entrevista

Joandomènec Ros: «Catalunya serà independent però la primera feina és posar-se d'acord»

El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) aconsella fermesa i unitat davant els mesos que venen i assenyala: "Hem anat massa de pressa"

per Pep Martí, 25 d'agost de 2019 a les 10:46 |
Joandomènec Ros, president de l'IEC. | Albert Alemany
Joandomènec Ros va fer la seva tesi doctoral sobre els moluscs opistobranquis, els llimacs marins, un animal que el va fascinar per la seva bellesa cromàtica, que amaga la seva capacitat de defensar-se dels depredadors. Doctor en Biologia i catedràtic emèrit d'Ecologia, presideix l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) des del 2013 i la Fundació Universitat Catalana d'Estiu. Ros (Barcelona, 1946), angoixat -i ben informat com a científic- per un canvi climàtic que ja és aquí, fa balanç de la UCE i opina sobre el moment polític en vigílies d'una sentència judicial sobre la qual l'IEC es pronunciarà oficialment.

- Conclou l'edició de la Universitat Catalana d'Estiu. En fa un bon balanç?


- Sí, un bon balanç relatiu. La UCE, des de fa ben bé dues dècades, és una veritable universitat d'estiu. En els seus inicis predominava el component de lluita contra el dictador. Després, es va posar l'èmfasi en la ciència i el coneixement, en un sentit ampli. Jo vaig dir fa temps que no havia de ser un aplec de somiatruites, cosa que va incomodar alguns. La UCE és una universitat i el 80% dels professors pertanyen al món acadèmic i provenen de totes les universitats dels Països Catalans i de centres de recerca. És una universitat d'estiu, per tant, el programa ha de ser comprimit. I catalana. Això s'ha mantingut amb els diferents rectors, fins a l'actual, en Jordi Casassas. 

- El procés ha incidit en la UCE?

- El procés ha intervingut i ha incidit en el sentit de reflexionar sobre la Catalunya del demà. El lema d'aquest any ha estat "Un alè d'esperança a Europa". El de l'any passat va ser: "Malgrat tot, la remor persisteix". Els cursos continuen tenint el seu component científic de qualitat. Però els actes i taules rodones sí que es vinculen a la realitat del país, i és lògic que sigui així. 

- Quan deia que el balanç és positiu, però relatiu...


- Per un aspecte logístic. La UCE ha anat renovant les seves instal·lacions. El director del Liceu Renouvier, per raons particulars, impedeix utilitzar una part de l'espai, que afecta unes cent places potencials. Això significa que tenim uns límits de matriculació, de poc més de 800 inscrits. Hipoteca unes cent places i això ens ha obligat a reduir els cursos dos dies.

- I quin és l'argument?

- Que al pis de baix hi ha un espai de laboratori que es podria malmetre. Fa el mateix amb el certamen Pau Casals. Però no s'hi pot fer res perquè el director depèn del ministeri, de París. 
 

Joandomènec Ros: "Ja fa més de vint anys que la UCE és una veritable universitat d'estiu". Foto: Albert Alemany


- Amb la resta d'institucions estan en bona relació?

- Sí, del tot. Molt bé amb l'Ajuntament de Prada, tant amb alcaldes de dretes com d'esquerres, que ha ajudat econòmicament a la UCE, com també la regió i la UE.       

- Presideix l'IEC, creat per la Diputació de Barcelona. Vivim encara de les institucions creades per Prat de la Riba fa poc més de cent anys? 

- En cada moment de la història hi ha hagut inflexions que han representat un salt positiu. La Revolució Industrial, en el seu moment, va permetre comerciar amb Amèrica. Un altre d'aquests salts va ser la Mancomunitat, amb tot el que va comportar en xarxa de carreteres, escoles de capacitació agrària i de comerç, telèfons... Un salt que va permetre després el que va representar la Generalitat republicana.  

- L'IEC s'ha pronunciat sobre el procés. Forma part del Pacte pel Dret a Decidir. Quin paper tindrà l'Institut quan es conegui la sentència del Suprem?

- L'IEC és apolític i aconfessional. Però ens hem pronunciat en favor del dret a decidir i hem publicat textos sobre com voldríem que fos la Catalunya del demà. Ara, quan tornem a la feina, ens plantejarem el paper que ha de tenir l'IEC. És difícil de dir quan no es coneix la sentència. Ja ens podem imaginar que serà dura. L'IEC es pronunciarà en una declaració aprovada pel ple. Totes les declaracions que hem fet sobre el moment polític s'han aprovat per consens, sense votació.  

"Davant la sentència del Suprem, cal una resposta contundent, unitària i no recular"

- Quins consells dona a la nostra classe política per quan es faci públic el veredicte del Suprem?

- El mateix que vaig dir a Prada quan va intervenir el president de la Generalitat: una resposta contundent i pacífica, resposta unitària dels partits i no recular.   

- Amb la perspectiva que dona l'IEC, com creu que evolucionarà el conflicte?

- El setembre del 2013, quan vaig assumir com a president, vaig dir en una entrevista a TV3, a títol personal, que anàvem massa de pressa. Em refermo en la idea. Catalunya acabarà sent independent, però ja estaria content si ho veiessin els meus fills. Hi ha molta feina a fer i la primera és posar-nos d'acord. El que deia Ramon Muntaner a la seva crònica, sobre la mata de jonc. La mata sencera ni una dotzena d'homes la pot arrancar. Els nostres partits funcionen com a joncs i ens cal la mata de jonc.  

"La llengua ha d'evolucionar, la gent no es fa una autofoto, es fa una selfie"
  
- Una de les missions de l'IEC és la cura de la llengua. Reapareix el debat sobre el model lingüístic que en algun moment sembla una reminiscència de l'eterna dialèctica català heavy/català light. Què n'opina el president de l'IEC?   

- El resum dels estudis que fa cada any l'IEC per encàrrec del Govern és que el català és més conegut i entès però menys usat. Com a biòleg, jo crec en l'evolució. Soc dels qui crec que la llengua també ha d'evolucionar. Els nord-americans són capaços d'adaptar amb normalitat expressions franceses o d'altres llocs. La gent no es fa una autofoto, es fa una selfie. Aquestes coses les anem incorporant. Altra cosa és que el català literari ha de ser el més pulcre possible. Nosaltres som molt primmirats en les nostres publicacions. Però un autor de novel·la negra ha d'emprar el català propi de la novel·la negra. El que sí que he dit més d'una vegada és que els responsables institucionals han de tenir cura en el lèxic i emprar un català ric.  

- Deia abans que el català és menys usat. Globalment, recula? Resisteix? Es consolida?

- Depèn dels àmbits. En el de la comunicació està prou fort, tot i estar lluny de la situació que hauria de tenir. En comerç et pots trobar amb personal contractat que no t'entén. En la justícia és un desastre. Crec que un espai en què la situació és greu és en l'universitari, on moltes classes són en anglès. Havíem aconseguit una universitat catalana i ara s'està convertint en una universitat anglesa. Però no soc un pessimista pel que fa a la llengua. Sovint ens emmirallem en països com Dinamarca, per la seva dimensió i capacitat econòmica i de recerca. En aquest cas, és un bon exemple. A Dinamarca ja fa molt temps que les universitats ensenyen en bona part en anglès. Però el danès no s'ha perdut. És la llengua pròpia i de cultura. Jo crec que arribarem a aquesta situació, amb l'anglès com a segona llengua i amb el castellà present.  

"Serem com Dinamarca, amb l'anglès com a segona llengua"
  
- Pel que fa a la normalització de la llengua, a banda de tenir cura de la normativa, quina és la tasca principal de l'IEC?

- Té una tasca important, que és buscar els neologismes propis en cada ciència i la publicació de manuals universitaris en català. És una feina que costa molts diners. Una de les missions que té l'IEC és posar al dia la nomenclatura científica en català.   

- L'IEC és prou conegut?

- No prou. Fem jornades de portes obertes i actes oberts al públic. Però ens agradaria que la gent ens conegués més i que consultés el nostre web. Som en un lloc que és un nucli de coneixement, a tocar del CCCB, de les acadèmies de Medicina i Farmàcia. 

- Quina relació tenen amb la Reial Acadèmia Espanyola?

- La RAE és una acadèmia sobre la llengua i mantenim relació a través de la nostra Secció Filològica. Sent president de l'IEC Salvador Giner, es va arribar a un compromís amb la RAE de fer un diccionari castellà-català amb el segell de les dues acadèmies. Després es va ampliar la idea a diccionaris així amb les altres llengües de l'Estat. Però el projecte no ha reeixit. Sembla que sectors de la RAE no ho han vist mai clar. Pel que fa a la relació amb la RAE, però, és força correcta. Amb Darío Villanueva, el director de la RAE fins fa uns mesos, ha estat cordial.   
 

El president de l'Institut en un moment de l'entrevista. Foto: Albert Alemany



- Vostè és científic. Com veu la recerca científica a Catalunya?

- Abans parlàvem dels grans salts produïts en la història del país. Doncs un altre d'ells s'ha produït en la recerca. Per cada euro invertit en recerca, aquesta torna al país quatre euros. 

- Fa uns mesos, vam entrevistar Josep Maria Vilalta, de l'Associació Catalana d'Universitats públiques, que reclamava un major esforç en investigació. 

- La crisi ha colpejat fortament el sistema de recerca. Com que en aquest terreny els resultats no es veuen de forma immediata, quan hi ha un moment de crisi, el sistema no es veu afectat tampoc de manera immediata. Però si no afrontem les mancances aviat, pot produir-se una davallada important en recerca. Aquests dies, a Prada, he estat conversant amb el secretari d'Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, qui explicava que tenen a punt d'engegar moltes coses, però que es poden veure afectades per la incertesa política. Fa pocs dies, un dels vicepresidents de la Cambra de Comerç va donar unes dades a Prada força interessants. La inversió privada en R+D+I del País Basc és el doble de la que es fa a Catalunya i deu cops més que la d'altres comunitats. Encara estem lluny d'una situació com la basca.

- El País Basc és un model en recerca pel que fa a implicació empresarial?

- Sí. Ells tenen pocs centres de recerca, però són potentíssims en allò que fan. El cas de Catalunya és diferent, potser també pel tipus d'empresa nostra, que és més petita i mitjana. Hi ha un altre factor. Al País Basc es fixen molt en el Regne Unit i nosaltres hem mirat més cap a França. En recerca, els anglesos i els nord-americans sempre han anat pel davant. Precisament, el Brexit pot suposar un greu entrebanc en aquest camp.    
 

Ros: "Groenlàndia s'acabarà comprant o conquerint per la força". Foto: Albert Alemany


- És doctor en Biologia i catedràtic emèrit d'Ecologia. Va fer la seva tesi doctoral sobre els mol·luscs opistobranquis. Què són? 

- Són cargols marins sense closca, llimacs marins. Però així com els terrestres són fastigosos, els marins són preciosos. En no tenir conquilla que els protegeixi, desenvolupen substàncies tòxiques i verins i avisen amb colors molt vius. Quan veiem insectes de colors molt vius és que estan protegits i avisen. És el cas de les vespes. Els opistobranquis són espectaculars i això és el que em va atreure. I vam descobrir moltes coses interessants. Per exemple, que alguns d'ells es fan amb les defenses de meduses i coralls. Hi ha opistobranquis que es mengen les meduses i n'aprofiten el verí.  

"Fem el que fem, ja és tard per combatre el canvi climàtic"
  
- Som prou conscients del que suposa la crisi climàtica?

- No ho som. Molts hem escrit sobre el canvi climàtic des dels anys vuitanta alertant del perill del que podia passar. Ara ja ho sabem. El tema està en el debat públic, però tal com està la situació ja fem tard per combatre'l. Fem el que fem, incloses les solucions de ciència ficció com posar grans pantalles en òrbita perquè el sol no escalfi tant o replantar a l'Amazònia. S'ha produït una cosa tan bèstia com invertir la tendència de la natura. Fins ara, hi havia hagut èpoques de glaciació i èpoques interglacials, i a milions d'anys vista podíem tornar a tenir glaceres per tot arreu. Això ja no és així. Les glaceres s'estan desfent. Per què Trump vol comprar Groenlàndia? Perquè ja sap que el territori no tindrà gel i podrà fer-hi el que vulgui, com es va fer amb Hawaii o amb l'oest americà. 

- Aquest exabrupte de Trump està més pensat del que sembla?    

- Groenlàndia s'acabarà comprant o conquerint per la força. N'estic convençut. Salvant les distàncies, és similar al que alguns empresaris catalans han fet comprant terrenys a mitja i alta muntanya per fer-hi vinya. Torres ho ha fet a Amèrica del Sud i a zones on no era possible cultivar. Trump, amb aquesta manera de fer, respon a això. Groenlàndia és una colònia danesa i ja fa temps que hi ha qui reclama la independència. I segurament la tindran i potser després es vendran als Estats Units, com Puerto Rico. 

"Els gels que es retiren deixen al descobert cementiris de mariners que van morir de malalties que poden tornar"

- Què serà el més dramàtic del canvi de clima que ja és aquí?  

- Ara ens n'adonem perquè hem tingut unes temperatures elevadíssimes. Però el drama no és només la pujada del nivell del mar, no és només que edificis de primera línia de costa tindran problemes, sinó que tornaran un seguit de malalties que estaven erradicades. És el cas de la malària a casa nostra. Ja feia anys que no n'hi havia perquè zones humides com l'Albufera o el Delta, ja s'havien assecat. Ara ens trobem que hi ha mosquits que poden posar ous a llacs i llacunes de muntanya mitjana, on abans gelava. A l'IEC hem treballat la relació entre el canvi climàtic i la salut, i fa feredat.

- Això que ens diu és inquietant.    

- A banda dels cops de calor que poden afectar gent gran, hi ha molts més aspectes. Per exemple, es va dir fa dos anys i no se n'ha tornat a parlar: els gels que es retiren en moltes zones de l'Àrtic deixen al descobert cementiris de mariners que van morir i els van deixar allí. Molts d'ells van morir d'escorbut, que és una cosa que no s'encomana, però també de verola i d'altres malalties que ara estan aflorant. I qui diu a l'Àrtic també diu l'Himàlaia. Tenim molt mala peça al teler. 

- Tot això pot tenir conseqüències per nosaltres.

- Sí, sí. El cas de la varola. Estava erradicada des de fa cent anys. Però torna a haver possibilitat que s'encomani si es passa per zones on hi ha gent que ha estat enterrada i ara queda al descobert. És preocupant. El temps és boig. Sempre hi ha hagut tempestes i aiguats, però cada cop l'impacte és més gran. 
 

Joandomènec Ros es mostra pessimista sobre el combat contra el canvi climàtic. Foto: Albert Alemany


- No el veig molt optimista.

- Gens. Fa anys de cimeres de Kyoto i París. Hi ha països que fan pagar per l'emissió de CO2, però es tracta de no emetre'n. El que permetria solucions més eficaces, com passar a vehicles elèctrics, no es pot fer d'un dia per l'altre. La resposta dels estats al canvi climàtic és més retòrica que res, són pedaços que no aborden els problemes reals. En canvi, veiem com una entitat com SOS Costa Brava denuncia els nous projectes de construir a la zona.

- El que passa a l'Amazònia és del més greu?

- A l'Amazònia i a tot arreu. Aquest gran incendi a Gran Canària indica que les condicions són cada cop més favorables a aquests accidents. Ens cal un canvi d'actitud, però no n'hi ha prou de tancar l'aixeta mentre ens rentem les dents o emprar més el transport públic. I els polítics que es comprometessin a mesures molt enèrgiques no serien elegits. En aquest sentit, crec que a Catalunya hi hauria d'haver una conselleria específica de Medi Ambient. Com també caldria una conselleria de Recerca. Són temes de prou transcendència per justificar això.   

"Està bé que l'Institut Nova Història es digui així. La història bona és la vella"

- Què en pensa del debat entorn l'Institut Nova Història després que el PSC hagi demanat que no tingui cap ajut institucional?

- No conec en Jordi Bilbeny, que ja fa anys va començar a treballar sobre Colom. Hi ha prou dubtes sobre els seus orígens. Però a partir d'aquí, que des de Cervantes a Teresa de Jesús siguin catalans... A mi m'agrada molt la ciència ficció i he llegit els llibres de Dan Brown. Trobo que està bé que es digui nova història. La bona, però, és la vella. 

- S'és massa indulgent amb la manca de rigor?

- Hi ha un fet curiós. En les enquestes, sol aparèixer el sector dels científics com el que té més credibilitat. Però, en canvi, quan apareix algú sense cap credencial desmentint criteris científics, com succeeix amb temes com el canvi climàtic, resulta que aquest "totòleg" té molt de públic.

 

Participació