13
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
15
d'octubre
a les
17:42h
La 22a Fira Mediterrània de Manresa s'acomiada aquest diumenge després de quatre jornades de programació artística i trobada professional marcades per l'aire renovat que hi ha aportat el nou director artístic. Jordi Fosas, que posa l'accent en les mirades actuals envers la cultura tradicional, explica a l'ACN que està satisfet de com públic i professionals han acollit els nous "inputs". "Poder identificar la cultura popular que ens parla de present amb temes com la perspectiva de gènere ajuden a entendre-ho", exemplifica el director en referència a una de les línies de programació de l'edició.
En conjunt, l'ocupació dels espectacles ha crescut lleugerament, amb un 79% d'assistència mitjana segons dades provisionals. Però al marge d'aquesta satisfacció, Fosas insisteix en l'objectiu de ser un "mercat estratègic" que acompanyi i situï les produccions a les "programacions culturals del país".
Durant quatre dies han actuat a Manresa un total de 117 companyies realitzant 158 funcions. D'aquestes companyies, 76 són de Catalunya, 22 de la resta de l'Estat i 19 internacionals. La programació ha comptat amb 28 estrenes: 16 absolutes, 8 a Catalunya, 2 a la resta de l'Estat, 1 en procés de creació i 1 preestrena.
L'ocupació ha acompanyat els programadors, amb un augment lleuger respecte a l'any passat, i se situa en el 79%, segons dades recollides dissabte a la nit, i s'han esgotat les localitats de 19 funcions, set més que l'any passat.
"Ple amb Sol Picó, amb Obeses, Llibert Fortuny, etc. Quatre mirades cap a l'arrel tradicional amb propostes que han empeltat la creació contemporània de jazz o pop rock amb sonoritats de la cobla, de banda o la polifonia tradicional", celebra Fosas en relació a una de les seves apostes de programació, ‘Mirades': convidar artistes de renom perquè creïn espectacles de base tradicional des de la seva pròpia mirada i llenguatge.
El nou director artístic remarca també la línia de programació més ancorada en el present i en la política i les tensions socials. Al respecte destaca la temàtica "de gènere" com un dels reclams que han tingut més bona acollida. Entre altres coses, apunta que parlar d'aquestes qüestions actuals a través del sedàs d'expressions culturals populars o tradicionals ajuda a "identificar" la idea de Fira que té el cap i el tipus de propostes "d'arrel" que s'hi aniran veient els propers anys.
Fosas també està particularment content amb les produccions presentades per artistes joves que sí que es dediquen a la cultura "d'arrel". "Satisfet d'haver posat atenció a aquests joves, i a partir d'aquí, a fer aquest seguiment com a mercat estratègic, per poder-los posar a les programacions culturals d'arreu del país", comenta.
En aquest sentit, a la Fira Mediterrània de Manresa la trobada i l'intercanvi professional són tant o més importants que l'exhibició pel gaudi del públic. Per això Fosas parla de "mercat estratègic" i de fer del certamen un node de producció i distribució d'espectacles de base tradicional.
De fet, enguany la Fira ha registrat un total de 641 entitats i 1185 professionals, xifra que creix respecte l'any passat amb 80 acreditats més (887 dels quals són catalans, 114 de la resta de l'Estat i 184 internacionals). I la Llotja, s'ha consolidat com a punt de trobada, reunió, negoci i intercanvi. Enguany l'espai ha comptat amb la participació de 46 estands, el 100% de la seva capacitat. Les activitats proposades a La Llotja han tingut una molt bona rebuda -explica l'organització- pels acreditats, especialment les jornades professionals dedicades a la perspectiva de gènere en escena, amb la participació de 214 persones, i també l'èxit de les 516 reunions ràpides.
En conjunt, l'ocupació dels espectacles ha crescut lleugerament, amb un 79% d'assistència mitjana segons dades provisionals. Però al marge d'aquesta satisfacció, Fosas insisteix en l'objectiu de ser un "mercat estratègic" que acompanyi i situï les produccions a les "programacions culturals del país".
Durant quatre dies han actuat a Manresa un total de 117 companyies realitzant 158 funcions. D'aquestes companyies, 76 són de Catalunya, 22 de la resta de l'Estat i 19 internacionals. La programació ha comptat amb 28 estrenes: 16 absolutes, 8 a Catalunya, 2 a la resta de l'Estat, 1 en procés de creació i 1 preestrena.
L'ocupació ha acompanyat els programadors, amb un augment lleuger respecte a l'any passat, i se situa en el 79%, segons dades recollides dissabte a la nit, i s'han esgotat les localitats de 19 funcions, set més que l'any passat.
"Ple amb Sol Picó, amb Obeses, Llibert Fortuny, etc. Quatre mirades cap a l'arrel tradicional amb propostes que han empeltat la creació contemporània de jazz o pop rock amb sonoritats de la cobla, de banda o la polifonia tradicional", celebra Fosas en relació a una de les seves apostes de programació, ‘Mirades': convidar artistes de renom perquè creïn espectacles de base tradicional des de la seva pròpia mirada i llenguatge.
El nou director artístic remarca també la línia de programació més ancorada en el present i en la política i les tensions socials. Al respecte destaca la temàtica "de gènere" com un dels reclams que han tingut més bona acollida. Entre altres coses, apunta que parlar d'aquestes qüestions actuals a través del sedàs d'expressions culturals populars o tradicionals ajuda a "identificar" la idea de Fira que té el cap i el tipus de propostes "d'arrel" que s'hi aniran veient els propers anys.
Fosas també està particularment content amb les produccions presentades per artistes joves que sí que es dediquen a la cultura "d'arrel". "Satisfet d'haver posat atenció a aquests joves, i a partir d'aquí, a fer aquest seguiment com a mercat estratègic, per poder-los posar a les programacions culturals d'arreu del país", comenta.
En aquest sentit, a la Fira Mediterrània de Manresa la trobada i l'intercanvi professional són tant o més importants que l'exhibició pel gaudi del públic. Per això Fosas parla de "mercat estratègic" i de fer del certamen un node de producció i distribució d'espectacles de base tradicional.
De fet, enguany la Fira ha registrat un total de 641 entitats i 1185 professionals, xifra que creix respecte l'any passat amb 80 acreditats més (887 dels quals són catalans, 114 de la resta de l'Estat i 184 internacionals). I la Llotja, s'ha consolidat com a punt de trobada, reunió, negoci i intercanvi. Enguany l'espai ha comptat amb la participació de 46 estands, el 100% de la seva capacitat. Les activitats proposades a La Llotja han tingut una molt bona rebuda -explica l'organització- pels acreditats, especialment les jornades professionals dedicades a la perspectiva de gènere en escena, amb la participació de 214 persones, i també l'èxit de les 516 reunions ràpides.