Entrevista

«Tots Sants», l'autoregal de Bob & El Lladre que «homenatja els nostres referents musicals»

El quartet manresà presentarà el seu darrer disc el proper divendres, 1 de novembre, a la sala petita del Kursaal

per Aina Font Torra, Manresa, 21 d'octubre de 2019 a les 16:43 |
El quartet manresà Bob & El Lladre presentarà nou disc al Kursaal el dia de Tots Sants | Atthina (Tina Riera)
El 15 de setembre del 2017 el quartet manresà Bob & El Lladre oferia, al restaurant Cal Magre de Callús, el seu darrer concert després d'anunciar, una setmana abans, que aturaria la seva activitat musical de manera indefinida. No era un adéu per sempre, però tal com expliquen Xevi Collado, Carles Ladrón de Guevara, Pau Lafoz i Pere Tió, "tots quatre teníem altres projectes i circumstàncies personals" que no els permetien tirar endavant el projecte.

Aquella adéu temporal va posar fi a sis anys i mig d'intensa activitat. Una activitat que va començar l'hivern del 2011 amb Collado i Ladrón de Guevara com a creadors del grup (al començament oferien concerts en acústic, amb veu i guitarra, i d'allà en va sortir l'EP Pols i diamants); que va seguir, posteriorment, amb les incorporacions del pianista Pere Tió i la violoncel·lista Neus Tamayo (amb els discos 439 i El Banquet), i que va consolidar-se, a finals del 2015, amb l'entrada al grup del percussionista Pau Lafoz, que va substituir Tamayo. Aquesta darrera etapa va marcar-se, en certa manera, per una tímida metamorfosi del quartet cap a un estil més rocker, deixant, cada cop més en un segon pla, el so despullat de l'acústic.


Després d'aquests dos anys de silenci, la banda torna als escenaris. I ho fa reprenent el fil d'aquest canvi estilístic que ja havien començat a dur a terme en els últims temps. El resultat de la feina feta porta per nom Tots Sants, un disc de vuit cançons, totes elles adaptacions de peces ja existents. El concert de presentació d'aquest nou treball tindrà lloc, justament, el dia de Tots Sants, el divendres 1 de novembre (21.00h). Serà a la sala petita del teatre Kursaal de Manresa i començarà a les nou del vespre.

- Què va venir abans, el títol del disc o la seva data d'estrena?

- La data d'estrena. Quan ens van dir que podia ser l'1 de novembre, no vam dubtar en batejar l'àlbum amb el nom de Tots Sants.

- Suposo, però, que no es diu així només per això.


- No. Amb aquest nom, d'alguna manera, fem un homenatge i santifiquem aquells artistes que a nosaltres ens han marcat tant i que són els autors de les peces que hem adaptat en aquest nou treball. Els sants, en qualsevol religió, són persones que han fet coses excepcionals. En el nostre cas, la nostra religió és la música, i els nostres sants, els autors que versionem.

- En algun moment de la vostra trajectòria va semblar que us animàveu a compondre els vostres propis temes, però ara heu tornat als orígens. Com és?

- Hem acabat entenent i assumint que Bob & El Lladre és i serà un grup d'adaptacions. Ens sentim molt còmodes així i és el camí que volem seguir. L'única diferència que ens separa d'aquests orígens és que amb aquest nou treball, les adaptacions, a nivell sonor i estilístic, són diferents.

- Podeu concretar una mica més?

- Hem canviat les guitarres acústiques per guitarra i baix elèctric que, sumats a la bateria i els teclats, ens donen un aire més de banda de pop rock convencional. Tot i així, i malgrat que aquest canvi, nosaltres, l'hem notat bastant, la gent que ja ha sentit alguna cançó del nou àlbum ens diu que l'essència del Bob & El Lladre dels inicis hi segueix sent.

- I ja us està bé que el públic no el percebi tant, aquest canvi?

- Sí, bàsicament perquè entenem que aquest canvi l'hem fet, sobretot, pensant en nosaltres mateixos; per no tenir la sensació que tornàvem a fer el mateix, i per, en definitiva, tenir nous al·licients i motivacions. Per il·lustrar-ho, podríem dir que hem fet un canvi de vestimenta: ens hem canviat de roba però seguim sent nosaltres.

- Quantes cançons té, Tots Sants?

- Vuit. I totes elles amb un missatge potent. Sempre intentem que les lletres de les peces que adaptem diguin coses, que tinguin suc.

- Totes traduïdes al català?

- Sí. Creiem que és una manera de fer arribar les lletres a més gent. A vegades costa, això d'agafar una cançó en anglès i analitzar què diu. I això fa que moltes persones no puguin gaudir de missatges que són preciosos. En certa manera, traduir les peces en català ens fa sentir com un canal per intentar fer arribar al públic això que a nosaltres ens ha aportat tant.

- Teniu pensat fer gira?

- La veritat és que no. Tot això ho hem fet perquè ens venia de gust a nosaltres. És com una mena d'autohomenatge que ens permet fer coses junts. No ambicionem res, amb aquest projecte. El concebem com una cosa molt personal. De fet, a banda de les composicions i arranjaments de les cançons, la gravació i la producció del disc han anat a càrrec nostre.

- Ah sí?
- Sí. Amb Bob & El Lladre volem viure una experiència musical des del creixement personal. És per això que ens vam tancar a l'estudi Red Factory i, de manera molt tranquil·la, vam anar desgranant i enregistrant totes les peces. La veritat és que hem gaudit molt de tot el procés.

QUIZ

- Quin és el consell que us hauria agradat que us donessin quan vau començar i que vosaltres donaríeu als músics novells?

- Que tinguin paciència, que escullin bé els companys i que siguin ells mateixos. Al cap i a la fi, tots som especials i únics, i el que fem, també.

- Una música i un músic amb qui us agradaria col·laborar?

- Com que som quatre, te'n direm uns quants. Bon Iver i Billie Eilish (en el cas del Pau); Thom Yorke i Clairo (per part del Xevi), i Bob Dylan i Rosalía (pel Charlie).

- Si haguéssiu de fer una versió d'una gran cançó seria...

- En direm una que sortirà en aquest nou disc, que ens motiva molt i que és la de Famós impermeable, del Leonard Cohen.

- El lloc més especial on heu fet un concert?

- Quan vam fer la gira per Estats Units hi va haver llocs on vam tocar que tenien molta màgia. Tot i així, ens quedem amb el concert que vam fer a casa nostra, quan vivíem a Rajadell. 

- L'indret que més us inspira?

- L'entorn natural de Rajadell (Xevi); l'estudi Red Factory (Pau), i la nit (Charlie).

- Quina és la cançó o el disc de la vostra infantesa?

- L'àlbum Appetite for Destruction, de Guns N' Roses (Charlie); el disc Devil came to me, de Dover (Xevi) i l'àlbum Light Grenades d'Incubus (Pau).

- I el disc o cançó que heu escoltat més cops?

- De la meva vida potser no, però aquests últims mesos no he parat d'escoltar l'últim disc d'Oques Grasses, Fans del sol (Pau); l'àlbum Highway 61 del Bob Dylan (Charlie), i el disc Kid A de Radiohead (Xevi).

- Quin és el vostre lema?

- "Nada puede malir sal" (Charlie); "Done is better than perfect" (Xevi), i "Be kind" (Pau).

- Acaba la frase: La música ha/hauria de ser...

- Una forma d'emocionar-se, sincera i sentida.

 

Participació