El registre de la jornada laboral: tot el que les empreses necessiten saber

L'auditor de comptes Ferran Busquet, del despatx d'economistes i auditors Busquet, respon les qüestions que sovint es plantegen en aquest àmbit

Ferran Busquet, del despatx d'economistes i auditors Busquet
Ferran Busquet, del despatx d'economistes i auditors Busquet | Busquet
Redacció
17 de desembre del 2019
Han transcorregut sis mesos des que va entrar en vigor l'apartat del Reial Decret Llei 8/2019, de 8 de març, que estableix l'obligació per a totes les empreses -amb independència de la seva dimensió, estructura o sector d'activitat- de dur a terme el registre de jornada dels seus treballadors.

El Reial Decret esmentat es limita a indicar que les empreses, després d'una prèvia negociació amb els representants legals, han de registrar la jornada de tots els seus treballadors, amb indicació de l'inici i la finalització de la jornada. També afegeix que l'esmentat registre s'ha de conservar durant 4 anys i ha d'estar a disposició dels treballadors i treballadores, així com també dels seus representants legals i de la inspecció de treball.
 
Si bé la norma indicada pretén evitar el frau en la realització d'hores extres (que, en ocasions, ni es paguen ni es compensen) la falta de concreció dels aspectes sobre com dur a terme el registre horari a través del corresponent desenvolupament reglamentari, constitueix el principal motiu pel qual encara hi ha companyies que, a dia d'avui, no l'han implantat.
 
Amb la voluntat d'esclarir dubtes, l'auditor de comptes Ferran Busquet, del despatx d'economistes i auditors Busquet de Manresa, intenta resoldre les qüestions que sovint es plantegen en aquest àmbit:
 
Quins són els mitjans que es poden utilitzar per registrar la jornada?
 
Busquet exposa que, donat que la norma no estableix cap modalitat específica per portar a terme el registre horari, "serà vàlid qualsevol mitjà, ja sigui en suport físic o telemàtic, apte per proporcionar informació fiable i no manipulable a posteriori ni per l'empresari ni pel propi treballador". En aquest sentit, manifesta, "es pot realitzar a través de mitjans de fitxatge informàtics o bé amb un full de treball signat pel treballador".
 
En tots els casos, i en paraules de Busquet, "caldrà indicació de l'hora d'entrada i de sortida, així com les pauses". Per tant, a diferència del que moltes empreses creuen, "no és necessari realitzar una inversió econòmica per poder registrar la jornada dels treballadors", conclou.
 
En el cas de treballadors cedits per una empresa de treball temporal (ETT), quina empresa és la que ha de complir amb el registre horari?
 
"L'obligació correspon a l'empresa usuària i no a l'ETT", diu Busquet, tot assenyalant que és l'empresa usuària "la que disposa de les facultats de direcció i control de l'activitat laboral que desenvolupen els treballadors".
 
Quines són les conseqüències d'incomplir amb l'obligació de registrar la jornada?
 
Segons Busquet, l'incompliment de portar a terme el registre de jornada indicat "es tipifica com una falta greu, essent la sanció prevista una multa d'entre 626 i 6.250 euros en funció de si es qualifica en el seu grau mínim, mitjà o màxim". Això, continua, "sense perjudici de les sancions que, a més, s'imposin com a conseqüència de les infraccions que es puguin detectar a través del registre horari", com per exemple "la realització d'hores extraordinàries, per una quantitat superior a la legal, per part dels treballadors".

En aquest sentit, Busquet també assenyala que "Inspecció de Treball ha anunciat que a l'any 2020 iniciarà una campanya específica a fi de controlar el compliment del registre horari".