04
d'octubre
del
2019
Actualitzat
el
06
d'octubre
a les
10:46h
"Van passar coses molt estranyes". Així és com recorda Bernat Sorinas aquell 22 de novembre de 2016, el dia que el van detenir per, suposadament, haver agredit i intentat prendre la defensa d'un mosso d'esquadra. Tot plegat va succeir en el marc d'una mobilització convocada per la PAHC Bages, que protestava contra la pobresa energètica després del cas d'una dona de Reus que havia mort en un incendi, a casa seva, poc després que Endesa li tallés la llum.
Els assistents a la mobilització van anar fins a la seu del distribuïdor d'Endesa Gol, a l'Avinguda dels Dolors de Manresa. Allà, i sense presència policial, van enganxar cartells i fer pintades. Un cop acabada l'acció, va arribar una patrulla dels Mossos d'Esquadra, que va detenir Sorinas per, suposadament, agredir un agent i intentar prendre-li la defensa, uns fets que l'acusat desmenteix rotundament (hi ha vídeos que ho demostren).
Ara, gairebé dos anys després, se celebrarà el judici del cas; un cas que també va esquitxar l'activista Marc Garcés que, tot i no haver estat detingut el dia de l'acció, va rebre una citació judicial poc temps després on se l'acusava d'haver intentat sostreure la defensa d'un agent. El judici contra Sorinas i Garcés tindrà lloc el dimarts 8 d'octubre a dos quarts de dotze del migdia. Es demana, per als acusats, 24 i 18 mesos de presó. En aquesta entrevista, Bernat Sorinas parla de tot plegat.
- Com es plantegen el judici, a nivell de defensa?
- Quan vas a un judici mai vas amb res clar, perquè amb tot el que està passant, no saps mai què pot passar. Encara que tu tinguis clar que tens la raó i que aquest judici que s'està produint és arbitrari i injust, no saps mai com acabarà. Només cal veure les sentències judicials que hi està havent, que no responen, en cap cas, ni a la justícia ni a una qüestió de raonament. Que hi hagi gent a la presó per haver posat urnes o que diguin que enfilar-se damunt d'un cotxe és sedició, és molt surrealista. Per tant, quan vas a judici hi vas sent conscient que tant pot sortir cara com creu. Això sí; nosaltres hi anirem amb la feina feta, tenint clar què defensarem i demanant l'absolució. El que pot passar després, ja és una loteria. I és fort. M'entristeix que hi hagi tan poca confiança en la justícia.
- En el seu cas fins i tot hi ha vídeos que refermen la seva defensa.
- Sí. De fet, si d'alguna cosa estic content és que, quan va passar tot el que va passar –jo vaig veure com venia un Mosso d'Esquadra i m'assenyalava a mi directament–, vaig ser molt conscient que em volien detenir i que estaven buscant que per part meva hi hagués alguna reacció per poder anar més enllà.
- Vostè no s'hi va oposar.
- En absolut. De seguida vaig alçar les mans. L'acusació diu que vaig clavar un cop de colze a un mosso i que li vaig fer un esquinç, però això, al vídeo de la detenció, no hi existeix: només es veu com em detenen i com el mosso a qui diuen que vaig lesionar em fan pujar dins del cotxe en un estat físic perfecte. Els vídeos hi són, però no sé fins a quin punt tindran pes el dia del judici. Espero que siguin bastant rotunds a l'hora de dictar sentència, perquè es veu claríssim que jo no vaig fer res. Penso que tot plegat s'hauria pogut gestionar molt fàcilment, però els mossos van actuar de manera molt surrealista i molt agressiva. Tenien moltes ganes que passés alguna cosa i que es generés tensió.
- Com va viure aquell episodi?
- Em va semblar tot molt estrany. Veníem de fer una acció molt simbòlica davant d'una distribuïdora d'Endesa –amb la PAHC n'havíem fet i n'hem fet moltes, d'accions d'aquest tipus, durant els sis anys que fa que existeix– i llavors va aparèixer una patrulla dels Mossos. Això no ens va sobtar, perquè sempre que fem alguna acció de l'estil gairebé sempre venen mossos i identifiquen algú. En aquell cas, però, vam veure que baixava, del cotxe, un agent molt exaltat i que m'assenyalava directament a mi.
- Tenien clar a qui volien detenir, doncs?
- No m'agrada dir que venien a per mi, però ho va semblar ben bé. A més, ells no podien saber si jo havia fet o deixat de fer alguna cosa a Endesa perquè durant l'acció no hi eren. Recordo que aquell dia jo havia agafat una càmera perquè alguns mitjans m'havien demanat que fes fotos. Justament aquell dia no vaig fer absolutament res. D'altra banda, a mi m'han identificat diverses vegades, sobretot quan he intentat fer de mediador en desnonaments. I en aquests casos des de Mossos se m'ha demanat que m'identifiqués i ho he fet sense cap problema. Però en l'episodi que ens ocupa no va ser així, perquè a mi no m'ho van ni demanar, si em podia identificar: directament em van agafar pel braç i se'm van endur.
- I en el cas del Marc Garcés?
- Jo crec que també li tenien l'ull posat. Els Mossos diuen que en el moment de la meva detenció, el Marc va intentar robar la defensa d'un dels agents, i que per això el porten a judici. Però és que si realment ell hagués fet això, l'haurien detingut a l'acte. I no ho van fer. I el més fort de tot és que quan a mi em van detenir, el Marc era lluny parlant amb altra gent. No va ser fins al cap d'uns dies que va rebre la citació judicial. Aquell dia van passar coses molt estranyes, realment.
- Per exemple?
- A mi se'm van endur a comissaria amb un cotxe de la Policia Local, quan els policies locals no entenien absolutament res del que havia passat.
- La concentració en la qual el van detenir era perquè una dona havia mort a Reus a causa de la pobresa energètica. Ha canviat alguna cosa, des d'aleshores?
- Aquella concentració va venir arran de la notícia que una dona de 81 anys de Reus s'havia mort perquè Endesa li havia tallat la llum sense avisar els serveis socials de l'Ajuntament de la ciutat. Hem de recordar que hi ha un protocol en el qual, si l'empresa en qüestió decideix tallar el subministrament, abans ha d'avisar els serveis socials de la ciutat on vulgui efectuar el tall. Aquella dona vivia amb espelmes, i va morir cremada. I nosaltres reivindicàvem que allò no era una mort, que era un assassinat, perquè s'hauria pogut evitar. La resposta ciutadana va ser massiva. Hi va haver mobilitzacions arreu.
- Després d'aquest cas la situació ha millorat?
Sí. Endesa no està fent tants talls com estava fent. Si no recordo malament, la companyia va anunciar que a partir d'aquest dilluns tornaria a fer talls, però la Generalitat va advertir-la dient que si ho feia la portaria als tribunals, perquè això no ho pot fer per una qüestió legal. Endesa és un monopoli que a través d'una necessitat bàsica com és la llum i l'escalfor, fa un negoci milionari. En aquest sentit, no té cap inconvenient en tallar la llum a gent que no té diners per pagar-la. És el que diem sempre: quan els drets bàsics estan en mans de l'interès privat, no podem garantir-los, i això passa amb l'habitatge, la llum, l'aigua... I és un desastre.
- Després de l'advertència de la Generalitat de portar-la als tribunals, Endesa s'ha tirat enrere. Com ho valora, això? És un èxit o l'administració encara podria fer-hi més?
- Ho valoro com un èxit, en el sentit que hi ha la llei d'emergència habitacional i contra la pobresa energètica, que és més garantista que la que hi havia anteriorment. Que l'administració hagi agafat aquesta llei, està bé; que hagi pres partit, és un èxit. I tant de bo ho fes més vegades, això. Amb tot, penso que aquest cop Endesa s'ha fet enrere perquè sap que si hagués tirat endavant amb els talls, hi hauria hagut una forta mobilització al carrer. Si no fos per aquesta llei, hi hauria talls de llum cada setmana. Hi ha molta gent que viu sense llum o que la punxa. I això és perillós.
- Vostès sempre han defensat que els comptadors solidaris serien la solució.
- Efectivament. Per desgràcia, hi ha molta gent que viu ocupant, moltes vegades en finques velles, i té instal·lacions molt precàries de llum. Això només milloraria si Endesa posés comptadors solidaris perquè aquesta gent tingués llum de forma legalitzada. Si això no passa, les situacions de risc són inevitables. I aquest hivern ens hi tornarem a trobar. Hi ha una situació de vulnerabilitat i precarietat en general que enlloc de millorar, empitjora. I a la PAHC ho veiem clarament: cada cop és més precari, tot plegat.
- Què es podria fer des de l'administració perquè es col·loquessin més comptadors solidaris?
- L'única forma d'evitar que hi hagi cases incendiades i problemes durant aquest hivern és que hi hagi comptadors solidaris. I l'administració hauria d'esmerçar-hi més esforços perquè això fos una realitat: té eines legals per a fer-ho. Alhora, soc conscient que no és fàcil, perquè han de requerir l'entrada a una propietat privada que molts cops no dona el permís. Si jo soc l'Ajuntament, per exemple, i vull muntar un comptador solidari en un edifici del BBVA però aquest no em dona permís per entrar-hi, no puc fer-ho. El que hauré de fer llavors serà posar un contenciós per tirar-ho endavant. Es tracta d'un procés farragós, que a Manresa des de serveis jurídics s'està intentant dur a terme, però que costa.
- I des del carrer, entitats com la PAHC o l'APE, hi podeu fer alguna cosa?
- Des del carrer és més difícil. El que fem és que quan algú arriba a l'assemblea de la PAHC i ens explica que està ocupant, li remarquem molt que vigili amb les instal·lacions, perquè ens fa patir. A banda, no pararem d'exigir comptadors solidaris. En aquest sentit, jo crec que una exigència que hauríem de fer i que no fem prou és la d'exigir la nacionalització d'Endesa, entenent que els recursos energètics haurien de ser púbics. Crec que les PAH i les APE, a banda de demanar que es compleixi la llei que hi ha i de reclamar que els ajuntaments inverteixin més esforços en la qüestió dels comptadors solidaris, hauríem de reivindicar la nacionalització dels recursos energètics.
- Només dels recursos energètics?
- També hi ha el tema de l'habitatge, i és que amb un 2% del parc públic d'habitatge, el dret a una vivenda no es pot garantir. Caldria un 50% de parc públic d'habitatge com passa a Alemanya, per exemple. Pel que fa a l'aigua, a Manresa tenim la sort que Aigües de Manresa és públic, i és fantàstic. Hauria de passar el mateix en tots els altres àmbits.
Els assistents a la mobilització van anar fins a la seu del distribuïdor d'Endesa Gol, a l'Avinguda dels Dolors de Manresa. Allà, i sense presència policial, van enganxar cartells i fer pintades. Un cop acabada l'acció, va arribar una patrulla dels Mossos d'Esquadra, que va detenir Sorinas per, suposadament, agredir un agent i intentar prendre-li la defensa, uns fets que l'acusat desmenteix rotundament (hi ha vídeos que ho demostren).
Ara, gairebé dos anys després, se celebrarà el judici del cas; un cas que també va esquitxar l'activista Marc Garcés que, tot i no haver estat detingut el dia de l'acció, va rebre una citació judicial poc temps després on se l'acusava d'haver intentat sostreure la defensa d'un agent. El judici contra Sorinas i Garcés tindrà lloc el dimarts 8 d'octubre a dos quarts de dotze del migdia. Es demana, per als acusats, 24 i 18 mesos de presó. En aquesta entrevista, Bernat Sorinas parla de tot plegat.
- Com es plantegen el judici, a nivell de defensa?
- Quan vas a un judici mai vas amb res clar, perquè amb tot el que està passant, no saps mai què pot passar. Encara que tu tinguis clar que tens la raó i que aquest judici que s'està produint és arbitrari i injust, no saps mai com acabarà. Només cal veure les sentències judicials que hi està havent, que no responen, en cap cas, ni a la justícia ni a una qüestió de raonament. Que hi hagi gent a la presó per haver posat urnes o que diguin que enfilar-se damunt d'un cotxe és sedició, és molt surrealista. Per tant, quan vas a judici hi vas sent conscient que tant pot sortir cara com creu. Això sí; nosaltres hi anirem amb la feina feta, tenint clar què defensarem i demanant l'absolució. El que pot passar després, ja és una loteria. I és fort. M'entristeix que hi hagi tan poca confiança en la justícia.
- En el seu cas fins i tot hi ha vídeos que refermen la seva defensa.
- Sí. De fet, si d'alguna cosa estic content és que, quan va passar tot el que va passar –jo vaig veure com venia un Mosso d'Esquadra i m'assenyalava a mi directament–, vaig ser molt conscient que em volien detenir i que estaven buscant que per part meva hi hagués alguna reacció per poder anar més enllà.
- Vostè no s'hi va oposar.
- En absolut. De seguida vaig alçar les mans. L'acusació diu que vaig clavar un cop de colze a un mosso i que li vaig fer un esquinç, però això, al vídeo de la detenció, no hi existeix: només es veu com em detenen i com el mosso a qui diuen que vaig lesionar em fan pujar dins del cotxe en un estat físic perfecte. Els vídeos hi són, però no sé fins a quin punt tindran pes el dia del judici. Espero que siguin bastant rotunds a l'hora de dictar sentència, perquè es veu claríssim que jo no vaig fer res. Penso que tot plegat s'hauria pogut gestionar molt fàcilment, però els mossos van actuar de manera molt surrealista i molt agressiva. Tenien moltes ganes que passés alguna cosa i que es generés tensió.
- Com va viure aquell episodi?
- Em va semblar tot molt estrany. Veníem de fer una acció molt simbòlica davant d'una distribuïdora d'Endesa –amb la PAHC n'havíem fet i n'hem fet moltes, d'accions d'aquest tipus, durant els sis anys que fa que existeix– i llavors va aparèixer una patrulla dels Mossos. Això no ens va sobtar, perquè sempre que fem alguna acció de l'estil gairebé sempre venen mossos i identifiquen algú. En aquell cas, però, vam veure que baixava, del cotxe, un agent molt exaltat i que m'assenyalava directament a mi.
- Tenien clar a qui volien detenir, doncs?
- No m'agrada dir que venien a per mi, però ho va semblar ben bé. A més, ells no podien saber si jo havia fet o deixat de fer alguna cosa a Endesa perquè durant l'acció no hi eren. Recordo que aquell dia jo havia agafat una càmera perquè alguns mitjans m'havien demanat que fes fotos. Justament aquell dia no vaig fer absolutament res. D'altra banda, a mi m'han identificat diverses vegades, sobretot quan he intentat fer de mediador en desnonaments. I en aquests casos des de Mossos se m'ha demanat que m'identifiqués i ho he fet sense cap problema. Però en l'episodi que ens ocupa no va ser així, perquè a mi no m'ho van ni demanar, si em podia identificar: directament em van agafar pel braç i se'm van endur.
- I en el cas del Marc Garcés?
- Jo crec que també li tenien l'ull posat. Els Mossos diuen que en el moment de la meva detenció, el Marc va intentar robar la defensa d'un dels agents, i que per això el porten a judici. Però és que si realment ell hagués fet això, l'haurien detingut a l'acte. I no ho van fer. I el més fort de tot és que quan a mi em van detenir, el Marc era lluny parlant amb altra gent. No va ser fins al cap d'uns dies que va rebre la citació judicial. Aquell dia van passar coses molt estranyes, realment.
- Per exemple?
- A mi se'm van endur a comissaria amb un cotxe de la Policia Local, quan els policies locals no entenien absolutament res del que havia passat.
- La concentració en la qual el van detenir era perquè una dona havia mort a Reus a causa de la pobresa energètica. Ha canviat alguna cosa, des d'aleshores?
- Aquella concentració va venir arran de la notícia que una dona de 81 anys de Reus s'havia mort perquè Endesa li havia tallat la llum sense avisar els serveis socials de l'Ajuntament de la ciutat. Hem de recordar que hi ha un protocol en el qual, si l'empresa en qüestió decideix tallar el subministrament, abans ha d'avisar els serveis socials de la ciutat on vulgui efectuar el tall. Aquella dona vivia amb espelmes, i va morir cremada. I nosaltres reivindicàvem que allò no era una mort, que era un assassinat, perquè s'hauria pogut evitar. La resposta ciutadana va ser massiva. Hi va haver mobilitzacions arreu.
- Després d'aquest cas la situació ha millorat?
Sí. Endesa no està fent tants talls com estava fent. Si no recordo malament, la companyia va anunciar que a partir d'aquest dilluns tornaria a fer talls, però la Generalitat va advertir-la dient que si ho feia la portaria als tribunals, perquè això no ho pot fer per una qüestió legal. Endesa és un monopoli que a través d'una necessitat bàsica com és la llum i l'escalfor, fa un negoci milionari. En aquest sentit, no té cap inconvenient en tallar la llum a gent que no té diners per pagar-la. És el que diem sempre: quan els drets bàsics estan en mans de l'interès privat, no podem garantir-los, i això passa amb l'habitatge, la llum, l'aigua... I és un desastre.
- Després de l'advertència de la Generalitat de portar-la als tribunals, Endesa s'ha tirat enrere. Com ho valora, això? És un èxit o l'administració encara podria fer-hi més?
- Ho valoro com un èxit, en el sentit que hi ha la llei d'emergència habitacional i contra la pobresa energètica, que és més garantista que la que hi havia anteriorment. Que l'administració hagi agafat aquesta llei, està bé; que hagi pres partit, és un èxit. I tant de bo ho fes més vegades, això. Amb tot, penso que aquest cop Endesa s'ha fet enrere perquè sap que si hagués tirat endavant amb els talls, hi hauria hagut una forta mobilització al carrer. Si no fos per aquesta llei, hi hauria talls de llum cada setmana. Hi ha molta gent que viu sense llum o que la punxa. I això és perillós.
- Vostès sempre han defensat que els comptadors solidaris serien la solució.
- Efectivament. Per desgràcia, hi ha molta gent que viu ocupant, moltes vegades en finques velles, i té instal·lacions molt precàries de llum. Això només milloraria si Endesa posés comptadors solidaris perquè aquesta gent tingués llum de forma legalitzada. Si això no passa, les situacions de risc són inevitables. I aquest hivern ens hi tornarem a trobar. Hi ha una situació de vulnerabilitat i precarietat en general que enlloc de millorar, empitjora. I a la PAHC ho veiem clarament: cada cop és més precari, tot plegat.
- Què es podria fer des de l'administració perquè es col·loquessin més comptadors solidaris?
- L'única forma d'evitar que hi hagi cases incendiades i problemes durant aquest hivern és que hi hagi comptadors solidaris. I l'administració hauria d'esmerçar-hi més esforços perquè això fos una realitat: té eines legals per a fer-ho. Alhora, soc conscient que no és fàcil, perquè han de requerir l'entrada a una propietat privada que molts cops no dona el permís. Si jo soc l'Ajuntament, per exemple, i vull muntar un comptador solidari en un edifici del BBVA però aquest no em dona permís per entrar-hi, no puc fer-ho. El que hauré de fer llavors serà posar un contenciós per tirar-ho endavant. Es tracta d'un procés farragós, que a Manresa des de serveis jurídics s'està intentant dur a terme, però que costa.
- I des del carrer, entitats com la PAHC o l'APE, hi podeu fer alguna cosa?
- Des del carrer és més difícil. El que fem és que quan algú arriba a l'assemblea de la PAHC i ens explica que està ocupant, li remarquem molt que vigili amb les instal·lacions, perquè ens fa patir. A banda, no pararem d'exigir comptadors solidaris. En aquest sentit, jo crec que una exigència que hauríem de fer i que no fem prou és la d'exigir la nacionalització d'Endesa, entenent que els recursos energètics haurien de ser púbics. Crec que les PAH i les APE, a banda de demanar que es compleixi la llei que hi ha i de reclamar que els ajuntaments inverteixin més esforços en la qüestió dels comptadors solidaris, hauríem de reivindicar la nacionalització dels recursos energètics.
- Només dels recursos energètics?
- També hi ha el tema de l'habitatge, i és que amb un 2% del parc públic d'habitatge, el dret a una vivenda no es pot garantir. Caldria un 50% de parc públic d'habitatge com passa a Alemanya, per exemple. Pel que fa a l'aigua, a Manresa tenim la sort que Aigües de Manresa és públic, i és fantàstic. Hauria de passar el mateix en tots els altres àmbits.