14
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
8:06h
Amb les localitats exhaurides. Així és com s'ha presentat, aquesta tarda de diumenge (13 d'octubre), L'home és feble, una adaptació contemporània de la sarsuela El hombre es débil, l'obra de teatre que va inaugurar, l'any 1877, el Teatre del Buen Retiro, un espai a l'aire lliure situat just al mateix lloc on actualment hi ha l'Anònima que, durant els darrers anys del segle XIX, va fer la funció de teatre d'estiu.
Qui va tenir la idea de tirar endavant aquest projecte escènic d'homenatge al passat artístic de l'Anònima van ser els impulsors del Festival Artístic del Barri Antic (FABA), un esdeveniment que, des que va néixer l'any 2017, ho va fer amb un objectiu molt clar: convertir l'Anònima en una fàbrica de creació per a la cultura transformadora.
En aquest sentit, i en el marc de la tercera edició del festival -que va tenir lloc el mes de maig- el públic assistent ja va poder veure com aquesta voluntat d'esdevenir el motor creatiu de la ciutat prenia forma amb el naixement de tres produccions artístiques, que aleshores es trobaven en procés de gestació. Una d'aquestes era l'espectacle L'home és feble, que aquest diumenge s'ha estrenat amb tots els ets i uts durant la Fira Mediterrània i que ha gaudit d'una gran acceptació per part del públic.
Un repte "majúscul"
Els que més han celebrat l'estrena, però, han estat els intèrprets que han protagonitzat l'obra. I no només perquè ha sigut un èxit, sinó perquè han vist recompensada la feina de mesos. De fet, han estat ells els que han adaptat, de dalt a baix, la sarsuela. "Les instruccions que ens van donar des del FABA eren molt clares: havíem de capgirar completament la peça teatral perquè s'adeqüés als temps actuals", expliquen els artistes, que recorden que quan van rebre l'encàrrec "ens el vam prendre com un repte majúscul".
Per si no fos prou ambiciosa la proposta, els escollits per fer-la realitat es van trobar amb un altre handicap: molts d'ells no havien treballat mai junts. Tenint en compte que l'obra havia de comptar amb música, cant, interpretació teatral i dansa, des del FABA es va contactar amb una persona de l'àmbit musical i una altra del món de la dansa.
El primer, Adrià Mas, va ser l'encarregat de buscar els components que s'encarregarien de la part harmònica. No va tenir cap dubte que els companys que l'acompanyarien en aquesta aventura havien de ser els membres de Clazzics, una banda de la qual ell també en forma part que basa el seu repertori en la fusió de hits operístics i de música clàssica amb els estils més rellevants del jazz. A banda, i donat que l'obra requeria de dues rapsodes dones, Mas va contactar amb la soprano Laia Mata i la mezzosoprano Ainhoa Aguilar.
Pel que fa a la part del cos de ball, la responsabilitat de buscar els intèrprets va recaure en la dansaire Júlia Isanta, que va trobar la complicitat amb la seva germana Laura i l'amic Carles Martínez. Ella completaria l'elenc.
Un cop amb tots els papers repartits, el que calia era adaptar el text -i tot el que se'n derivava- perquè fos actual. En aquest sentit, una de les primeres coses que van fer els artistes va ser canviar el gènere d'un dels personatges. Si bé en l'obra original els protagonistes són dos homes i una dona, en aquesta nova versió hi trobem dues dones (que es casen) i un home, engendrats per les germanes Isanta i Carles Martínez però també per Mata, Aguilar i Mas. I és que, en la peça, els ballarins actuen, però qui els posa la veu són els rapsodes.
En termes musicals, expliquen els de Clazzics, "ens vam trobar que no hi havia cap gravació de la melodia original de l'obra", i, per tant, la van haver de compondre de cap a peus, sempre tenint en compte que la veu cantant l'havia de tenir la sarsuela però no oblidant l'accent contemporani.
El resultat de tot plegat no només ha deixat amb bon gust de boca el públic, sinó també l'equip del FABA i, especialment, els intèrprets, que després d'aquesta primera experiència conjunta només esperen "seguir treballant plegats" en altres projectes artístics. En aquest sentit, celebren que Manresa compti amb una iniciativa com el Festival Artístic del Barri Antic: "els estem molt agraïts perquè gràcies a ells se'ns han obert nous horitzons professionals", conclouen.
Qui va tenir la idea de tirar endavant aquest projecte escènic d'homenatge al passat artístic de l'Anònima van ser els impulsors del Festival Artístic del Barri Antic (FABA), un esdeveniment que, des que va néixer l'any 2017, ho va fer amb un objectiu molt clar: convertir l'Anònima en una fàbrica de creació per a la cultura transformadora.
En aquest sentit, i en el marc de la tercera edició del festival -que va tenir lloc el mes de maig- el públic assistent ja va poder veure com aquesta voluntat d'esdevenir el motor creatiu de la ciutat prenia forma amb el naixement de tres produccions artístiques, que aleshores es trobaven en procés de gestació. Una d'aquestes era l'espectacle L'home és feble, que aquest diumenge s'ha estrenat amb tots els ets i uts durant la Fira Mediterrània i que ha gaudit d'una gran acceptació per part del públic.
Un repte "majúscul"
Els que més han celebrat l'estrena, però, han estat els intèrprets que han protagonitzat l'obra. I no només perquè ha sigut un èxit, sinó perquè han vist recompensada la feina de mesos. De fet, han estat ells els que han adaptat, de dalt a baix, la sarsuela. "Les instruccions que ens van donar des del FABA eren molt clares: havíem de capgirar completament la peça teatral perquè s'adeqüés als temps actuals", expliquen els artistes, que recorden que quan van rebre l'encàrrec "ens el vam prendre com un repte majúscul".
Per si no fos prou ambiciosa la proposta, els escollits per fer-la realitat es van trobar amb un altre handicap: molts d'ells no havien treballat mai junts. Tenint en compte que l'obra havia de comptar amb música, cant, interpretació teatral i dansa, des del FABA es va contactar amb una persona de l'àmbit musical i una altra del món de la dansa.
El primer, Adrià Mas, va ser l'encarregat de buscar els components que s'encarregarien de la part harmònica. No va tenir cap dubte que els companys que l'acompanyarien en aquesta aventura havien de ser els membres de Clazzics, una banda de la qual ell també en forma part que basa el seu repertori en la fusió de hits operístics i de música clàssica amb els estils més rellevants del jazz. A banda, i donat que l'obra requeria de dues rapsodes dones, Mas va contactar amb la soprano Laia Mata i la mezzosoprano Ainhoa Aguilar.
Pel que fa a la part del cos de ball, la responsabilitat de buscar els intèrprets va recaure en la dansaire Júlia Isanta, que va trobar la complicitat amb la seva germana Laura i l'amic Carles Martínez. Ella completaria l'elenc.
Un cop amb tots els papers repartits, el que calia era adaptar el text -i tot el que se'n derivava- perquè fos actual. En aquest sentit, una de les primeres coses que van fer els artistes va ser canviar el gènere d'un dels personatges. Si bé en l'obra original els protagonistes són dos homes i una dona, en aquesta nova versió hi trobem dues dones (que es casen) i un home, engendrats per les germanes Isanta i Carles Martínez però també per Mata, Aguilar i Mas. I és que, en la peça, els ballarins actuen, però qui els posa la veu són els rapsodes.
En termes musicals, expliquen els de Clazzics, "ens vam trobar que no hi havia cap gravació de la melodia original de l'obra", i, per tant, la van haver de compondre de cap a peus, sempre tenint en compte que la veu cantant l'havia de tenir la sarsuela però no oblidant l'accent contemporani.
El resultat de tot plegat no només ha deixat amb bon gust de boca el públic, sinó també l'equip del FABA i, especialment, els intèrprets, que després d'aquesta primera experiència conjunta només esperen "seguir treballant plegats" en altres projectes artístics. En aquest sentit, celebren que Manresa compti amb una iniciativa com el Festival Artístic del Barri Antic: "els estem molt agraïts perquè gràcies a ells se'ns han obert nous horitzons professionals", conclouen.