Ultraesport

El moianès Gerard Morales «Blacky», segon a l'Everest Trail Race, una de les curses més dures del món

La cursa tenia un total de 170 quilòmetres, més de 26.000 metres de desnivell acumulat i una mitjana de 3.000 metres d'alçada

per Redacció , 26 de novembre de 2019 a les 20:47 |
Gerard Morales durant la cursa a l'Himàlaia | @iancorless
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de novembre de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Un total de 170 quilòmetres i més de 26.000 metres de desnivell acumulat. Una mitjana de 3.000 metres d'alçada, amb puntes de fins a 4.200. I com a marc incomparable, l'entorn natural i les vistes de l'Everest, Lhotse, Nuptse i Ama Dablam.
 

Aquest és al repte al quan s'han enfrontat els participants, arribats d'arreu del món, en la desena edició de l'Everest Trail Race. Una cursa de sis etapes als peus de les muntanyes més altes de l'Himàlaia, que s'ha disputat entre el 6 i el 18 de novembre.

En categoria masculina, el nepalès Kulung va dominar totes i cadascuna de les sis etapes i es va emportar la victòria final de manera aclaparadora. Al segon lloc del podi s'hi va enfilar el moianès Gerard Morales, més conegut com en Blacky, que compagina la seva tasca professional com a responsable de la secció de tennis del Foment d'Esports de Tona amb les curses de muntanya d'elit. 

 
En Blacky va protagonitzar una bonica lluita amb el noruec Hans Smedsrod, que finalment va acabar tercer. "Vam anar frec a frec les primeres etapes, fins a la quarta, i les dues últimes em vaig dedicar a conservar el temps que li havia tret", explica el corredor de Moià. 
 
El vencedor va trigar 20 hores i 51 minuts en fer tot el recorregut. Per la seva banda, en Blacky va signar un temps de 23 hores i 28 minuts, 25 minuts per sobre del tercer classificat. 
 
Un recorregut més dur però més espectacular

En l'edició d'aquest any l'organització havia dissenyat un nou traçat buscant zones menys transitades pels turistes i que l'han convertit en l'edició amb més quilòmetres de la seva història. De fet, en la gran part del recorregut, els participants no han trobat cap poblat edificat, únicament pastors i cabanes en les quals viuen.

Un altre dels canvis que han realitzat en la present edició ha estat el reglament de les dues primeres etapes en relació amb el subministrament d'aigua. Els corredors van haver d'utilitzar pastilles potabilitzadores, fet que augmentava l'esperit aventurer de la prova.
 
Tant els corredors com els organitzadors coincideixen en què ha estat l'edició més dura, però de les més boniques. També en Blacky: "Ha estat una experiència molt gratificant, amb paisatges espectaculars. I he pogut conèixer un lloc i una cultura diferent".

 

Participació