La FMA fa el «salt definitiu» cap a la transformació social i només oferirà cerveses artesanes

Les empreses encarregades de produir els 6.600 litres de beguda seran Guineu, de Valls de Torroella, i La Pirata, de Súria

Foto de família d'uns quants dels organitzadors de la FMA amb dos dels responsables de Cervesa Guineu i La Pirata
Foto de família d'uns quants dels organitzadors de la FMA amb dos dels responsables de Cervesa Guineu i La Pirata | AFT
24 de juliol del 2019
Actualitzat a les 11:43h
Esdevenir un espai de transformació social ha estat sempre un dels principals objectius de la Festa Major Alternativa de Manresa (FMA). Al llarg dels seus vint-i-set anys de vida (aquest agost celebraran els vint-i-vuit) els organitzadors de la festivitat (que actualment són la CUP, Arran, l'Ateneu Popular La Sèquia, la PAHC i la Gatzara) sempre han buscat "capgirar aquest món que tan poc ens agrada" a través d'iniciatives i propostes sostenibles i respectuoses amb la ciutadania i l'entorn. Van començar apostant pels gots de plàstic reutilitzables i uns anys més tard van decidir encarregar l'elaboració del sopar inaugural de la FMA a una empresa de la zona que cuinés amb productes de proximitat.

Amb la ferma convicció de seguir remant en aquesta direcció de "responsabilitat col·lectiva", l'any 2017 van contactar amb l'empresa surienca de cerveses artesanes La Pirata perquè portessin una part del seu producte a les barres que s'instal·len cada any a la plaça Puigmercadal, el centre neuràlgic de l'Alternativa. "Si el que volíem era ser una festa coherent i transformadora, no podia ser que el producte que oferíssim vingués de grans multinacionals", reflexionen. Aquell 2017 La Pirata va aportar un 50% de la cervesa que es va vendre al llarg dels quatre dies de festivitat, i el mateix va fer l'any següent. L'altra meitat encara provenia de grans empreses.

L'any del "salt definitiu"

Lluny de conformar-se, els impulsors de la FMA van decidir que aquest 2019 havia arribat el moment de fer el "salt definitiu" i abandonar, definitivament, les relacions clientel·lars amb macroempreses cerveseres. "Com que són les que hi posen els diners, et demanen, a canvi, visibilitat de la seva marca i fins i tot modificacions en la programació d'actes"; unes condicions que els de la Festa Major Alternativa consideren "letals" perquè "la cultura ha de ser lliure i sense hipoteques ni cadenes".

Enguany, doncs, tots els barrils de cervesa que hi haurà a les barres de l'Alternativa seran artesanes i de proximitat i provindran de les empreses bagenques La Pirata i Guineu, amb seu a Valls de Torroella. En total, es posaran a disposició dels consumidors un total de 6.600 litres de beguda, que es repartiran equitativament entre totes dues cerveseres.

"Sabem que aquesta aposta ens farà més difícil l'autogestió de la festa, perquè consumirem un producte d'empreses petites amb millors condicions laborals i mediambientals", i això "es veurà reflectit en el preu", diuen des del nucli organitzatiu de la FMA, tot assegurant que "és un greuge que hem volgut assumir perquè el nostre objectiu és treballar per una festivitat cada cop més sostenible i respectuosa".

"Tenint el producte que tenim, era qüestió de temps que això passés"

Celebrant que "som la primera festa de gran envergadura de la Catalunya Central en tirar endavant aquesta proposta d'oferir, només, cerveses artesanes de la zona", els de l'Alternativa reivindiquen el seu paper de festa de referència "que se sap reinventar edició rere edició".

Aquesta reivindicació també la subscriuen els de Guineu i La Pirata, que agraeixen aquest "gran pas" de la festivitat per apostar pels projectes d'aquí. "Tenint el producte que tenim, era qüestió de temps que això passés", manifesta Aran León, de La Pirata, tot remarcant que "es tracta d'una gran oportunitat que se'ns brinda per donar a conèixer la cultura de la cervesa artesana i per transmetre la nostra filosofia". En aquest sentit, Jordi Martínez, de Guineu, remarca la importància de "fer pinya" amb la resta de cerveseres artesanals: "hem de fer una força conjunta envers la cervesa industrial", que encara és, amb diferència, la més consumida a Catalunya. Tant l'un com l'altre esperen que aquesta primera llavor plantada per la FMA es vagi estenent en altres festes majors locals: "és un model a seguir en el qual ens hi bolcarem al cent per cent".

Col·laboració amb el col·lectiu de cerveseres artesanes

Aquesta "aposta política de transformació social" serà "la primera d'altres que anirem incorporant en els propers anys per tenir, cada cop, una festa més sostenible, coherent i realment transformadora", comenten els organitzadors, que també avancen que durant els dies que duri l'Alternativa "comptarem amb la col·laboració del col·lectiu de cerveseres artesanes", una xarxa de petits productors provinent de moviments socials anticapitalistes que aposten per una producció que afavoreixi l'economia circular i el compromís entre pagesos, cervesers i consumidors, amb un vincle responsable amb el territori.