20
de novembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:03h
L'any 2018, Manresa va rebre l'equivalent a 7.412 persones per any complet de visitants, i l'equivalent a anys sencers fora de la capital del Bages dels seus residents va ser de 6.825 persones, segons l'informe d'Idescat sobre població equivalent a temps complet anual (ETCA) i població estacional ETCA. A més, segons el mateix informe, el Bages, el Moianès i l'Anoia són les tres úniques comarques del país que durant el 2018 no van veure disminuït el seu índex de població estacional respecte de 2017.
Durant el 2018 Manresa va rebre l'equivalent a 7.412 persones per any complet de visitants, segons l'Idescat. L'estadística es fa a partir de persones no empadronades a la població que hi passen un temps de residència, tant en domicilis com es establiments hotelers, per feina, turisme o estudis, i es compta acumulant els dies de l'estada fins a completar anys sencers.
A l'altra banda, el mateix estudi assenyala que l'equivalent a 6.825 persones per anys empadronades a Manresa van fer estades en altres poblacions pels mateixos motius de treball, turisme o estudis, de manera que el saldo és favorable a la capital del Bages en 587 persones per any complet, situant l'equivalent a persones residents durant tot l'any a la ciutat en 76.837, un 100,8% de la població empadronada, que se situava l'any passat en 76.250 persones.
Aquesta dinàmica positiva no la segueix, ni Moià, amb 523 persones per any de visitants arribats i 746 residents absents per any, amb saldo negatiu de 223 residents (96,4%), ni la totalitat de la comarca del Bages, amb un saldo negatiu de 3.674 residents per any (97,9%), ni la totalitat de la comarca del Moianès, que també exporta més residents que els que rep, amb un saldo a la contra de 262 persones per any (l'equivalent al 98% dels empadronats com a residents fixos durant tot l'any).
Malgrat aquestes dades, les dues comarques -juntament amb l'Anoia- són les úniques de tot el país que no baixen els seus índexs respecte de les dades de 2017.
Percentualment, les comarques que tenen un saldo més positiu de població estacional són les pirinenques, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, la Vall d'Aran i la Cerdanya, per la rebuda de turisme i la poca població fixa resident. En xifres absolutes, les comarques costeres com el Tarragonès, el Baix Empordà i el Barcelonès són que reben més visitants en comparació amb els residents que fan estades fora.
Durant el 2018 Manresa va rebre l'equivalent a 7.412 persones per any complet de visitants, segons l'Idescat. L'estadística es fa a partir de persones no empadronades a la població que hi passen un temps de residència, tant en domicilis com es establiments hotelers, per feina, turisme o estudis, i es compta acumulant els dies de l'estada fins a completar anys sencers.
A l'altra banda, el mateix estudi assenyala que l'equivalent a 6.825 persones per anys empadronades a Manresa van fer estades en altres poblacions pels mateixos motius de treball, turisme o estudis, de manera que el saldo és favorable a la capital del Bages en 587 persones per any complet, situant l'equivalent a persones residents durant tot l'any a la ciutat en 76.837, un 100,8% de la població empadronada, que se situava l'any passat en 76.250 persones.
Aquesta dinàmica positiva no la segueix, ni Moià, amb 523 persones per any de visitants arribats i 746 residents absents per any, amb saldo negatiu de 223 residents (96,4%), ni la totalitat de la comarca del Bages, amb un saldo negatiu de 3.674 residents per any (97,9%), ni la totalitat de la comarca del Moianès, que també exporta més residents que els que rep, amb un saldo a la contra de 262 persones per any (l'equivalent al 98% dels empadronats com a residents fixos durant tot l'any).
Malgrat aquestes dades, les dues comarques -juntament amb l'Anoia- són les úniques de tot el país que no baixen els seus índexs respecte de les dades de 2017.
Percentualment, les comarques que tenen un saldo més positiu de població estacional són les pirinenques, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, la Vall d'Aran i la Cerdanya, per la rebuda de turisme i la poca població fixa resident. En xifres absolutes, les comarques costeres com el Tarragonès, el Baix Empordà i el Barcelonès són que reben més visitants en comparació amb els residents que fan estades fora.