07
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
11:47h
Una de les veus mundials més compromeses amb la no-violència, el filòsof Ramin Jahanbegloo, va ser l'encarregat d'oferir ahir al vespre, a Manresa, la conferència inaugural del cicle de Pensament Cosmògraf sobre "Dissidències i insubmissions". Jahanbegloo va apel·lar a la necessitat que el ciutadà tingui un pensament autònom i que no se subjugui al poder. Segons el filòsof, un dissident és un inconformista per naturalesa, que neda a contracorrent, que qüestiona els dogmes, que incomoda la humanitat. El que mou al dissident és la consciència moral, que seria la llei superior a totes. "Quan les lleis contradiuen aquesta consciència, és quan tenim l'obligació moral de desobeir-les", va dir, i va afegir: "El lloc dels homes honestos, de vegades, és a la presó".
El conferenciant va emmarcar les seves reflexions en el moment que viu Catalunya, una realitat que coneix bé des de fa més de deu anys. Al llarg de la seva dissertació, acompanyat de cites de Sòcrates, Thoreau, Spinoza, Martin Luter King i Ghandi, va llençar preguntes a l'audiència de l'Espai Plana de l'Om: "Per què la gent accepta la tirania?", "Per què hem d'acceptar pensar el que ens diuen?". "Una llei injusta no és cap llei", va dir citant Sant Agustí, i va afegir "que estigui escrita en un paper no vol dir que sigui raonable".
Segons Jahanbegloo, "la lluita real que teniu a Catalunya no és la independència, sinó com democratitzeu la democràcia". En aquest sentit, va dir que l'única manera d'avançar és eliminar la maldat apel·lant a la consciència moral i dissentint però sempre des de la no-violència. El filòsof també va posar deures a Espanya. Ha de passar pàgina de la història i oblidar-se del franquisme, va dir. I també deures a Catalunya, on detecta falta d'unitat i de transparència en les bases mobilitzades, i on encara no s'ha respost una pregunta clau: Si algun dia Catalunya és independent com serà la convivència amb els espanyols? El diàleg és la base, va cloure, "i si no hi ha diàleg s'ha de buscar de la mateixa manera que si no hi ha un somni l'has de buscar, costi el que costi".
El conferenciant va emmarcar les seves reflexions en el moment que viu Catalunya, una realitat que coneix bé des de fa més de deu anys. Al llarg de la seva dissertació, acompanyat de cites de Sòcrates, Thoreau, Spinoza, Martin Luter King i Ghandi, va llençar preguntes a l'audiència de l'Espai Plana de l'Om: "Per què la gent accepta la tirania?", "Per què hem d'acceptar pensar el que ens diuen?". "Una llei injusta no és cap llei", va dir citant Sant Agustí, i va afegir "que estigui escrita en un paper no vol dir que sigui raonable".
Segons Jahanbegloo, "la lluita real que teniu a Catalunya no és la independència, sinó com democratitzeu la democràcia". En aquest sentit, va dir que l'única manera d'avançar és eliminar la maldat apel·lant a la consciència moral i dissentint però sempre des de la no-violència. El filòsof també va posar deures a Espanya. Ha de passar pàgina de la història i oblidar-se del franquisme, va dir. I també deures a Catalunya, on detecta falta d'unitat i de transparència en les bases mobilitzades, i on encara no s'ha respost una pregunta clau: Si algun dia Catalunya és independent com serà la convivència amb els espanyols? El diàleg és la base, va cloure, "i si no hi ha diàleg s'ha de buscar de la mateixa manera que si no hi ha un somni l'has de buscar, costi el que costi".