mineria

ICL protesta al TJUE per «la pèrdua d'ingressos» per la cobertura del runam de Vilafruns amb fons públics

Brussel·les replica a l'empresa que aquests beneficis són "completament hipotètics" perquè no ha demostrat que el pugui explotar

per Redacció, 12 de juliol de 2019 a les 18:28 |
Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) a Luxemburg | Natàlia Segura
ICL Iberia, filial d'Iberpotash, ha protestat davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que la cobertura del runam de Vilafruns costejada per la Generalitat li va ocasionar una "pèrdua d'ingressos" i "d'oportunitat" de negoci perquè després ja no podia explotar els dipòsits de sal que contenia.

L'empresa minera ha fet aquestes al·legacions a la vista celebrada aquest divendres a Luxemburg pel recurs contra la decisió de Brussel·les de declarar com "ajudes d'estat il·legal" les baixes garanties mediambientals exigides a Iberpotash i el finançament públic del recobriment de runam que li van donar "un avantatge competitiu excessiu". Davant l'argument que les mesures no li van generar un benefici sinó una pèrdua, la Comissió Europea ha replicat que aquest ingressos econòmics són "completament hipotètics" perquè no ha demostrat mai que pugui explotar comercialment el runam.


La CE afegeix que el cobriment finançat amb diners públics va permetre a Iberpotash "prevenir millor la contaminació, reduir els seus riscos mediambientals i proporcionar una restauració perdurable" del runam. Per tant, defensa que "clarament" va obtenir un avantatge amb aquesta mesura.

El 2018 la filial de l'empresa israeliana va recórrer davant del TJUE la decisió de la CE que també li exigia retornar més de 5,8 milions d'euros per l'avantatge aconseguit. Si bé ja ha pagat aquest cost, Iberpotash exigeix al tribunal amb seu a Luxemburg que tombi la declaració de les ajudes com a "il·legals" i, si no pot ser, corregeixi almenys les quantitats a retornar.

Arguments de les parts

Segons l'informe del tribunal que recull la posició de les parts al qual ha tingut accés l'ACN, Iberpotash també defensa que la quantitat de les garanties va tenir "efectes insignificants en el mercat" i que, per tant, els diners reclamats "no es justifiquen per revertir les distorsions de la competència".


"La Comissió nega que la quantitat de l'ajuda que s'havia de recuperar fos insignificant", afirmen els seus advocats.

D'altra banda, la companyia assegura que les baixes garanties no van suposar un "un risc econòmic suficient concret per a les finances de l'estat" perquè l'obligació d'assumir uns potencials costos de recuperació mediambiental són "massa remots i hipotètics". A més, esgrimeix que aquest perill només existeix un cop finalitzen les operacions mineres i que les assegurances mediambientals es van corregir a "un nivell adequat" el 2015 i el 2016.

"L'estat espanyol no va fer front, en cap moment, a un risc econòmic", conclou la defensa d'Iberpotash.

Per contra la CE replica que la manca d'impacte en els comptes de l'estat en el moment de la seva activitat "no exclou l'existència d'un potencial efecte en els seus recursos" a posteriori. També recorda que "les possibilitats de retenir" els béns d'Iberportash en cas que no pagués els costos de recuperació es limitaven als que té a Espanya i que "a més estan a punt de tancar".

L'empresa minera també posa en qüestió la metodologia i "el rigor tècnic" per determinar la quantitat de les garanties i lamenta que la CE rebutgés l'informe "d'experts" presentant per Iberpotash que, segons ells, era "més acurat" que l'anàlisi que tenia l'executiu de la UE.

Brussel·les recrimina a la companyia que produís el text "només" per rebatre el cas als tribunals i que no hi tinguessin accés durant el procediment administratiu. A més, afirmen que el seu informe va ser corroborat per "altres evidències disponibles".

Cas Iberpotash

El 2017 la CE va determinar que l'Estat i la Generalitat havien atorgat "ajuts il·legals" a Iberpotash perquè aquesta "no va haver d'assumir les despeses de la protecció mediambiental que altres competidores del sector miner assumeixen a la UE" i, per tant, "va gaudir d'un avantatge competitiu excessiu".

En concret, la CE va sancionar l'Estat no només per finançar els costos de reparació mediambiental a la colònia minera de Vilafruns, sinó també pel fet que s'exigissin a l'empresa unes garanties "injustificablement baixes" per compensar l'impacte mediambiental negatiu de les mines de Súria i Balsareny/Sallent. En la seva decisió, l'executiu de la UE destacava que la Generalitat les havia calculat "a un nivell significativament major".

Tanmateix, en el cas de Vilafruns, la CE va recriminar al Govern que financés "la despesa total per reduir l'impacte mediambiental negatiu" l'any 2008 i 2009 i que Iberpotash no n'assumís almenys el 50%, tal com requereix la normativa europea.

 

Participació