02
de desembre
del
2009
Rètol del Centre Penitenciari Lledoners. Arxiu ACN
Ja fa un any que Sant Joan de Vilatorrada conviu amb el Centre Penitenciari Lledoners en funcionament. Lledoners havia de ser l'inici d'un nou model de presons impulsat pel Departament de Justícia: centres més petits per poder fer un millor treball de reinserció. Des del Departament es continua defensant que aquest model continua endavant, però els representants dels treballadors afirmen que la falta de personal l'ha mutilat. Mentrestant, els veïns del municipi s'han acostumat a viure amb normalitat la presència d'un equipament que va ser fortament rebutjat quan es va projectar. De fet, el Tribunal Suprem encara té una causa oberta pel procediment administratiu que es va dur a terme per fer la presó.
Lledoners és un centre penitenciari amb capacitat per a 750 interns que es va crear amb la finalitat de descongestionar altres presons catalanes molt massificades. Justícia sempre ha defensat aquest centre penitenciari com el primer d'un nou model de presó, tant pel que fa a la seva integració en el territori com per les dimensions i el funcionament del centre, pensats per millorar la gestió i la reinserció dels condemnats.
En aquests moments ja hi ha 530 presos que conviuen en sis dels vuit mòduls dels que consta la presó i segons el Departament de Justícia, l'arribada de nous interns s'anirà fent en funció de les necessitats del sistema penitenciari, sense concretar quan s'arribarà a la capacitat màxima.
El fet que Justícia hagi previst la instal·lació d'una segona llitera a les cel·les en alguns d'aquests mòduls ha posat en alerta els representants dels treballadors, que consideren que falta personal per atendre la població reclusa i que alerten que un segon llit posarà la presó al màxim de la seva capacitat quan encara falten dos mòduls per obrir.
Tant des d'UGT com des de CCOO s'acusa el Departament de Justícia d'estar actuant sense "coordinació i amb improvisació". Òscar Besa, d'UGT, assegura que si es col·loca el segon llit, és possible que una presó projectada per a 750 interns superi el miler. Reconeix que "objectivament, la presó està molt bé" si es té en compte la massificació que hi ha en altres centres penitenciaris i alhora afirma que el nou model "és bo".
Segons un representant de l'UGT, la manca de personal està fent que es posi en perill el nou model de presó que volia impulsar el Departament de Justícia
No obstant això, per aquest representant dels treballadors, la manca de personal està fent que es posi en perill el nou model de presó que volia impulsar el Departament de Justícia. Alhora, els sindicats denuncien que la falta de personal provoca problemes de sobrecàrrega de treball i de seguretat que afecten tant els interns com els treballadors. De fet, fa pocs dies un intern va agredir tres treballadors de la presó.
Els representants dels treballadors xifren entre 60 i 100 el nou personal que s'hauria d'incorporar per atendre en condicions la població reclusa de Lledoners. La plantilla prevista per al centre penitenciari és de 430 treballadors, però encara s'ha de completar. Segons els sindicats, en aquests moments s'han de suspendre activitats per falta de personal i de seguretat.
Pere Gual, de CCOO, retreu al Departament de Justícia que s'hagi posat en funcionament un centre penitenciari sense dotar-lo dels serveis bàsics per atendre els reclusos. Alguns d'aquests ara ja estan en funcionament, com els serveis sanitaris o la cuina, que no va poder funcionar amb normalitat fins al mes d'agost.
Exterior d'un dels 8 mòduls del centre penitenciari. Arxiu ACNEls representants dels treballadors xifren entre 60 i 100 el nou personal que s'hauria d'incorporar per atendre en condicions la població reclusa de Lledoners. La plantilla prevista per al centre penitenciari és de 430 treballadors, però encara s'ha de completar. Segons els sindicats, en aquests moments s'han de suspendre activitats per falta de personal i de seguretat.
Pere Gual, de CCOO, retreu al Departament de Justícia que s'hagi posat en funcionament un centre penitenciari sense dotar-lo dels serveis bàsics per atendre els reclusos. Alguns d'aquests ara ja estan en funcionament, com els serveis sanitaris o la cuina, que no va poder funcionar amb normalitat fins al mes d'agost.
Segons Gual és una "gran incongruència" que Justícia construeixi centres sense dotar-los del personal necessari per atendre els reclusos. La presó de Lledoners, explica, té vuit mòduls i ara només hi ha personal per atendre'n sis "i just", explica. Ho atribueix a una "mala gestió" i posa com a exemple la persona que es compra un gran cotxe i no té prou diners per posar-hi carburant per fer-lo funcionar.
En aquesta situació, afirma, és impossible fer un bon treball de reinserció dels presos, ja que no s'hi pot dedicar el temps suficient.
El nou model continua endavant
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, reconeix que la conjuntura econòmica està fent una mica més lenta la implementació de tot l'operatiu de Lledoners. No obstant això considera "precipitades i alarmistes" les manifestacions dels representants dels treballadors, perquè la presó encara està en fase de posta en marxa i hi ha "coses que cal afinar".
Tura afirma que es tracta d'un servei "complex i delicat" i que és normal que hi hagi dificultats
La consellera afirma que està satisfeta del funcionament del nou centre penitenciari i que continua sent un objectiu important del Govern i l'exemple del nou model que es vol implantar. En aquest sentit afirma que es tracta d'un servei "complex i delicat" i que és normal que hi hagi dificultats. Però insisteix que amb el temps serà un "centre modèlic".
L'alcalde de Sant Joan tornaria a dir sí a la presó
Quan es va conèixer la intenció de la Generalitat de construir un centre penitenciari a Sant Joan de Vilatorrada va sorgir una forta oposició tant social com política al projecte. Des del municipi, l'alcalde, Ezequiel Martínez, va treballar per evitar la implantació al paratge de les Torres, el primer que s'havia adquirit, ja que era un terreny protegit en el planejament. Però quan es va adquirir la finca contigua, la dels Lledoners, va convertir-se en un ferm defensor del projecte.
Entrada al Centre Penitenciari Lledoners. Arxiu ACN
Ara, un any després que el centre penitenciari funcioni assegura que tornaria a acceptar la ubicació de la presó al seu terme municipal, tot i que aquesta postura li va costar fins i tot amenaces. Diu que no s'ha complert cap dels mals auguris que es feien sobre l'increment de la inseguretat o la presència de famílies conflictives al municipi que anirien a visitar presos. A més, afegeix, l'edifici no ha suposat cap impacte en el paisatge.
L'alcalde de Sant Joan tornaria a dir sí a la presó
Quan es va conèixer la intenció de la Generalitat de construir un centre penitenciari a Sant Joan de Vilatorrada va sorgir una forta oposició tant social com política al projecte. Des del municipi, l'alcalde, Ezequiel Martínez, va treballar per evitar la implantació al paratge de les Torres, el primer que s'havia adquirit, ja que era un terreny protegit en el planejament. Però quan es va adquirir la finca contigua, la dels Lledoners, va convertir-se en un ferm defensor del projecte.
Entrada al Centre Penitenciari Lledoners. Arxiu ACN
Ara, un any després que el centre penitenciari funcioni assegura que tornaria a acceptar la ubicació de la presó al seu terme municipal, tot i que aquesta postura li va costar fins i tot amenaces. Diu que no s'ha complert cap dels mals auguris que es feien sobre l'increment de la inseguretat o la presència de famílies conflictives al municipi que anirien a visitar presos. A més, afegeix, l'edifici no ha suposat cap impacte en el paisatge.
Ezequiel Martínez recorda que l'ajuntament ha rebut 3 milions d'euros en ingresos directes, a banda de les subvencions, gràcies a la presó
Per contra, afirma, Sant Joan de Vilatorrada ha aconseguit uns nous accessos als polígons industrials; unes 150 persones del poble treballen a la presó; i el consistori ha rebut uns ingressos directes de 3 milions d'euros, a banda de tot un seguit de beneficis en forma de subvenció. A més, el consistori cobrarà anualment uns 90.000 euros en concepte d'IBI. Indirectament, afegeix Martínez, això ha revertit en el sector privat que dóna serveis a la presó.
Per tot plegat, l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada afirma que hi ha hagut una "inflexió" entre els crítics a l'equipament, de manera que la seva presència s'ha anat normalitzant i hores d'ara ja no hi ha qui el qüestioni.
Furgoneta que transportava els primers presos del centre penitenciari Lledoners. Arxiu ACN
Treure rendiment de la presó
En aquest clima de normalitat, l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, d'acord amb el Departament de Justícia, estudia fórmules per aprofitar la presència de la presó al terme municipal. En aquest sentit, el consistori ha plantejat la possibilitat que els interns en règim de tercer grau puguin participar en tasques de neteja de boscos, lleres i camins del terme municipal.
Un altre projecte que s'ha plantejat afecta la finca de les Torres, el primer terreny adquirit per la Generalitat per fer-hi la presó que finalment va ser descartat perquè era una finca protegida. Ezequiel Martínez ja ha mantingut alguns contactes per poder transformar la finca, actualment un terreny de secà, en una plantació de vinya en la qual hi poguessin treballar els presos de tercer grau.
El periple judicial continua
Fa uns mesos, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donava la raó a la plataforma opositora a la construcció del centre penitenciari. Aquesta sentència afirmava que la presó no es podia construir als terrenys on està ubicada perquè no s'havien fet determinats tràmits urbanístics.
Ara, un cop aquesta situació ha estat corregida, la plataforma continua insistint que quan es va fer "es va fer malament" i que l'error que es va cometre no es pot reparar fent els tràmits ara. Joan Vilà, portaveu de la plataforma, diu que no es tracta d'ensorrar el centre penitenciari, sinó que el Govern reconegui que es va fer malament i que qui en sigui responsable ho assumeixi.
Manifestació dels funcionaris davant del centre. Arxiu ACN
Segons Vilà, en tot l'afer de la presó s'ha actuat amb "mentides continuades". "Hi havia una urgència", explica, i es va actuar per atendre-la però sense fer-ho de forma correcta. Això és més greu en el cas de l'administració, que segons Vilà ha de donar exemple del compliment de la legislació i està clar, segons reconeix el TSJC, que la presó no es podia construir allà on està ubicada, encara que ara s'hagi resolt el planejament per adequar-lo a l'equipament.
De fet, el periple judicial continua endavant, ja que la Generalitat ha recorregut la sentència del TSJC al Tribunal Suprem.
Per tot plegat, l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada afirma que hi ha hagut una "inflexió" entre els crítics a l'equipament, de manera que la seva presència s'ha anat normalitzant i hores d'ara ja no hi ha qui el qüestioni.
Furgoneta que transportava els primers presos del centre penitenciari Lledoners. Arxiu ACN
Treure rendiment de la presó
En aquest clima de normalitat, l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, d'acord amb el Departament de Justícia, estudia fórmules per aprofitar la presència de la presó al terme municipal. En aquest sentit, el consistori ha plantejat la possibilitat que els interns en règim de tercer grau puguin participar en tasques de neteja de boscos, lleres i camins del terme municipal.
Un altre projecte que s'ha plantejat afecta la finca de les Torres, el primer terreny adquirit per la Generalitat per fer-hi la presó que finalment va ser descartat perquè era una finca protegida. Ezequiel Martínez ja ha mantingut alguns contactes per poder transformar la finca, actualment un terreny de secà, en una plantació de vinya en la qual hi poguessin treballar els presos de tercer grau.
El periple judicial continua
Fa uns mesos, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) donava la raó a la plataforma opositora a la construcció del centre penitenciari. Aquesta sentència afirmava que la presó no es podia construir als terrenys on està ubicada perquè no s'havien fet determinats tràmits urbanístics.
Ara, un cop aquesta situació ha estat corregida, la plataforma continua insistint que quan es va fer "es va fer malament" i que l'error que es va cometre no es pot reparar fent els tràmits ara. Joan Vilà, portaveu de la plataforma, diu que no es tracta d'ensorrar el centre penitenciari, sinó que el Govern reconegui que es va fer malament i que qui en sigui responsable ho assumeixi.
Manifestació dels funcionaris davant del centre. Arxiu ACN
Segons Vilà, en tot l'afer de la presó s'ha actuat amb "mentides continuades". "Hi havia una urgència", explica, i es va actuar per atendre-la però sense fer-ho de forma correcta. Això és més greu en el cas de l'administració, que segons Vilà ha de donar exemple del compliment de la legislació i està clar, segons reconeix el TSJC, que la presó no es podia construir allà on està ubicada, encara que ara s'hagi resolt el planejament per adequar-lo a l'equipament.
De fet, el periple judicial continua endavant, ja que la Generalitat ha recorregut la sentència del TSJC al Tribunal Suprem.