«És un projecte tocat per la sort»: la creadora d'«Hache» parla de la sèrie a un mes de l'estrena mundial

Des del novembre passat i fins al febrer d'aquest any, Manresa va rebre la visita, en diverses ocasions, de l'equip de rodatge d'Hache, una sèrie d'època que el proper 1 de novembre s'estrenarà a nivell mundial a través de la plataforma Netflix. Creada i escrita per la reconeguda guionista Verónica Fernández (Cuéntame, Velvet, El Príncipe, El Comisario i Hospital Central), es tracta d'una ficció de vuit capítols inspirada en uns fets reals relacionats amb el tràfic d'heroïna a la Barcelona dels anys 60, en un moment de ple desplegament econòmic i social.
 
L'Anònima, el Passeig Pere III, la Seu, els carrers del Carme i Sant Miquel i la plaça d'en Creus van ser alguns dels escenaris protagonistes de les jornades de gravació que van inundar la capital del Bages al llarg dels tres mesos que va durar el rodatge de la sèrie, que compta amb actors de la talla d'Adriana Ugarte, Javier Rey, Eduardo Noriega, Marc Martínez, Íngrid Rubio, Núria Prims o Pep Ambròs.

A un mes de la seva estrena mundial, Verónica Fernández desvetlla, a NacióManresa, alguns detalls més de la ficció i explica com se li va ocórrer la idea de crear una sèrie amb aquest argument.

- Què vol dir Hache?

- És la lletra H. H d'heroïna i H d'Helena, que és la nostra protagonista.

- Aquesta heroïna es refereix a la droga o a la protagonista?

- Més aviat a la droga. La sèrie juga bastant als antiherois, però potser sí que hi haurà gent que en farà aquesta altra lectura. De fet, l'Helena és un personatge molt fort que té una evolució espectacular. Comença sent una prostituta del Raval i acaba la primera temporada sent, pràcticament, la mestressa del negoci de la droga. El que m'agrada d'ella és que és un personatge de veritat, que lluita pel que creu.

- Ha dit primera temporada. N'hi haurà més, doncs?

- Estem lluitant per poder fer la segona. Tinc moltes idees que donarien, fins i tot, per fer-ne una de tercera, però depenem de Netflix. Per a nosaltres aquesta és una història de llarg recorregut.

- Parlant d'idees, d'on surt l'argument d'Hache?

- Aquesta sèrie va néixer fa cinc o sis anys, quan vaig llegir, en un diari xilè, una notícia que explicava que Lucky Luciano (un dels capos de la màfia clàssica) va controlar, durant els anys 50 i 60, la ruta de l'heroïna. A partir d'aquí vaig investigar i vaig descobrir que ell utilitzava els ports del Mediterrani per carregar la droga que venia d'Àsia i dur-la fins als Estats Units. Va ser llavors quan se'm va acudir que podria explicar aquesta història des d'aquí; des de la Barcelona dels anys 60.

- Estem parlant, doncs, que la idea la va tenir i desenvolupar vostè sola?

- Al començament sí. Quan vaig començar a gestar-la tenia clar que volia que fos una sèrie de gàngsters. Però no només això.

- Què vol dir?

- Doncs que una sèrie de gàngsters la pot fer qualsevol, i per això vaig decidir que la protagonista fos una dona; em vaig preguntar què passaria si una noia s'acabés convertint en una capo de la màfia. En aquest sentit, Hache té moltes parts fictícies, perquè de dones que hagin capitanejat el món del tràfic de drogues n'hi ha ben poques. Però alhora, i precisament per això, vaig pensar que des d'aquesta ficció podria explicar aquesta part de la història que ningú coneix i que evidencia que Espanya tenia ports en els quals s'hi podia traficar.
 - Tenint en compte el protagonisme dels ports, com és que s'han rodat tantes escenes a Manresa, si no té mar?

- Manresa té una estructura molt semblant a la de Barcelona, i el que volíem era rodar en una ciutat més petita que la capital catalana, però amb elements comuns amb aquesta. Per posar un exemple, sí que quan els manresans vegin la sèrie reconeixeran el Passeig Pere III, però la resta de gent es pensarà que és alguna rambla de Barcelona.

- A partir de quin moment el seu projecte passa de ser personal a formar part de la cartellera de Netflix?

- Si la idea em va venir al cap fa sis anys, no va ser fins l'any passat que Netflix es va posar en contacte amb nosaltres. Durant aquest temps, vaig comptar amb el suport d'una productora que em va permetre escriure la bíblia i el capítol pilot de la sèrie. Un cop acabada aquesta part del projecte, ens va trucar Netflix i ens va dir que els interessava. A partir d'aquí, amb un equip de guionistes vam escriure els altres set capítols. Crec fermament que és un projecte molt tocat per la sort, tant pel recolzament que ha rebut com pel meravellós equip que l'està fent possible.

- També és cert que totes les sèries que parlen de tràfic de drogues estan molt de moda, actualment...

- Crec que el món de la droga, i per extensió tot el que és il·legal, ja és un incentiu molt gran per crear històries. Als anys 20 va ser la prohibició de l'alcohol amb la Llei Seca, que és a partir d'aquí quan neix el cinema negre, amb una munió de films que tracten d'això. En realitat, però, si ens hi fixem bé, no hi ha tantes sèries de droga. El que passa és que les que hi ha, han funcionat molt bé.

- Potser perquè totes es basen en fets reals...

Sí. I en el cas d'Hache, encara que hi hagi molta ficció, tot podria ser real. Hi havia droga a Barcelona i algú la feia entrar per, després, dur-la als Estats Units.

- Parlem dels actors. Deu ser bàsic que sàpiguen copsar l'essència dels personatges que ha creat.

- Sí. És molt important. De fet, en el cas d'Hache, jo he exercit de showrunner; és a dir, a banda de crear la sèrie i escriure-la, també he participat activament en tot el procés de càsting, cerca de localitzacions i rodatge. El que fa el showrunner, doncs, és vetllar perquè el producte tingui la qualitat i les línies narratives tan semblants com sigui possible al guió, i aquí hi entra trobar els actors idonis per a cada personatge.

- A banda d'Adriana Ugarte, que farà el paper d'Helena, qui més trobarem fent què?

- Trobarem Javier Rey, que és el capo que controla el tràfic d'heroïna i amb el qual Ugarte hi tindrà una relació; l'Eduardo Noriega, que és un policia que descobreix unes nines plenes d'heroïna i comença a investigar; el Marc Martínez, que és un gàngster gai que fa de la mà dreta del capo i es dedica a la boxa; a l'Íngrid Rubio, que va ser amant del capo i que el cuida com si fos una mare; el Pep Ambròs, que és un advocat que treballa pel capo, i la Núria Prims, que és una prostituta malalta amiga íntima de l'Helena. Un càsting de primera, vaja!