24
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
18:13h
Durant tot aquest dijous, un centenar de professionals i experts de diferents àmbits s'han trobat a Món Sant Benet per posar damunt la taula reptes i oportunitats d'una societat que tendeix a l'envelliment en la II Jornada professional d'alimentació per a un envelliment saludable impulsada per la Fundació Alícia.
La jornada ha permès escoltar casos pràctics, estudis i experiències nacionals i internacionals que donen resposta a un envelliment de la població.
L'objectiu: endegar iniciatives i prendre consciència de la importància de millorar la qualitat de vida de la nostra gent gran i, també, saber aprofitar noves oportunitats de negoci. En aquest sentit l'alimentació hi juga un paper rellevant en tres estadis: el de prevenir, el de cuidar i el de curar o augmentar la qualitat de vida.
L'edat determina allò que mengem, o no?
En el marc de la trobada, l'estudi de la consultora Kantar Diguem què menges i et diré quina edat tens ha explicat que l'alimentació no només depèn de la regió i les modes sinó també de l'edat. Les xifres ens diuen que els majors de 65 anys tenen una dieta més fresca i sana amb preferència pels fruits secs, el peix i la fruita i la verdura. I, en canvi, amb poc interès per la brioixeria, les pizzes i els plats preparats.
L'edat ens determina no només amb allò que consumim, sinó també amb els nostres hàbits de compra que, és clar, no són els mateixos si parlem d'un perfil sènior o d'un mil·lenial. No obstant això, l'estudi de Kantar posa en valor que cada vegada hi ha una major diversitat dins de les persones grans. I això ens dona pistes de la possibilitat de segmentació que hi ha dins d'aquest propi mercat.
Per la seva part, l'estudi The Green Revolution, de Lantern, ha posat el focus en la tendència veggie que ha crescut i s'ha instal·lat en el mainstream: en els últims dos anys, 817 mil espanyols s'hi han sumat. La tendència té major públic entre la gent jove tot i que té un repunt en la població sènior. El futur es presenta molt més verd que avui en dia i, per tant, cal preguntar-se si les actuals alternatives vegetals són la resposta que necessitem.
La silver economy: posant les persones grans al centre
França té des del 2013 un pacte d'estat que defineix i treballa entorn de l'anomenada silver economy. Aquest concepte defineix el conjunt d'activitats econòmiques i industrials que poden beneficiar a les persones grans i permetre millorar la seva qualitat i esperança de vida. "Per tal que funcioni tothom se n'ha de beneficiar", explicava Pierre Picouet de l'Ecole Supérieure d'Agricultures Angers Loire, aquest dijous al matí en el marc de les jornades: "Tot i que els principals beneficiaris han de ser la gent gran i els seus cuidadors", puntualitzava.
En aquest sentit, França ha impulsat diversos clústers i projecte que ho impulsen contemplant tots els agents: el sector públic, el món acadèmic, el sector privat lucratiu i el sector privat no-lucratiu.
No es tracta només d'avaluar la qualitat dels productes que es posen a la taula sinó de tenir en compte tots els aspectes socioeconòmics, ambientals en els àpats, de formació dels cuidadors, de manteniment de l'autonomia de la persona gran, d'impacte mediambiental, entre altres conceptes.
La II Jornada professional d'alimentació per a un envelliment saludable ha abordat també la importància dels estímuls i la percepció a l'hora de menjar amb l'experiència de casos com el del Celler de Can Roca i la manera que té de captar a través dels sentits tot allò que ens envolta i com podem adaptar-ho a una fase d'envelliment.
La jornada també ha posat el focus en la generació d'entorns amigables i adaptats vinculats als hàbits alimentaris . En aquest sentit, s'han presentat alguns casos pràctics com el de la publicació Cuinant la Memòria, de la Fundació Catalunya La Pedrera amb la col·laboració de la Fundació ACE i la mateixa Fundació Alícia.
Finalment, la jornada s'ha clos amb un taller participatiu de co-creació en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Fruitós. El leitmotiv: qui dissenya els productes o serveis per a una població sènior que es manté jove i activa?
La jornada ha permès escoltar casos pràctics, estudis i experiències nacionals i internacionals que donen resposta a un envelliment de la població.
L'objectiu: endegar iniciatives i prendre consciència de la importància de millorar la qualitat de vida de la nostra gent gran i, també, saber aprofitar noves oportunitats de negoci. En aquest sentit l'alimentació hi juga un paper rellevant en tres estadis: el de prevenir, el de cuidar i el de curar o augmentar la qualitat de vida.
L'edat determina allò que mengem, o no?
En el marc de la trobada, l'estudi de la consultora Kantar Diguem què menges i et diré quina edat tens ha explicat que l'alimentació no només depèn de la regió i les modes sinó també de l'edat. Les xifres ens diuen que els majors de 65 anys tenen una dieta més fresca i sana amb preferència pels fruits secs, el peix i la fruita i la verdura. I, en canvi, amb poc interès per la brioixeria, les pizzes i els plats preparats.
L'edat ens determina no només amb allò que consumim, sinó també amb els nostres hàbits de compra que, és clar, no són els mateixos si parlem d'un perfil sènior o d'un mil·lenial. No obstant això, l'estudi de Kantar posa en valor que cada vegada hi ha una major diversitat dins de les persones grans. I això ens dona pistes de la possibilitat de segmentació que hi ha dins d'aquest propi mercat.
Per la seva part, l'estudi The Green Revolution, de Lantern, ha posat el focus en la tendència veggie que ha crescut i s'ha instal·lat en el mainstream: en els últims dos anys, 817 mil espanyols s'hi han sumat. La tendència té major públic entre la gent jove tot i que té un repunt en la població sènior. El futur es presenta molt més verd que avui en dia i, per tant, cal preguntar-se si les actuals alternatives vegetals són la resposta que necessitem.
La silver economy: posant les persones grans al centre
França té des del 2013 un pacte d'estat que defineix i treballa entorn de l'anomenada silver economy. Aquest concepte defineix el conjunt d'activitats econòmiques i industrials que poden beneficiar a les persones grans i permetre millorar la seva qualitat i esperança de vida. "Per tal que funcioni tothom se n'ha de beneficiar", explicava Pierre Picouet de l'Ecole Supérieure d'Agricultures Angers Loire, aquest dijous al matí en el marc de les jornades: "Tot i que els principals beneficiaris han de ser la gent gran i els seus cuidadors", puntualitzava.
En aquest sentit, França ha impulsat diversos clústers i projecte que ho impulsen contemplant tots els agents: el sector públic, el món acadèmic, el sector privat lucratiu i el sector privat no-lucratiu.
No es tracta només d'avaluar la qualitat dels productes que es posen a la taula sinó de tenir en compte tots els aspectes socioeconòmics, ambientals en els àpats, de formació dels cuidadors, de manteniment de l'autonomia de la persona gran, d'impacte mediambiental, entre altres conceptes.
La II Jornada professional d'alimentació per a un envelliment saludable ha abordat també la importància dels estímuls i la percepció a l'hora de menjar amb l'experiència de casos com el del Celler de Can Roca i la manera que té de captar a través dels sentits tot allò que ens envolta i com podem adaptar-ho a una fase d'envelliment.
La jornada també ha posat el focus en la generació d'entorns amigables i adaptats vinculats als hàbits alimentaris . En aquest sentit, s'han presentat alguns casos pràctics com el de la publicació Cuinant la Memòria, de la Fundació Catalunya La Pedrera amb la col·laboració de la Fundació ACE i la mateixa Fundació Alícia.
Finalment, la jornada s'ha clos amb un taller participatiu de co-creació en col·laboració amb l'Ajuntament de Sant Fruitós. El leitmotiv: qui dissenya els productes o serveis per a una població sènior que es manté jove i activa?