18
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
9:10h
Victoire Ingabire, coneguda popularment com la Mandela ruandesa, ha estat reconeguda amb el Premi Drets Humans d'Espanya en la categoria Internacional, de l'Associació Pro Drets Humans d'Espanya. Des de Catalunya, en Jordi Palou-Roverdós, advocat que porta la querella per l'aclariment de l'assassinat de la infermera i cooperant manresana Flors Sirera a Ruanda el gener de 1997, va presentar la seva candidatura al Premi Internacional que li han atorgat.
Victoire Ingabire va néixer a Ruanda el 1968, és economista i lidera el partit de l'oposició a la dictadura del seu país d'origen, les Forces Democràtiques Unificades (FDU-Inkingi) des de 2006. La violència a la regió africana dels Grans Llacs va impedir el seu retorn a Ruanda des dels Països Baixos i va romandre exiliada des de 1994-2010.
El seu coratge i inquietuds la van portar a crear diverses organitzacions de promoció dels drets humans i de la dona. Va ser membre fundadora de diverses iniciatives de la societat civil en els Països Baixos com CODAC ONG (l'objectiu és donar suport moralment, jurídica i material a persones exiliades procedents de la regió dels Grans Llacs i crear espais de convivència i relació a través de l'esport i la cultura); Uraho ONG (reuneix dones ruandeses que viuen als Països Baixos i els ajuda a integrar-se en el seu nou entorn, s'ocupa de la cura d'orfes i dels tràmits d'asil); Projustitia Fundació Rwanda (lluita per la justícia de totes les víctimes de la tragèdia ruandesa); Harambe (plataforma d'associacions de dones africanes compromeses amb la promoció i el desenvolupament als Països Baixos). A més, és membre de consell d'Zwalu (plataforma d'associacions de dones que lluiten per la seva emancipació).
Entre les actuacions que porten la seva empremta cal ressaltar la conferència a Amsterdam (2004) que va aglutinar totes les organitzacions polítiques i totes les estructures representatives de la societat civil a la regió africana dels Grans Llacs. En aquesta mateixa línia, el 2005 va promoure una sèrie de reunions entre organitzacions de la societat civil ruandesa i organitzacions opositores per dissenyar un front comú contra Paul Kagame, l'actual president ruandès acusat de crims contra la humanitat.
El 2010, Ingabire va tornar a Ruanda per presentar-se a les eleccions presidencials. Només arribar, va apel·lar a favor de el reconeixement de totes les víctimes i va demanar als autors de les massacres que rendissin comptes davant els tribunals. El govern de Kigali la va acusar de traïció i negació del genocidi i va ser empresonada. Després d'un judici sense garanties -condemnat per Human Rights Watch i la Comissió Europea- va ser condemnada a 15 anys de presó. El seu cas va ser vist en la Cort Africana dels Drets Humans, que el novembre de 2017 va reconèixer que Ingabire no havia tingut un judici just a Ruanda i va exigir al govern ruandès que l'alliberés i reparés el dany causat a la seva persona en un termini de 6 mesos des de la data del judici.
El Tribunal va dictaminar que Ingabire no havia negat ni minimitzat el genocidi i que la seva crítica al govern s'hauria d'haver permès emparada en la llibertat d'expressió que la justícia ruandesa observa. El president Paul Kagame la va indultar el setembre de 2018 però no ha adoptat cap mesura de reparació.
La cerimònia de lliurament del Premi Drets Humans tindrà lloc el proper 5 de desembre a l'Instituto Cervantes de Madrid. Els altres premiats són Jorge del Cura Antón (Premi Nacional), Nora Morales de Cortiñas (Premi Internacional), i Pascual Serrano Jiménez (Premi Periodisme).
Victoire Ingabire va néixer a Ruanda el 1968, és economista i lidera el partit de l'oposició a la dictadura del seu país d'origen, les Forces Democràtiques Unificades (FDU-Inkingi) des de 2006. La violència a la regió africana dels Grans Llacs va impedir el seu retorn a Ruanda des dels Països Baixos i va romandre exiliada des de 1994-2010.
El seu coratge i inquietuds la van portar a crear diverses organitzacions de promoció dels drets humans i de la dona. Va ser membre fundadora de diverses iniciatives de la societat civil en els Països Baixos com CODAC ONG (l'objectiu és donar suport moralment, jurídica i material a persones exiliades procedents de la regió dels Grans Llacs i crear espais de convivència i relació a través de l'esport i la cultura); Uraho ONG (reuneix dones ruandeses que viuen als Països Baixos i els ajuda a integrar-se en el seu nou entorn, s'ocupa de la cura d'orfes i dels tràmits d'asil); Projustitia Fundació Rwanda (lluita per la justícia de totes les víctimes de la tragèdia ruandesa); Harambe (plataforma d'associacions de dones africanes compromeses amb la promoció i el desenvolupament als Països Baixos). A més, és membre de consell d'Zwalu (plataforma d'associacions de dones que lluiten per la seva emancipació).
Entre les actuacions que porten la seva empremta cal ressaltar la conferència a Amsterdam (2004) que va aglutinar totes les organitzacions polítiques i totes les estructures representatives de la societat civil a la regió africana dels Grans Llacs. En aquesta mateixa línia, el 2005 va promoure una sèrie de reunions entre organitzacions de la societat civil ruandesa i organitzacions opositores per dissenyar un front comú contra Paul Kagame, l'actual president ruandès acusat de crims contra la humanitat.
El 2010, Ingabire va tornar a Ruanda per presentar-se a les eleccions presidencials. Només arribar, va apel·lar a favor de el reconeixement de totes les víctimes i va demanar als autors de les massacres que rendissin comptes davant els tribunals. El govern de Kigali la va acusar de traïció i negació del genocidi i va ser empresonada. Després d'un judici sense garanties -condemnat per Human Rights Watch i la Comissió Europea- va ser condemnada a 15 anys de presó. El seu cas va ser vist en la Cort Africana dels Drets Humans, que el novembre de 2017 va reconèixer que Ingabire no havia tingut un judici just a Ruanda i va exigir al govern ruandès que l'alliberés i reparés el dany causat a la seva persona en un termini de 6 mesos des de la data del judici.
El Tribunal va dictaminar que Ingabire no havia negat ni minimitzat el genocidi i que la seva crítica al govern s'hauria d'haver permès emparada en la llibertat d'expressió que la justícia ruandesa observa. El president Paul Kagame la va indultar el setembre de 2018 però no ha adoptat cap mesura de reparació.
La cerimònia de lliurament del Premi Drets Humans tindrà lloc el proper 5 de desembre a l'Instituto Cervantes de Madrid. Els altres premiats són Jorge del Cura Antón (Premi Nacional), Nora Morales de Cortiñas (Premi Internacional), i Pascual Serrano Jiménez (Premi Periodisme).