21
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
14:13h
Darryl MacCray "Cornbread", un dels incitadors del graffiti primitiu contemporani nord-americà, serà a Manresa aquest dissabte, 23 de novembre, per inaugurar l'exposició Art Intermural, del carrer a l'avantguarda que tindrà lloc a la Sala d'Exposicions del Centre Cultural el Casino a les set de la tarda. Durà a terme una acció artística juntament amb l'artista Marc DKO, de Manresa.
La mostra, que es podrà veure fins el 6 de gener, està comissariada per Sílvia Arnau, directora de projectes de la Fundació Cuixart, i aplega vint-i-vuit obres de gran format que formen part d'un col·lectiu d'artistes representants de l'art urbà, graffiti i muralisme actual i que a través del premi Pinzell de Cuixart, s'ha trigat set anys a recopilar juntament amb Urban Art Barcelona i la Fundació La Caixa.
Noms destacats de l'street art com Andrea Btoy, Mina Hamada, Twoone, Ricardo Cavolo, Enric Sant, GR170, Hate Lovers, Malicia, Vegan, Marina Capdevila, Antonyo Marest, Spok, Ivana Flores, Art is Trash, Soem, Belin, Lolofonico, Bow, Jofre Oliveras, Alberto de Blobs, Werens , Flan not Rules, Pichiavo, Dios de los tres, Turkesa, Marc Deko, Ioke, Lahe, Sebastien Waknine o Cornbread, ompliran de missatges alternatius, reivindicatius i esclatants les parets de la sala.
Des d'un passat no gaire llunyà, el graffiti i l'art de carrer han estat vilipendiats i denunciats com a presagi de delinqüència i crim. Mentre encara ara és considerat vandalisme, hi ha una part de l'art de carrer que ha estat assimilat pel sistema.
Art Intermural vol mirar de definir conceptes com art urbà, graffiti, post-graffiti, muralisme contemporani i art intermural a través dels seus orígens, antecedents, contextos socials, de la seva història, autors de referència, obra de gran format i documentals... per conèixer aquests llenguatges.
Darryl MacCray "Cornbread"
Nascut al nord de Filadèlfia l'any 1953 i criat per la seva mare i els seus avis a Brewerytown, Darryl McCray -un noi afroamericà de caràcter problemàtic- va créixer en una Filadèlfia que en aquell moment era la sisena ciutat més gran dels Estats Units; una ciutat dominada per gangs (bandes de carrer), que es dedicaven a etiquetar les cantonades dels carrers com una manera de marcar el seu territori.
L'any 1965, com a resultat del seu comportament, Darryl va ser enviat en un reformatori, un fet que marcaria, per sempre, la seva història. Va ser allà, de fet, on es va convertir en "Cornbread". Un cop fora del reformatori (setembre de 1967) va entrar de nou a l'escola secundària Strawberry Mansion i es va enamorar d'una noia anomenada Cynthia Custuss.
Per fer visible aquest amor que sentia, va decidir escriure, a totes les parets de l'escola i dels barris annexos, els mots Cornbread Loves Cynthia ("Cornbread estima Cynthia"). Aquesta acció el va convertir en la primera persona que feia graffitis fora d'un context de bandes de carrer.
L'any 1971, un diari va publicar, a portada, el titular Cornbread està mort, una confusió que va propiciar una de les grans gestes de Darryl. Per a demostrar que no era ell, qui havia finat, va decidir vigilar durant tres dies a l'empleat del zoològic encarregat dels elefants, i quan va tenir la seva oportunitat va saltar la tanca, va imitar els moviments del cuidador i va escriure sobre l'elefant la llegenda Cornbread és viu. Això li va valer una cobertura mediàtica immensa i una condemna carcelària.
Ja en la dècada del 2000 va tenir una trobada amb Raphael Paris, un historiador del graffiti qui li va mostrar la repercussió que el seu treball com Cornbread havia tingut en el graffiti a nivell global. Saber allò li va donar forces per a combatre la seva addicció a les drogues i convertir-se en activista social.
Actualment usa el seu estatus com a personatge llegendari de Filadèlfia per a alertar els infants i joves sobre el perill de les drogues i el vandalisme. També va crear la seva pròpia organització, Graff-X, formada per un grup d'exgraffiters que busquen retribuir a la societat el mal que anys enrere van causar.
El 2016, Darryl McCray va ser inclòs al Museu d'Història Afroamericana d'Smithsonian. El llegat de "Cornbread" és, sens dubte, imprescindible per a entendre el graffiti en els nostres dies.
La mostra, que es podrà veure fins el 6 de gener, està comissariada per Sílvia Arnau, directora de projectes de la Fundació Cuixart, i aplega vint-i-vuit obres de gran format que formen part d'un col·lectiu d'artistes representants de l'art urbà, graffiti i muralisme actual i que a través del premi Pinzell de Cuixart, s'ha trigat set anys a recopilar juntament amb Urban Art Barcelona i la Fundació La Caixa.
Noms destacats de l'street art com Andrea Btoy, Mina Hamada, Twoone, Ricardo Cavolo, Enric Sant, GR170, Hate Lovers, Malicia, Vegan, Marina Capdevila, Antonyo Marest, Spok, Ivana Flores, Art is Trash, Soem, Belin, Lolofonico, Bow, Jofre Oliveras, Alberto de Blobs, Werens , Flan not Rules, Pichiavo, Dios de los tres, Turkesa, Marc Deko, Ioke, Lahe, Sebastien Waknine o Cornbread, ompliran de missatges alternatius, reivindicatius i esclatants les parets de la sala.
Des d'un passat no gaire llunyà, el graffiti i l'art de carrer han estat vilipendiats i denunciats com a presagi de delinqüència i crim. Mentre encara ara és considerat vandalisme, hi ha una part de l'art de carrer que ha estat assimilat pel sistema.
Art Intermural vol mirar de definir conceptes com art urbà, graffiti, post-graffiti, muralisme contemporani i art intermural a través dels seus orígens, antecedents, contextos socials, de la seva història, autors de referència, obra de gran format i documentals... per conèixer aquests llenguatges.
Darryl MacCray "Cornbread"
Nascut al nord de Filadèlfia l'any 1953 i criat per la seva mare i els seus avis a Brewerytown, Darryl McCray -un noi afroamericà de caràcter problemàtic- va créixer en una Filadèlfia que en aquell moment era la sisena ciutat més gran dels Estats Units; una ciutat dominada per gangs (bandes de carrer), que es dedicaven a etiquetar les cantonades dels carrers com una manera de marcar el seu territori.
L'any 1965, com a resultat del seu comportament, Darryl va ser enviat en un reformatori, un fet que marcaria, per sempre, la seva història. Va ser allà, de fet, on es va convertir en "Cornbread". Un cop fora del reformatori (setembre de 1967) va entrar de nou a l'escola secundària Strawberry Mansion i es va enamorar d'una noia anomenada Cynthia Custuss.
Per fer visible aquest amor que sentia, va decidir escriure, a totes les parets de l'escola i dels barris annexos, els mots Cornbread Loves Cynthia ("Cornbread estima Cynthia"). Aquesta acció el va convertir en la primera persona que feia graffitis fora d'un context de bandes de carrer.
L'any 1971, un diari va publicar, a portada, el titular Cornbread està mort, una confusió que va propiciar una de les grans gestes de Darryl. Per a demostrar que no era ell, qui havia finat, va decidir vigilar durant tres dies a l'empleat del zoològic encarregat dels elefants, i quan va tenir la seva oportunitat va saltar la tanca, va imitar els moviments del cuidador i va escriure sobre l'elefant la llegenda Cornbread és viu. Això li va valer una cobertura mediàtica immensa i una condemna carcelària.
Ja en la dècada del 2000 va tenir una trobada amb Raphael Paris, un historiador del graffiti qui li va mostrar la repercussió que el seu treball com Cornbread havia tingut en el graffiti a nivell global. Saber allò li va donar forces per a combatre la seva addicció a les drogues i convertir-se en activista social.
Actualment usa el seu estatus com a personatge llegendari de Filadèlfia per a alertar els infants i joves sobre el perill de les drogues i el vandalisme. També va crear la seva pròpia organització, Graff-X, formada per un grup d'exgraffiters que busquen retribuir a la societat el mal que anys enrere van causar.
El 2016, Darryl McCray va ser inclòs al Museu d'Història Afroamericana d'Smithsonian. El llegat de "Cornbread" és, sens dubte, imprescindible per a entendre el graffiti en els nostres dies.