Absolen l'olesà Felip Segura de l'acusació d'odi per un tuit sobre dos guàrdia civils morts en un tiroteig

La jutgessa sentència que del dret a l'honor "només en pot ser titular la persona viva" i que el delicte d'odi "no és aplicable a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat"

L'olesà Felip Segura ha quedat absolt
L'olesà Felip Segura ha quedat absolt | Pere Fontanals
11 de desembre del 2019
Actualitzat a les 22:31h
Fi del malson de l'olesà Felip Segura a qui l'acusació particular demanava fins a 4 anys de presó per una piulada en que feia comentaris sobre la mort de dos guàrdia civils en un tiroteig que va passar el 14 de desembre de 2017 a la província de Terol.

En una sentència a la que ha tingut accés NacióManresa, el jutjat penal únic de Terol ha sentenciat l'absolució de Segura i tres acusades més a qui l'Associació Unificada de la Guàrdia Civil i els familiars dels dos agents morts demanava, entre altres penes de multa, quatre anys de presó per delictes d'odi, contra la integritat moral, per un delicte d'injúries greus a funcionaris públics i un delicte contra les institucions de l'Estat d'injúries greus a forces de seguretat de l'Estat, pels seus respectius comentaris a les xarxes sobre la notícia de la mort en servei dels dos agents.

En les seves disposicions, la jutgessa valora que "la càrrega vexatòria i insultant dels missatges emesos no deixa lloc a dubtes, no només pel seu contingut sinó també pel moment, ocasió i circumstàncies". Malgrat això, la sentència considera que "no es pot cometre un delicte d'injúries contra persones difuntes".

Aquesta mateixa consideració, a l'empara d'altres resolucions judicials, li serveix per descartar, també, el delicte contra l'honor i el de danys morals, ja que "malgrat els familiars puguin sentir-se ofesos, són valors personals que desapareixen amb la pròpia defunció".

La jutgessa també desestima la petició de delicte d'odi al considerar que és un delicte observat per a protegir a qui pugui patir discriminació per "motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, por raons de gènere, malaltia o discapacitat", però que en cap cas "no és aplicable a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat".

Finalment, la sentència tampoc considera que hi hagi un delicte d'injúria greu a funcionaris públics o a les institucions al valorar que falta l'element de gravetat ni es fan servir "expressions gruixudes".

Una instrucció surrealista

El 3 de gener de 2018, quan Felip Segura tornava tard a casa de treballar es va trobar dos funcionaris que li van lliurar una citació del jutjat de Terol que es trobava sota secret d'actuacions, de manera que no va conèixer fins cinc dies després per quins motius se l'acusava d'odi i injúries greus.

El 8 de gener es va presentar a la vista a Terol i, aconsellat pel seu advocat, no va declarar, fet que li va comportar advertències de l'acusació un cap finalitzada l'actuació. "No declarant t'has condemnat a anar a judici, i en canvi altres que sí que ho han fet, segur que se'n salven", li van dir, "però veig que ara comença el judici oral i es mantenen les acusacions contra tots quatre, o sigui que em van mentir".