s'amplia l'edifici amb els cossos laterals i es redecora la façana amb sanefes en color vermell òxid, sota cornisa i sota balcons. D'aquest moment s'han pogut recuperar algunes zones originals en acceptable estat de conservació. S'ha pogut també obtenir la suficient informació per poder reproduir la decoració d'aquesta època, en quant a colors de fons façana i elements decoratius.
Per la seva conservació i pel fet que els motius decoratius d'aquest moment corresponen a l'estil arquitectònic de l'edifici que tenim actualment, s'ha optat per conservar aquesta decoració per la restauració de la façana, conservant i fent visibles els fragments originals més estables i reproduint-ne una part de nou per donar coherència i uniformitat a la façana.
La reparació dels morters originals, en molt mal estat de conservació, s'ha realitzat de la manera tradicional utilitzant morters de calç. En quant a les pintures, s'han emprat pintures minerals al silicat.
A partir de les cales es va poder determinar un tercer moment decoratiu de la façana que correspondria a l'entorn de 1950 quan l'edifici passa a ser l'Acadèmia Massegú. D'aquest moment s'han observat diverses retolacions en la zona de sota balcons, publicitant la citada acadèmia. En aquest cas també s'ha optat per documentar els elements decoratius però s'ha donat prioritat a les sanefes noucentistes que la retolació ocultava.