Festa Major de Moià

La Festa de la Cabra d'Or de Moià estrena cercavila nocturna i balls infantils

La capital del Moianès viurà la tradició medieval aquest primer cap de setmana de la Festa Major

per Pere Fontanals, Moià, 8 d'agost de 2019 a les 09:44 |
Moià tornarà a viure la Festa de la Cabra d'Or | Xavier Rius
La desena Festa de la Cabra d'Or de Moià estrenarà aquest cap de setmana una cercavila nocturna al so de la banda Àuria i de Pd Cabró, divendres a la nit, i una balls infantils de la Cabra d'Or, dissabte al vespre.

Un any més, la Festa de la Cabra d'Or arriba com a preludi del principal cap de setmana de la Festa Major de Moià. Tot el municipi es vestirà de vila medieval per seguir la tradició de la Cabra d'Or que va enviar l'emir de Còrdova als revoltats del noble Aissó.


Enguany la festa incorpora dues importants novetats. Degut al canvi d'ubicació dels concerts de festa al Parc Municipal, una cercavila nocturna conduirà la gent des del castell de Sant Andreu (divendres a les 23h) fins a la zona lúdico-festiva al so de la banda Àuria i Pd Cabró. Els assistents hauran de dur un lot o adquirir un fanalet per coinduir la cercavila fins al parc.

Seguidament, hi haurà celebració al Parc Municipal amb el furero cantautor moianès Quico Palomar, el grup musical Vizuri i Pd Pexines per acabar la nit.

L'altra novetat serà dissabte a les 8 del vespre davant de l'església, amb els balls infantils de la Cabra d'Or. Hi haurà epresentació teatral, apedregament de Planella i els balls de La Cabra d'Or per als més joves.

La resta de tallers, cercaviles, llegendes i concerts a l'entorn de la Festa de la Cabra d'Or seguiran la dinàmica d'altres anys. A més, Moià també viurà aquest cap de setmana altres actes festius inclosos en la seva Festa Major.


La història de la Cabra d'Or

L'any 826 el noble Aissó va revelar-se a la Plana de Vic contra els comtes Francs que governaven Catalunya. Els rebels d'Aissó varen assolar tota la Catalunya Central deixant pràcticament despoblades les actuals comarques del Bages, Moianès, Berguedà i Osona. El Rei Franc va enviar en contra seva un gran exèrcit comandat pel governador franc del comtat de Barcelona, Bernat de Septimània, que va anar arraconant els revoltats. Aissó va demanar ajuda a l'emir de Còrdova, qui li va enviar un gran tresor per ajudar a finançar la revolta. 

El tresor, però, no va arribar a temps. L'agost de 829 les forces d'Aissó derrotades i perseguides pels soldats de Bernat de Septimània varen arribar a Moià amb el temps just de refugiar-se a la vella torre de Clarà on van enterrar el gran tresor que els havia fet arribar l'emir de Còrdova, i fugir fins a ser atrapats i morts.

Els més vells de Moià explicaven que, a més de grans quantitats de monedes d'or, l'emir de Còrdova va enviar a Aissó un amulet màgic: Una cabra d'or que conferia a qui la posseís una força sobrehumana i una virilitat fora de mesura. Contaven també que l'esperit d'Aissó voltava de nit per les parets del Castell de Clarà protegint el tresor i el canviava de lloc cada vegada que algú s'hi acostava massa.

Ara, han passat més de cinc-cents anys. Moià és al 1381, el castell de Clarà torna a estar abandonat. Els nobles de Planella, s'han traslladat a viure al casal de Castellnou. Aquest mateix any, Pere de Planella compra al rei tota la vila de Moià a més de moltes altres terres i castells. Ara és l'amo de terres i persones i tothom s'ha de sotmetre a la seva voluntat.

Els més vells de Moià diuen que només hi pot haver una explicació a la gran fortuna de Pere de Planella: ha fet un pacte amb el dimoni i ara domina l'esperit d'Aissó que guarda el tresor de la cabra.

Com a vassall del rei, Pere de Planella, ha d'acompanyar-lo en els seus viatges i campanyes militars formant part de la Cort reial i per això passa gran part del seu temps lluny del seu castell. Quan això succeeix, deixa com a governador de Castellnou el seu mig germà: Guil·larà de Planella, personatge malcarat, violent i sobretot envejós.

En un d'aquests viatges succeeix un fet que canviarà la història de tot un poble, juntament amb la d'en Bernat de Prat Sobirà i la Dolça de Mas Casals…

 

Participació