06
de setembre
del
2019
Actualitzat
el
07
de setembre
a la
13:36h
"Es tracta d'un depredador sexual i un pederasta" que fins i tot "va arribar a utilitzar la violència". Així titlla el monjo Andreu Soler l'informe que ha emès aquest divendres la comissió d'investigació de Montserrat que es va constituir per aclarir la dotzena de denúncies que al llarg de l'any s'han publicat als mitjans contra aquest religiós.
Des de 1972, que va fundar el moviment escolta de l'abadia de Montserrat, fins a 2000, en que l'abat de Montserrat va apartar-lo dels escoltes i el va enviar al Monestir del Miracle, on no tenia contacte amb menors, Andreu Soler va fer tocaments i es va fer tocar per, com a mínim, una dotzena de menors d'entre 15 i 18 anys que participaven en les activitats de lleure de l'abadia.
Segons la comissió d'investigació l'actitud de Soler va anar empitjorant amb els anys. Inicialment es guanyava la confiança de l'escolta, amb paciència, i quan li era proper començaven els abusos. Bona part dels denunciants que van patir els abusos els primers anys de Soler expliquen que els acompanyava a l'habitació i que introduïa la sexualitat en una conversa que seguia amb tocaments al jove o obligant-lo a tocar-lo a ell o fins i tot, masturbant-se en la seva presència.
Amb els anys, però, els abusos sexuals del monjo es van tornar menys encoberts. La comissió recull el testimoni d'alguns menors que van patir l'abús encara sense conèixer el religiós, o en un primer contacte just quan arribaven al moviment escolta.
El testimoni més escabrós de tots plegats va ser el d'un home que va patir els abusos als 13 anys, entre 1998 i 1999, després de patir un càncer en que van haver d'amputar-li una cama, i després d'haver sobreviscut a un intent de suïcidi en que va estar temps en coma. Els pares van creure que el moviment escolta de l'abadia de Montserrat seria un bon lloc per recuperar-se i allà va començar el seu segon malson.
El monjo Andreu Soler va morir el 2008 i un any després l'abadia editava una publicació en que l'homenatjava. La publicació va ser retirada després que Miguel Ángel Hurtado, el primer denunciant dels abusos, es queixés al pare abat.
Des de 1972, que va fundar el moviment escolta de l'abadia de Montserrat, fins a 2000, en que l'abat de Montserrat va apartar-lo dels escoltes i el va enviar al Monestir del Miracle, on no tenia contacte amb menors, Andreu Soler va fer tocaments i es va fer tocar per, com a mínim, una dotzena de menors d'entre 15 i 18 anys que participaven en les activitats de lleure de l'abadia.
Segons la comissió d'investigació l'actitud de Soler va anar empitjorant amb els anys. Inicialment es guanyava la confiança de l'escolta, amb paciència, i quan li era proper començaven els abusos. Bona part dels denunciants que van patir els abusos els primers anys de Soler expliquen que els acompanyava a l'habitació i que introduïa la sexualitat en una conversa que seguia amb tocaments al jove o obligant-lo a tocar-lo a ell o fins i tot, masturbant-se en la seva presència.
Amb els anys, però, els abusos sexuals del monjo es van tornar menys encoberts. La comissió recull el testimoni d'alguns menors que van patir l'abús encara sense conèixer el religiós, o en un primer contacte just quan arribaven al moviment escolta.
El testimoni més escabrós de tots plegats va ser el d'un home que va patir els abusos als 13 anys, entre 1998 i 1999, després de patir un càncer en que van haver d'amputar-li una cama, i després d'haver sobreviscut a un intent de suïcidi en que va estar temps en coma. Els pares van creure que el moviment escolta de l'abadia de Montserrat seria un bon lloc per recuperar-se i allà va començar el seu segon malson.
El monjo Andreu Soler va morir el 2008 i un any després l'abadia editava una publicació en que l'homenatjava. La publicació va ser retirada després que Miguel Ángel Hurtado, el primer denunciant dels abusos, es queixés al pare abat.