21
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
21:57h
La Mostra Internacional de Films de Dones, un any més, a través del programa Conegudes (també) a casa portarà tretze directores a setze poblacions de Catalunya amb un total de disset sessions amb el suport de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i de la Fundació SGAE.
Es tracta d'un projecte creat per impulsar la itinerància de les cineastes catalanes amb una selecció de sis llargmetratges i sis curtmetratges que circularà per les diferents poblacions de la demarcació de Barcelona.
A més a més com a novetat d'enguany es faran quatre projeccions a dos centres penitenciaris: el de Figueres (CP Puig de les Basses) i i el del Catllar (CP Mas Enric).
Cada sessió comptarà amb la presència de la directora i d'una persona responsable de la Mostra per conduir el debat amb el públic.
A Manresa s'hi faran dus sessions
24 d'octubre a les 20.00h
Auditori de l'Espai Plana de l'Om
Penèlope (2017) 90' VC
Direcció: Eva Vila
Guió: Eva Vila i Pep Puig
Música: Juan Sánchez Cuti
La Carme, de noranta-set anys, és la modista d'un petit poble. Ha cosit i descosit els fils nit i dia. I ha esperat tant que, fins i tot, ha oblidat el motiu de la seva espera.
En Ramon ha tornat al poble després d'anys de periple. Quan hi arriba, prova de tornar-se a reconèixer en els seus, o el que en queda.
Penèlope fa de l'acte de l'espera un sentit universal prenent com a punt de partida el mite grec de l'Odissea. Híbrid entre assaig i ficció mitològica, amb un treball de so molt acurat, presenta una Penèlope que és la mare, la terra, el punt de partida. Recordar qui vàrem ser en altres temps pot ser, finalment, l'únic camí per mirar de comprendre qui som avui dia.
31 d'octubre a les 20.00h
Auditori de l'Espai Plana de l'Om
PL La Plana de l'Om,5 BX
Con el viento (2018) 108' VE
Guió i direcció: Meritxell Colell Aparicio
Música: Bernat Font
Mònica, una ballarina de 47 anys establerta a Buenos Aires, rep una trucada des del poble del nord de Burgos on va néixer: el seu pare està greument malalt. Després de 20 anys, es veurà empesa a tornar a la minúscula comunitat rural però, quan arriba, el seu pare acaba de morir. La mare li demana que es quedi per ajudar-la a vendre la casa familiar, i la pel·lícula es transforma en un viatge sensorial. El silenci perpetu, el fred extrem i la dificultat de viure amb la seva mare són durs per a la Mònica, que es refugia en la dansa, allò que coneix millor.
Es tracta d'un projecte creat per impulsar la itinerància de les cineastes catalanes amb una selecció de sis llargmetratges i sis curtmetratges que circularà per les diferents poblacions de la demarcació de Barcelona.
A més a més com a novetat d'enguany es faran quatre projeccions a dos centres penitenciaris: el de Figueres (CP Puig de les Basses) i i el del Catllar (CP Mas Enric).
Cada sessió comptarà amb la presència de la directora i d'una persona responsable de la Mostra per conduir el debat amb el públic.
A Manresa s'hi faran dus sessions
24 d'octubre a les 20.00h
Auditori de l'Espai Plana de l'Om
Penèlope (2017) 90' VC
Direcció: Eva Vila
Guió: Eva Vila i Pep Puig
Música: Juan Sánchez Cuti
La Carme, de noranta-set anys, és la modista d'un petit poble. Ha cosit i descosit els fils nit i dia. I ha esperat tant que, fins i tot, ha oblidat el motiu de la seva espera.
En Ramon ha tornat al poble després d'anys de periple. Quan hi arriba, prova de tornar-se a reconèixer en els seus, o el que en queda.
Penèlope fa de l'acte de l'espera un sentit universal prenent com a punt de partida el mite grec de l'Odissea. Híbrid entre assaig i ficció mitològica, amb un treball de so molt acurat, presenta una Penèlope que és la mare, la terra, el punt de partida. Recordar qui vàrem ser en altres temps pot ser, finalment, l'únic camí per mirar de comprendre qui som avui dia.
31 d'octubre a les 20.00h
Auditori de l'Espai Plana de l'Om
PL La Plana de l'Om,5 BX
Con el viento (2018) 108' VE
Guió i direcció: Meritxell Colell Aparicio
Música: Bernat Font
Mònica, una ballarina de 47 anys establerta a Buenos Aires, rep una trucada des del poble del nord de Burgos on va néixer: el seu pare està greument malalt. Després de 20 anys, es veurà empesa a tornar a la minúscula comunitat rural però, quan arriba, el seu pare acaba de morir. La mare li demana que es quedi per ajudar-la a vendre la casa familiar, i la pel·lícula es transforma en un viatge sensorial. El silenci perpetu, el fred extrem i la dificultat de viure amb la seva mare són durs per a la Mònica, que es refugia en la dansa, allò que coneix millor.