11
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
22:34h
Són especials. Només cal veure l'indret que des de la Mediterrània se'ls ha ofert perquè presentessin la seva proposta: la Capella del Rapte, un espai al bell mig de la capital del Bages que, en els vint-i-dos anys que fa que se celebra la Fira, encara no havia acollit mai cap espectacle.
Elles, la Marta Torrella i l'Helena Ros, les Tarta Relena, fa molts anys que van descobrir que la música que més les feia vibrar, la que més les interpel·lava, era aquella "amb sentiment de veritat"; aquella que "ens permet jugar amb les nostres veus i crear noves sonoritats", asseguren. De fet, el seu espectacle Ora pro nobis (que també és com s'anomena el seu darrer disc), no fa res més que això: jugar amb els timbres i l'espai per engendrar harmonies úniques i singulars; unes harmonies que beuen de les músiques de tradició oral però també de cançons d'autor, sempre amb el Mediterrani com a eix d'unió.
Així, en aquest viatge sonor, les joves barcelonines reinterpreten, a capella, peces com la sefardita Morenika; Tou votanikou, d'estil rebétiko (música folklòrica grega); Tota pulchra, cantada en llatí i la més cristiana de totes, i diverses cançons tradicionals balears, com Cecília, So de pastera o Figues, aquesta darrera mesclada amb fragments de Lion Song, de la cantant Björk.
Tot plegat, amanit amb un delicat toc electrònic, que encara potencia més el misticisme i la solemnitat del recital. I sempre buscant la complexitat en la senzillesa i la màxima expressió amb el mínim d'elements. Totes dues, que somriuen si se les qualifica com a alquimistes de l'harmonia, aconsegueixen, amb la seva frescor delicada però alhora contundent, parar el temps i conduir el públic en un estat contemplatiu. A Manresa, amb l'empara de la Capella del Rapte, res podia sortir malament. I, efectivament, no ho ha fet.
Elles, la Marta Torrella i l'Helena Ros, les Tarta Relena, fa molts anys que van descobrir que la música que més les feia vibrar, la que més les interpel·lava, era aquella "amb sentiment de veritat"; aquella que "ens permet jugar amb les nostres veus i crear noves sonoritats", asseguren. De fet, el seu espectacle Ora pro nobis (que també és com s'anomena el seu darrer disc), no fa res més que això: jugar amb els timbres i l'espai per engendrar harmonies úniques i singulars; unes harmonies que beuen de les músiques de tradició oral però també de cançons d'autor, sempre amb el Mediterrani com a eix d'unió.
Així, en aquest viatge sonor, les joves barcelonines reinterpreten, a capella, peces com la sefardita Morenika; Tou votanikou, d'estil rebétiko (música folklòrica grega); Tota pulchra, cantada en llatí i la més cristiana de totes, i diverses cançons tradicionals balears, com Cecília, So de pastera o Figues, aquesta darrera mesclada amb fragments de Lion Song, de la cantant Björk.
Tot plegat, amanit amb un delicat toc electrònic, que encara potencia més el misticisme i la solemnitat del recital. I sempre buscant la complexitat en la senzillesa i la màxima expressió amb el mínim d'elements. Totes dues, que somriuen si se les qualifica com a alquimistes de l'harmonia, aconsegueixen, amb la seva frescor delicada però alhora contundent, parar el temps i conduir el públic en un estat contemplatiu. A Manresa, amb l'empara de la Capella del Rapte, res podia sortir malament. I, efectivament, no ho ha fet.