01
d'agost
del
2019
Actualitzat
a les
12:22h
El Consorci Forestal de Catalunya (CFC) ha fet arribar a tots els grups amb representació al Parlament de Catalunya la seva oposició a la proposició de Llei de creació de l'Agència de Patrimoni Natural i la Biodiversitat (APNB), perquè considera que tot i les peticions i propostes que s'han fet fins ara, la llei és a punt de ser aprovada sense un consens entre l'administració i els propietaris i associacions forestals del territori.
El CFC considera necessària la figura d'una Agència que faciliti el desenvolupament de les polítiques de conservació i millora del medi natural, però lamenta que aquesta proposta presentada en la darrera legislatura s'ha fet de forma precipitada i per això ha topat amb l'oposició frontal del sector forestal i agrari.
L'entitat lamenta que l'actual proposició de llei sorgeix sense un debat previ amb les organitzacions agràries, i menysté les propostes d'un sector que és responsable de la gestió del 60% del territori català i del 52% de l'espai protegit pel programa Natura 2000.
En aquest sentit, i per dotar la Llei d'una visió realista, l'entitat recolza plenament la proposta de la consellera Teresa Jordà, qui ha manifestat la necessitat d'unificar les competències en gestió del medi natural, per bé que sembla que hi ha una pugna soterrada amb el departament de Territori i Sostenibilitat, que comana Damià Calvet. Tot just fa poc més d'ua setmana, la la secretària de Medi Ambient, Marta Subirà, va parlar-ne a Santa Pau amb motiu de la presentació del III Congrés Internacional sobre el potencial dels boscos en la salut que tindrà lloc a la Garrotxa i a Girona el pròxim mes d'octubre,
Actualment els temes de conservació i gestió sostenible estan repartides entre el departament d'Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Pesca i el de Territori i Sostenibilitat, fet que està suposant un increment dels conflictes a nivell de gestió.
La realitat dels espais forestals
La proposta de Llei va ser presentada el 2017 per primera vegada, havent obviat els mecanismes de debat previ i participació que són indispensables, segons el CFC. Aleshores, el Consorci Forestal, juntament amb les principals organitzacions forestals i agràries ja va demanar al conjunt de partits polítics que promouen la iniciativa, així com als departaments de Territori i Sostenibilitat i Agricultura, de tenir temps i un espai comú per a debatre la proposta. El desembre de 2017 es van enviar una sèrie de propostes que sembla que no han tingut cap mena de resposta.
L'actual proposta d'Agència aporta, segons el CFC, "una imatge negativa i esbiaixada de les polítiques de gestió i millora dels espais forestals i pot provocar l'efecte contrari als objectius que es persegueixen". El text obvia que la major part dels espais protegits són espais forestals i que els indicadors de biodiversitat de referència –com són els inventaris forestals nacionals o el programa de seguiment d'ocells de l'Institut Català d'Ornitologia (SOCC)–, mostren que aquests espais gaudeixen en general d'un bon estat de conservació.
S'obvia el fet, segons el Consorci, que l'abandonament de les activitats forestals i agràries –juntament amb la intensificació de l'agricultura – són els responsables de la pèrdua d'hàbitats i per extensió, de la pèrdua de biodiversitat i qualitat dels espais. S'amaga, també, "la importància estratègica que té la gestió forestal sostenible per la millora i per la conservació dels espais forestals", un fet que sí contempla l'Estratègia de la UE sobre la biodiversitat fins al 2020, que preveu la necessitat d'integrar les mesures de protecció de la biodiversitat en els plans de gestió forestal.
Finalment, es menysté el paper clau de la propietat forestal privada en la conservació i millora tant del bosc, com de la seva biodiversitat. "A casa nostra –manifesten–, el 80% dels espais forestals són de propietat privada i que tal i com estableix de forma clara la legislació bàsica de boscos, el propietari és el responsable de la seva gestió. Quelcom que és especialment greu quan es constata l'escassa representació dels titulars dels terrenys als òrgans de govern de l'Agència".
En aquest sentit el Consorci Forestal de Catalunya lamenta que l'estructura dels òrgans de Govern del nou organisme deixa els representants del sector forestal i agrari com a simples espectadors, ja que la Proposició de Llei preveu un consell de direcció on el sector forestal i agrari estan clarament infrarepresentats. Les organitzacions representatives dels propietaris dels terrenys (organitzacions agràries, CPF i ELFOCAT) suposen només el 17% dels membres.
En un àmbit tant complex com el de la conservació i millora del medi natural, l'associació de propietaris forestals considera que l'objectiu lògic i coherent seria la creació d'una estructura que aglutinés totes les competències forestals i de conservació del medi natural.
En tot cas, per a evitar la confusió i solapament que genera el text de la proposició, demanen delimitar l'àmbit geogràfic i funcional de l'APNB als espais naturals protegits, tot diferenciant també el concepte de conservació del d'ús i aprofitament sostenible. Aquesta diferència resta clarament establerta en el Conveni Internacional sobre Diversitat Biològica (CDB) que estableix tres objectius bàsics: la conservació de la biodiversitat, l'ús sostenible dels seus components i la participació justa i equitativa dels beneficis resultants de la utilització dels recursos genètics.
El CFC considera necessària la figura d'una Agència que faciliti el desenvolupament de les polítiques de conservació i millora del medi natural, però lamenta que aquesta proposta presentada en la darrera legislatura s'ha fet de forma precipitada i per això ha topat amb l'oposició frontal del sector forestal i agrari.
L'entitat lamenta que l'actual proposició de llei sorgeix sense un debat previ amb les organitzacions agràries, i menysté les propostes d'un sector que és responsable de la gestió del 60% del territori català i del 52% de l'espai protegit pel programa Natura 2000.
En aquest sentit, i per dotar la Llei d'una visió realista, l'entitat recolza plenament la proposta de la consellera Teresa Jordà, qui ha manifestat la necessitat d'unificar les competències en gestió del medi natural, per bé que sembla que hi ha una pugna soterrada amb el departament de Territori i Sostenibilitat, que comana Damià Calvet. Tot just fa poc més d'ua setmana, la la secretària de Medi Ambient, Marta Subirà, va parlar-ne a Santa Pau amb motiu de la presentació del III Congrés Internacional sobre el potencial dels boscos en la salut que tindrà lloc a la Garrotxa i a Girona el pròxim mes d'octubre,
Actualment els temes de conservació i gestió sostenible estan repartides entre el departament d'Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Pesca i el de Territori i Sostenibilitat, fet que està suposant un increment dels conflictes a nivell de gestió.
La realitat dels espais forestals
La proposta de Llei va ser presentada el 2017 per primera vegada, havent obviat els mecanismes de debat previ i participació que són indispensables, segons el CFC. Aleshores, el Consorci Forestal, juntament amb les principals organitzacions forestals i agràries ja va demanar al conjunt de partits polítics que promouen la iniciativa, així com als departaments de Territori i Sostenibilitat i Agricultura, de tenir temps i un espai comú per a debatre la proposta. El desembre de 2017 es van enviar una sèrie de propostes que sembla que no han tingut cap mena de resposta.
L'actual proposta d'Agència aporta, segons el CFC, "una imatge negativa i esbiaixada de les polítiques de gestió i millora dels espais forestals i pot provocar l'efecte contrari als objectius que es persegueixen". El text obvia que la major part dels espais protegits són espais forestals i que els indicadors de biodiversitat de referència –com són els inventaris forestals nacionals o el programa de seguiment d'ocells de l'Institut Català d'Ornitologia (SOCC)–, mostren que aquests espais gaudeixen en general d'un bon estat de conservació.
S'obvia el fet, segons el Consorci, que l'abandonament de les activitats forestals i agràries –juntament amb la intensificació de l'agricultura – són els responsables de la pèrdua d'hàbitats i per extensió, de la pèrdua de biodiversitat i qualitat dels espais. S'amaga, també, "la importància estratègica que té la gestió forestal sostenible per la millora i per la conservació dels espais forestals", un fet que sí contempla l'Estratègia de la UE sobre la biodiversitat fins al 2020, que preveu la necessitat d'integrar les mesures de protecció de la biodiversitat en els plans de gestió forestal.
Finalment, es menysté el paper clau de la propietat forestal privada en la conservació i millora tant del bosc, com de la seva biodiversitat. "A casa nostra –manifesten–, el 80% dels espais forestals són de propietat privada i que tal i com estableix de forma clara la legislació bàsica de boscos, el propietari és el responsable de la seva gestió. Quelcom que és especialment greu quan es constata l'escassa representació dels titulars dels terrenys als òrgans de govern de l'Agència".
En aquest sentit el Consorci Forestal de Catalunya lamenta que l'estructura dels òrgans de Govern del nou organisme deixa els representants del sector forestal i agrari com a simples espectadors, ja que la Proposició de Llei preveu un consell de direcció on el sector forestal i agrari estan clarament infrarepresentats. Les organitzacions representatives dels propietaris dels terrenys (organitzacions agràries, CPF i ELFOCAT) suposen només el 17% dels membres.
En un àmbit tant complex com el de la conservació i millora del medi natural, l'associació de propietaris forestals considera que l'objectiu lògic i coherent seria la creació d'una estructura que aglutinés totes les competències forestals i de conservació del medi natural.
En tot cas, per a evitar la confusió i solapament que genera el text de la proposició, demanen delimitar l'àmbit geogràfic i funcional de l'APNB als espais naturals protegits, tot diferenciant també el concepte de conservació del d'ús i aprofitament sostenible. Aquesta diferència resta clarament establerta en el Conveni Internacional sobre Diversitat Biològica (CDB) que estableix tres objectius bàsics: la conservació de la biodiversitat, l'ús sostenible dels seus components i la participació justa i equitativa dels beneficis resultants de la utilització dels recursos genètics.