14
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
16:28h
Coincidint amb la celebració a Moià del festival d'arts Ex Abruto, que es va celebrar al llarg de tot el dissabte a Moià, la companyia La Fura dels Baus va tornar a la capital del Moianès per commemorar els quaranta anys de la seva creació. I ho van fer per la porta gran amb un espectacle de música, cant, aigua i aire amb al·legories ecològiques i sobre les injustícies del món en la que, una cantant, ballarina i acròbata, sortia d'un capoll que penjava d'una grua davant de l'ajuntament, i després d'una dansa i cant aeri entrava dins d'una gàbia de vidre plena d'aigua de colors en la que lluitava contra la contaminació i plàstics, sortint trionfant per tornar a enlairar-se.
Prèviament els cinc fundadors de la Fura, Carlus Padrissa, Pere Tantinyà, Quico Palomar, Marcel·lí Antúnez i Teresa Puig van explicar des de l'escenari com fa 40 anys van crear el que era una companyia de teatre i circ de carrer, agafant el nom d'una imaginaria fura que corria pel torrent dels Baus de Moià. Només Padrissa i Tantinyà continuen a la Fura. Teresa Puig va explicat se va versió del conte de la Caputxeta Roja, Marcel·lí Antúnez va fer la seva perfomance de sons amb el seu vestit de robot articulat, i tots van cantar i tocar plegats sota la direcció de Quico Palomar.
No és cap secret que da quaranta anys els provocadors performances de la companyia no van agradar gens a bona part la gent de Moià, que fins i tot se sentia molesta quan algun mitjà de comunicació els presentava com la companyia de Moià. Però després dels Jocs Olímpics del 92, on la Fura va fer l'espectacle de la cerimònia dinauguració, tot va canviar i Moià es va reconciliar amb la seva criatura artística més internacional de la que ara tothom se'n sent orgullós. 40 anys després han tornat.
Prèviament els cinc fundadors de la Fura, Carlus Padrissa, Pere Tantinyà, Quico Palomar, Marcel·lí Antúnez i Teresa Puig van explicar des de l'escenari com fa 40 anys van crear el que era una companyia de teatre i circ de carrer, agafant el nom d'una imaginaria fura que corria pel torrent dels Baus de Moià. Només Padrissa i Tantinyà continuen a la Fura. Teresa Puig va explicat se va versió del conte de la Caputxeta Roja, Marcel·lí Antúnez va fer la seva perfomance de sons amb el seu vestit de robot articulat, i tots van cantar i tocar plegats sota la direcció de Quico Palomar.
Antúnez, Tantinyà, Puig, Palomar i Padrissa, de la Fura dels Baus, a Moià. Foto: Xavier Rius
No és cap secret que da quaranta anys els provocadors performances de la companyia no van agradar gens a bona part la gent de Moià, que fins i tot se sentia molesta quan algun mitjà de comunicació els presentava com la companyia de Moià. Però després dels Jocs Olímpics del 92, on la Fura va fer l'espectacle de la cerimònia dinauguració, tot va canviar i Moià es va reconciliar amb la seva criatura artística més internacional de la que ara tothom se'n sent orgullós. 40 anys després han tornat.