18
de juliol
del
2019
Actualitzat
el
19
de juliol
a les
9:59h
Manresa ha hagut de digerir dos impactes de la crònica de successos. Després del judici a l'Audiència de Barcelona a set joves acusats de violar una menor de 14 anys en una fàbrica abandonada, diumenge passat es va produir una altra agressió sexual en grup a una menor de 17 anys, en aquesta ocasió en un pis ocupat del barri de les Escodines, un dels més degradats de la ciutat. En aquesta conversa amb NacióDigital, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, reflexiona sobre la manera d'orientar els recursos públics per atendre aquestes situacions i exposa el pla de xoc articulat per l'Ajuntament per combatre la conflictivitat a la ciutat.
- "Propostes valentes". L'Ajuntament i els veïns de les Escodines van coincidir en això durant la reunió de dimecres. Això vol dir tensar la normativa?
- Propostes valentes vol dir que si, per exemple, en els carrers Sant Bartomeu i Escodines els vehicles han de circular, com a màxim, a 30 quilòmetres per hora i això no es compleix, haurem d'instal·lar-hi càmeres de fotomultes perquè ningú excedeixi la velocitat. Hem de tenir en compte que són vies pensades, sobretot, per a vianants. I, per tant, és necessari reduir a la mínima expressió la presència de vehicles privats perquè els la ciutadania pugui passejar-s'hi sense dificultats. De fet, de les sis mesures que vam consensuar amb els veïns i veïnes durant la reunió -i que s'han de posar en marxa tan aviat com sigui possible-, la de la pacificació del trànsit en aquests dos carrers és una de les que més preocupa.
- La d'inspeccionar i intervenir en els immobles de la zona també és una tasca que van marcar com a urgent...
- Sí. El que hem de fer aquí ha de ser intervenir i inspeccionar tots aquells edificis amb deficiències notables -que no vol dir dificultats estructurals- i tapiar-los. Així mateix, si en tots els pisos que componen el bloc inspeccionat la gent hi viu en condicions d'infrahabitatge, caldrà enderrocar-lo. No es pot viure en un infrahabitatge que no té remei si no es rehabilita de cap a peus.
- I els tenen inventariats els edificis que haurien d'anar a terra?
- No. El que tenim és un informe en el qual hi consta el nombre d'actuacions realitzades des de l'Oficina Municipal d'Habitatge en relació a les ocupacions al barri de les Escodines. Ara com ara, on hi ha més pisos ocupats és al carrer Aiguader i al Passatge Aiguader, i aquest tipus d'habitatges cal que les inspeccionem i, en la mesura que puguem, que hi actuem.
- Actuar-hi vol dir fer fora les persones o famílies que hi viuen?
- Aquí hem de tenir en compte una altra qüestió, que és la de la pobresa: hi ha famílies que no és que siguin vulnerables sinó que són molt vulnerables. En aquest sentit, hi ha una realitat tossuda que hem de donar per coneguda, que és la que fa que quan hi ha un habitatge buit i un problema d'habitatge per part d'una família amb pocs recursos, aquesta l'ocupi. En aquests casos, normalment, parlem de persones pacífiques que busquen la convivència. Però, és clar, també existeixen situacions com la de les ocupacions, que s'estaven al pis on hi va haver la violació. Aquests no busquen la convivència, al contrari.
I com que, tant els uns com els altres es concentren en una mateixa zona, hem de tenir en compte aquesta diferenciació entre uns i altres: no és el mateix un ocupa que té una situació de vulnerabilitat i conviu bé amb els seus veïns, siguin d'on siguin i tinguin la casa com la tinguin, que aquests altres, que són els que hem d'erradicar, perquè ni ajuden a la convivència ni tenen una situació d'habitatge que els permeti sobreviure.
- Si aquestes actuacions d'inspecció i intervenció s'haguessin fet abans, la situació seria diferent, ara?
- És cert que el període electoral ha fet que hi hagués coses que quedessin aturades. No totes, evidentment. En aquest sentit, és cert que hi ha hagut, per una banda, aquesta aturada, però per l'altra no podem oblidar que estem parlant de qüestions que són difícils de resoldre.
- Què vol dir?
- Les inspeccions i intervencions tenen uns requeriments legals i unes dificultats, i els serveis socials -que en la majoria dels casos són l'altra pota per garantir que les persones tinguin el servei mínim d'atenció municipal-, els recursos que tenen són limitats. Hi ha un moment en què no s'hi pot fer res més, per molt bons tècnics que tinguem. Aquí, doncs, conviuen les dues problemàtiques: la d'inspecció i intervenció als habitatges i la d'atenció dels serveis socials a partir de les necessitats de la gent que està en una situació de molta vulnerabilitat.
- I pel que fa a la presència policial al barri, què faran?
- La reforçarem. Això, però, no vol dir que tant Policia Local com Mossos d'Esquadra s'hagin d'estar vuit hores davant d'un determinat edifici, sinó que el que cal és que passin per aquella zona regularment, sobretot per dues coses: la primera, per aconseguir que els delinqüents no tinguin la sensació d'impunitat; i la segona, perquè el veïnatge tingui la percepció que està més protegit i senti que des de l'Ajuntament hi ha una clara voluntat de cuidar-nos de la situació. No obstant, no tenim els efectius que serien necessaris, més encara en aquesta època, que és quan es fan vacances.
- El pla de xoc a les Escodines també preveu la creació d'un pla de prevenció de les agressions sexuals. Com relacionaran una cosa amb l'altra?
- Des de l'equip de govern pensem que són dues qüestions que no són incompatibles, encara que hi hagi qui cregui que són problemàtiques que s'han de deslligar. Dit això, des del punt de l'atenció a les dones hi ha l'aplicació del pla de prevenció de les agressions sexuals –que és una tasca que capitaneja la regidoria de Feminismes i LGTBI- que es presentarà properament i es farà el més intens possible per evitar que es repeteixin casos com el de diumenge a la matinada. Paral·lelament, tenim el pla de xoc a les Escodines, que és una altra problemàtica que va lligada a l'anterior i que preveu actuacions per combatre unes problemàtiques i dificultats que aborden temes més enllà de l'agressió sexual que hi va haver la setmana passada.
- Quins mecanismes es poden fer servir des de l'administració per arribar persones com els joves del carrer Aiguader, que vivien en condicions extremes d'infrahabitatge i, pràcticament, en un món a part?
- Efectivament, hi ha una gran distància entre la normalitat i la manera com vivien els joves en qüestió. Lamentablement, i per moltes polítiques i campanyes de prevenció que puguem fer des de l'Ajuntament relacionades amb agressions sexuals i igualtat, a aquestes persones no s'hi arriba.
- La comunitat islàmica podria ser un camí per fer-ho?
- No. Jo no barrejaria ni procedències ni orígens. L'administració local és qui té el contacte directe amb els veïns i veïnes i, per tant, qui ha de resoldre la situació, tal com aquests ens demanen. Però igual que ells tenen tot el dret del món a exigir-nos solucions, nosaltres també tenim dret a dir que si el Govern no ens dona més recursos, aquestes situacions problemàtiques d'intervenció en determinats barris, no poden resoldre's tan fàcilment.
- Què els cal?
- Recursos per poder atendre, d'una banda, la gent que necessita ajuda de l'administració local, així com també recursos per intervenir en la ciutat com s'havia fet amb l'antic Pla de Barris fa 11 o 12 anys. En aquell moment, hi va haver una intervenció de l'administració catalana per dotar els ajuntaments de recursos per poder fer actuacions. Els que més donem la cara en la proximitat -perquè som els més propers i ens toca-, necessitem que el Govern del país ens doti de recursos per poder fer polítiques al voltant del tema de les agressions sexuals, de l'infrahabitatge i dels serveis socials.
- Des de l'Ajuntament han aprofitat per dirigir-se a la Generalitat amb la voluntat de tirar endavant alguna acció concreta?
- Penso que és necessari que ho fem. Les problemàtiques que ja hi havia abans s'han agreujat amb la crisi econòmica i, si no tenim recursos, no podem afrontar l'arrel del problema, que és urbanística, social i de mobilitat, essencialment. I això no es pot resoldre només amb voluntat política: es necessiten recursos i la mateixa orientació per part de tots els agents implicats; una orientació que busqui reflotar aquests barris. Les Escodines és un barri que tradicionalment sempre ha estat molt acollidor, i sent el barri més acollidor de la ciutat necessita que l'administració li doni més ajudes per resoldre coses tant urbanístiques com de mobilitat i de serveis socials.
- "Propostes valentes". L'Ajuntament i els veïns de les Escodines van coincidir en això durant la reunió de dimecres. Això vol dir tensar la normativa?
- Propostes valentes vol dir que si, per exemple, en els carrers Sant Bartomeu i Escodines els vehicles han de circular, com a màxim, a 30 quilòmetres per hora i això no es compleix, haurem d'instal·lar-hi càmeres de fotomultes perquè ningú excedeixi la velocitat. Hem de tenir en compte que són vies pensades, sobretot, per a vianants. I, per tant, és necessari reduir a la mínima expressió la presència de vehicles privats perquè els la ciutadania pugui passejar-s'hi sense dificultats. De fet, de les sis mesures que vam consensuar amb els veïns i veïnes durant la reunió -i que s'han de posar en marxa tan aviat com sigui possible-, la de la pacificació del trànsit en aquests dos carrers és una de les que més preocupa.
- La d'inspeccionar i intervenir en els immobles de la zona també és una tasca que van marcar com a urgent...
- Sí. El que hem de fer aquí ha de ser intervenir i inspeccionar tots aquells edificis amb deficiències notables -que no vol dir dificultats estructurals- i tapiar-los. Així mateix, si en tots els pisos que componen el bloc inspeccionat la gent hi viu en condicions d'infrahabitatge, caldrà enderrocar-lo. No es pot viure en un infrahabitatge que no té remei si no es rehabilita de cap a peus.
- I els tenen inventariats els edificis que haurien d'anar a terra?
- No. El que tenim és un informe en el qual hi consta el nombre d'actuacions realitzades des de l'Oficina Municipal d'Habitatge en relació a les ocupacions al barri de les Escodines. Ara com ara, on hi ha més pisos ocupats és al carrer Aiguader i al Passatge Aiguader, i aquest tipus d'habitatges cal que les inspeccionem i, en la mesura que puguem, que hi actuem.
- Actuar-hi vol dir fer fora les persones o famílies que hi viuen?
- Aquí hem de tenir en compte una altra qüestió, que és la de la pobresa: hi ha famílies que no és que siguin vulnerables sinó que són molt vulnerables. En aquest sentit, hi ha una realitat tossuda que hem de donar per coneguda, que és la que fa que quan hi ha un habitatge buit i un problema d'habitatge per part d'una família amb pocs recursos, aquesta l'ocupi. En aquests casos, normalment, parlem de persones pacífiques que busquen la convivència. Però, és clar, també existeixen situacions com la de les ocupacions, que s'estaven al pis on hi va haver la violació. Aquests no busquen la convivència, al contrari.
I com que, tant els uns com els altres es concentren en una mateixa zona, hem de tenir en compte aquesta diferenciació entre uns i altres: no és el mateix un ocupa que té una situació de vulnerabilitat i conviu bé amb els seus veïns, siguin d'on siguin i tinguin la casa com la tinguin, que aquests altres, que són els que hem d'erradicar, perquè ni ajuden a la convivència ni tenen una situació d'habitatge que els permeti sobreviure.
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, durant l'entrevista Foto: NacióManresa
- Si aquestes actuacions d'inspecció i intervenció s'haguessin fet abans, la situació seria diferent, ara?
- És cert que el període electoral ha fet que hi hagués coses que quedessin aturades. No totes, evidentment. En aquest sentit, és cert que hi ha hagut, per una banda, aquesta aturada, però per l'altra no podem oblidar que estem parlant de qüestions que són difícils de resoldre.
- Què vol dir?
- Les inspeccions i intervencions tenen uns requeriments legals i unes dificultats, i els serveis socials -que en la majoria dels casos són l'altra pota per garantir que les persones tinguin el servei mínim d'atenció municipal-, els recursos que tenen són limitats. Hi ha un moment en què no s'hi pot fer res més, per molt bons tècnics que tinguem. Aquí, doncs, conviuen les dues problemàtiques: la d'inspecció i intervenció als habitatges i la d'atenció dels serveis socials a partir de les necessitats de la gent que està en una situació de molta vulnerabilitat.
- I pel que fa a la presència policial al barri, què faran?
- La reforçarem. Això, però, no vol dir que tant Policia Local com Mossos d'Esquadra s'hagin d'estar vuit hores davant d'un determinat edifici, sinó que el que cal és que passin per aquella zona regularment, sobretot per dues coses: la primera, per aconseguir que els delinqüents no tinguin la sensació d'impunitat; i la segona, perquè el veïnatge tingui la percepció que està més protegit i senti que des de l'Ajuntament hi ha una clara voluntat de cuidar-nos de la situació. No obstant, no tenim els efectius que serien necessaris, més encara en aquesta època, que és quan es fan vacances.
"Hi ha una gran distància entre la normalitat i la manera com vivien els joves en qüestió"
- El pla de xoc a les Escodines també preveu la creació d'un pla de prevenció de les agressions sexuals. Com relacionaran una cosa amb l'altra?
- Des de l'equip de govern pensem que són dues qüestions que no són incompatibles, encara que hi hagi qui cregui que són problemàtiques que s'han de deslligar. Dit això, des del punt de l'atenció a les dones hi ha l'aplicació del pla de prevenció de les agressions sexuals –que és una tasca que capitaneja la regidoria de Feminismes i LGTBI- que es presentarà properament i es farà el més intens possible per evitar que es repeteixin casos com el de diumenge a la matinada. Paral·lelament, tenim el pla de xoc a les Escodines, que és una altra problemàtica que va lligada a l'anterior i que preveu actuacions per combatre unes problemàtiques i dificultats que aborden temes més enllà de l'agressió sexual que hi va haver la setmana passada.
- Quins mecanismes es poden fer servir des de l'administració per arribar persones com els joves del carrer Aiguader, que vivien en condicions extremes d'infrahabitatge i, pràcticament, en un món a part?
- Efectivament, hi ha una gran distància entre la normalitat i la manera com vivien els joves en qüestió. Lamentablement, i per moltes polítiques i campanyes de prevenció que puguem fer des de l'Ajuntament relacionades amb agressions sexuals i igualtat, a aquestes persones no s'hi arriba.
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, durant l'entrevista Foto: NacióManresa
- La comunitat islàmica podria ser un camí per fer-ho?
- No. Jo no barrejaria ni procedències ni orígens. L'administració local és qui té el contacte directe amb els veïns i veïnes i, per tant, qui ha de resoldre la situació, tal com aquests ens demanen. Però igual que ells tenen tot el dret del món a exigir-nos solucions, nosaltres també tenim dret a dir que si el Govern no ens dona més recursos, aquestes situacions problemàtiques d'intervenció en determinats barris, no poden resoldre's tan fàcilment.
"Ens calen recursos per intervenir en la ciutat com s'havia fet amb l'antic Pla de Barris fa 11 o 12 anys"
- Què els cal?
- Recursos per poder atendre, d'una banda, la gent que necessita ajuda de l'administració local, així com també recursos per intervenir en la ciutat com s'havia fet amb l'antic Pla de Barris fa 11 o 12 anys. En aquell moment, hi va haver una intervenció de l'administració catalana per dotar els ajuntaments de recursos per poder fer actuacions. Els que més donem la cara en la proximitat -perquè som els més propers i ens toca-, necessitem que el Govern del país ens doti de recursos per poder fer polítiques al voltant del tema de les agressions sexuals, de l'infrahabitatge i dels serveis socials.
- Des de l'Ajuntament han aprofitat per dirigir-se a la Generalitat amb la voluntat de tirar endavant alguna acció concreta?
- Penso que és necessari que ho fem. Les problemàtiques que ja hi havia abans s'han agreujat amb la crisi econòmica i, si no tenim recursos, no podem afrontar l'arrel del problema, que és urbanística, social i de mobilitat, essencialment. I això no es pot resoldre només amb voluntat política: es necessiten recursos i la mateixa orientació per part de tots els agents implicats; una orientació que busqui reflotar aquests barris. Les Escodines és un barri que tradicionalment sempre ha estat molt acollidor, i sent el barri més acollidor de la ciutat necessita que l'administració li doni més ajudes per resoldre coses tant urbanístiques com de mobilitat i de serveis socials.