28
de novembre
del
2019
Actualitzat
el
29
de novembre
a les
10:53h
Ara sí que sí. Aquells quinze manresans i manresanes que fa un any i mig van començar a treballar per crear un supermercat cooperatiu a la capital del Bages ja poden clamar, als quatre vents, que la fita els queda més a prop que mai. Fa pocs dies van materialitzar el projecte i van constituir legalment la cooperativa que l'abanderarà, i ara ja tenen la mirada posada en l'acte que celebraran aquest dissabte, 30 de novembre, a l'auditori de l'Espai Plana de l'Om (10:30), en el qual explicaran la feina feta fins al moment i els passos a seguir a partir d'ara. Així mateix, i no menys important, donaran l'oportunitat, a tothom que ho vulgui, de fer-se soci del supermercat cooperatiu.
"L'aportació mínima de capital que demanarem a cada persona que decideixi prendre part del projecte és de 50 euros", apunten des del grup impulsor, que estimen que, si tot va bé, el supermercat obrirà les seves portes a finals d'aquesta primavera. No obstant, però, no tot depèn d'ells, i és que si bé la intenció és ubicar l'establiment al mercat de Puigmercadal (concretament al costat de l'actual zona de degustació), això no se sabrà del cert fins que l'Ajuntament de la ciutat liciti l'espai a través d'un concurs públic que, en principi, s'ha d'obrir properament.
En una roda de premsa celebrada el passat mes de maig, els alma mater de la iniciativa posaven de manifest que "estem en processos de diàleg amb el consistori i percebem que hi ha interès perquè el nostre projecte tiri endavant". Tanmateix, però, que des de l'administració es vegi amb bons ulls la proposta, no els dona cap garantia que finalment el supermercat s'instal·li allà. Si finalment aquesta opció es desestimés, "estem estudiant un pla B", asseguren, tot manifestant que "la voluntat seguiria sent instal·lar-nos al Centre Històric".
L'única premissa és que el local on s'acabin ubicant ha de tenir, com a mínim, 300 metres quadrats. Això és el que els van suggerir els experts amb qui els impulsors van poder comptar gràcies a la subvenció de 200.000 euros emmarcada dins el programa Projectes Singulars per l'Economia Social que la Generalitat de Catalunya va atorgar-los a ells i a dues iniciatives similars que s'estan duent a terme a Barcelona i a les Terres de l'Ebre.
Gràcies a aquesta subvenció, el projecte ha comptat amb la figura de dues persones que han actuat com a coordinadores de tot el procés de gestació i que han permès contractar expertesa. Una expertesa que s'ha traduït amb el suport de professionals de diferents àmbits "que ens han assessorat en temes com quina varietat de productes hauríem d'oferir; de quants metres quadrats hauríem de disposar com a mínim, o de com hauríem de distribuir l'espai", expliquen.
Tot aquest suport extern, doncs, ha estat clau per al desenvolupament d'uns plans d'empresa, viabilitat i comunicació que ja estan fets i que presentaran al llarg de l'acte d'aquest dissabte. Dintre d'aquests plans també s'hi inclou el nombre de socis que caldrien per arrencar el projecte: 700. "Tal com exposa el pla de desenvolupament, el creixement en socis hauria d'incrementar-se fins a 1.200 en els propers 3/4 anys", comenten des del nucli dur, tot afegint que "pels sondejos que hem fet a través d'enquestes i estudis de població, creiem que això, aquí al Bages, serà factible".
Una manera diferent de relacionar-nos amb l'entorn i els aliments
El primer que cal tenir clar és que per ser soci de la cooperativa no caldrà que siguis productor de res. En aquest sentit, tots aquells socis i sòcies consumidores hauran de col·laborar amb el projecte aportant-hi el seu temps. Com? Doncs fent feines dintre de l'establiment, ja sigui rebent les comandes de primera hora del matí; proveir les prestatgeries; estant a la caixa de cobrament; fent tasques de comunicació; implicant-se en la neteja del local... En definitiva, tot el que es requereix per a mantenir una superfície comercial. Però no només això: "som conscients que cada persona té unes casuístiques, i si volem que el supermercat estigui arrelat al barri i a la comarca, també les hem de tenir en compte", diuen. En aquest sentit, expressen, la implicació "s'adequarà segons el perfil i les circumstàncies de cadascú".
El que està clar és que la raó de ser principal del projecte és "canviar les dinàmiques de la relació comercial que establim amb els aliments", i dedicar-hi més temps. També és important, destaquen, "establir xarxes de relació veïnal a través de l'alimentació".
Aquesta implicació per part de les sòcies permetrà abaratir costos i fer servir aquest marge per reduir els preus dels productes. Evidentment, però, i tal com els mateixos impulsors assenyalen, hi haurà d'haver algú que coordini i gestioni tot l'engranatge. En aquest cas, aquesta figura sí que estarà professionalitzada, i cobrarà a final de mes.
"L'ideal seria que un 30% fos de personal remunerat i un 70% vingués de l'aportació de les hores dels socis", van exposar en la roda de premsa celebrada el mes de maig. De fet, aquests percentatges són amb els que es mou el supermercat cooperatiu més gran del món, ubicat a Nova York, amb el qual els manresans s'emmirallen. Perquè això fos possible aquí a Manresa, el supermercat cooperatiu hauria de comptar amb 1500-2000 socis.
Si es donés el cas que s'arribés a aquesta xifra, cada persona hauria de fer tasques de voluntariat tres hores al mes, que llavors repercutirien en el preu final (més barat) dels productes que compressin sense que repercutís en la quantitat econòmica que rebrien els productors que els han cultivat: "com que no hi haurà distribuïdores ni intermediaris, això ens permetrà carregar un marge just per mantenir una estructura en la qual tothom tingui accés a productes de qualitat amb un preu just tant pels consumidors com pels productors".
No a l'especulació alimentària i sí al residu zero i a la proximitat
Les línies base del supermercat cooperatiu són clares i definides: proximitat dels productes i relació directa entre els productors i els consumidors. "Volem que els productors puguin venir i col·locar els seus enciams al súper així com també implicar-los en la decisió dels preus es posaran i el seu marge de càrrega, i que els consumidors hi puguin tenir un contacte directe", explanen els ideòlegs del projecte.
Pel que fa al quilòmetre zero, els manresans compten amb la base de dades "validada" de MengemBages: "fa molts anys que treballen amb productors locals, i això ens ofereix certa garantia", manifesten, alhora que celebren que "tenim la sort que aquí a la comarca comptem amb molts productors". A aquest full de ruta s'hi ha d'afegir la clara voluntat de "no especular amb l'alimentació" i de tenir cura del medi ambient avançant cap al residu zero.
"L'aportació mínima de capital que demanarem a cada persona que decideixi prendre part del projecte és de 50 euros", apunten des del grup impulsor, que estimen que, si tot va bé, el supermercat obrirà les seves portes a finals d'aquesta primavera. No obstant, però, no tot depèn d'ells, i és que si bé la intenció és ubicar l'establiment al mercat de Puigmercadal (concretament al costat de l'actual zona de degustació), això no se sabrà del cert fins que l'Ajuntament de la ciutat liciti l'espai a través d'un concurs públic que, en principi, s'ha d'obrir properament.
En una roda de premsa celebrada el passat mes de maig, els alma mater de la iniciativa posaven de manifest que "estem en processos de diàleg amb el consistori i percebem que hi ha interès perquè el nostre projecte tiri endavant". Tanmateix, però, que des de l'administració es vegi amb bons ulls la proposta, no els dona cap garantia que finalment el supermercat s'instal·li allà. Si finalment aquesta opció es desestimés, "estem estudiant un pla B", asseguren, tot manifestant que "la voluntat seguiria sent instal·lar-nos al Centre Històric".
L'única premissa és que el local on s'acabin ubicant ha de tenir, com a mínim, 300 metres quadrats. Això és el que els van suggerir els experts amb qui els impulsors van poder comptar gràcies a la subvenció de 200.000 euros emmarcada dins el programa Projectes Singulars per l'Economia Social que la Generalitat de Catalunya va atorgar-los a ells i a dues iniciatives similars que s'estan duent a terme a Barcelona i a les Terres de l'Ebre.
Gràcies a aquesta subvenció, el projecte ha comptat amb la figura de dues persones que han actuat com a coordinadores de tot el procés de gestació i que han permès contractar expertesa. Una expertesa que s'ha traduït amb el suport de professionals de diferents àmbits "que ens han assessorat en temes com quina varietat de productes hauríem d'oferir; de quants metres quadrats hauríem de disposar com a mínim, o de com hauríem de distribuir l'espai", expliquen.
Tot aquest suport extern, doncs, ha estat clau per al desenvolupament d'uns plans d'empresa, viabilitat i comunicació que ja estan fets i que presentaran al llarg de l'acte d'aquest dissabte. Dintre d'aquests plans també s'hi inclou el nombre de socis que caldrien per arrencar el projecte: 700. "Tal com exposa el pla de desenvolupament, el creixement en socis hauria d'incrementar-se fins a 1.200 en els propers 3/4 anys", comenten des del nucli dur, tot afegint que "pels sondejos que hem fet a través d'enquestes i estudis de població, creiem que això, aquí al Bages, serà factible".
Una manera diferent de relacionar-nos amb l'entorn i els aliments
El primer que cal tenir clar és que per ser soci de la cooperativa no caldrà que siguis productor de res. En aquest sentit, tots aquells socis i sòcies consumidores hauran de col·laborar amb el projecte aportant-hi el seu temps. Com? Doncs fent feines dintre de l'establiment, ja sigui rebent les comandes de primera hora del matí; proveir les prestatgeries; estant a la caixa de cobrament; fent tasques de comunicació; implicant-se en la neteja del local... En definitiva, tot el que es requereix per a mantenir una superfície comercial. Però no només això: "som conscients que cada persona té unes casuístiques, i si volem que el supermercat estigui arrelat al barri i a la comarca, també les hem de tenir en compte", diuen. En aquest sentit, expressen, la implicació "s'adequarà segons el perfil i les circumstàncies de cadascú".
El que està clar és que la raó de ser principal del projecte és "canviar les dinàmiques de la relació comercial que establim amb els aliments", i dedicar-hi més temps. També és important, destaquen, "establir xarxes de relació veïnal a través de l'alimentació".
Aquesta implicació per part de les sòcies permetrà abaratir costos i fer servir aquest marge per reduir els preus dels productes. Evidentment, però, i tal com els mateixos impulsors assenyalen, hi haurà d'haver algú que coordini i gestioni tot l'engranatge. En aquest cas, aquesta figura sí que estarà professionalitzada, i cobrarà a final de mes.
"L'ideal seria que un 30% fos de personal remunerat i un 70% vingués de l'aportació de les hores dels socis", van exposar en la roda de premsa celebrada el mes de maig. De fet, aquests percentatges són amb els que es mou el supermercat cooperatiu més gran del món, ubicat a Nova York, amb el qual els manresans s'emmirallen. Perquè això fos possible aquí a Manresa, el supermercat cooperatiu hauria de comptar amb 1500-2000 socis.
Si es donés el cas que s'arribés a aquesta xifra, cada persona hauria de fer tasques de voluntariat tres hores al mes, que llavors repercutirien en el preu final (més barat) dels productes que compressin sense que repercutís en la quantitat econòmica que rebrien els productors que els han cultivat: "com que no hi haurà distribuïdores ni intermediaris, això ens permetrà carregar un marge just per mantenir una estructura en la qual tothom tingui accés a productes de qualitat amb un preu just tant pels consumidors com pels productors".
No a l'especulació alimentària i sí al residu zero i a la proximitat
Les línies base del supermercat cooperatiu són clares i definides: proximitat dels productes i relació directa entre els productors i els consumidors. "Volem que els productors puguin venir i col·locar els seus enciams al súper així com també implicar-los en la decisió dels preus es posaran i el seu marge de càrrega, i que els consumidors hi puguin tenir un contacte directe", explanen els ideòlegs del projecte.
Pel que fa al quilòmetre zero, els manresans compten amb la base de dades "validada" de MengemBages: "fa molts anys que treballen amb productors locals, i això ens ofereix certa garantia", manifesten, alhora que celebren que "tenim la sort que aquí a la comarca comptem amb molts productors". A aquest full de ruta s'hi ha d'afegir la clara voluntat de "no especular amb l'alimentació" i de tenir cura del medi ambient avançant cap al residu zero.