08
de juliol
del
2019
Actualitzat
a la
13:08h
Són uns apassionats del motor i un dels seus somnis és córrer, algun dia, el Rally Dakar. L'Arnau Serrat, l'Adrián Vázquez, el Pau Codina i el Víctor Segura es van conèixer fa dos anys, quan van començar la carrera d'Enginyeria d'Automoció a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa (EPSEM), vinculada a la UPC. La seva inquietud per aprendre i formar-se més enllà de la universitat els va portar a descobrir l'Uniraid, una cursa no competitiva adreçada a estudiants que té com a pilars fonamentals l'aventura, la solidaritat, l'experiència i la formació. Nascuda l'any 2013 de la mà del català Albert Margarit, l'Uniraid (que durant els dos primers anys s'anomenava Unidesert) és una prova en la qual, al llarg de nou dies, els participants han d'aconseguir travessar el Marroc de nord a sud i fer entrega de més de 40 quilos de material escolar i humanitari als habitants de diversos poblats del desert.
"El que ens va captivar de la cursa va ser que el component principal no era la velocitat ni la competitivitat", expliquen els estudiants de l'EPSEM, que per a participar-hi s'han hagut de dividir en dos equips. L'un, format per Serrat i Vázquez, porta per nom RoadRunners (fent una picada d'ullet al Correcamins dels Looney Tunes), i l'altre, amb Codina i Segura al capdavant, l'han batejat amb el nom de Coyotes, una altra referència a les creacions animades de Warner Bros. "L'objectiu central de l'Uniraid és arribar a la meta i poder entregar el material als diferents poblats", apunten, tot afegint que la dificultat de tot plegat rau en el fet que una de les condicions sine qua non per participar a la raid és que el cotxe amb el qual hauran de travessar el desert ha de tenir més de 20 anys d'antiguitat i no pot ser un 4x4.
"El que busca l'organització és que siguem capaços de creuar el desert amb un cotxe que no ha estat pensat per això", explica Adrián Vázquez, que assenyala que "els vehicles que són tan antics tenen l'avantatge que són més fiables i fàcils de reparar que els nous, perquè no tenen tanta electrònica i el material és més econòmic". En el cas del seu equip, el cotxe que faran servir serà un Citroën AX 1.1 TRE de l'any 1991. El company de viatge dels Coyotes serà un Peugeot 306 del 1998. "Es tracta de cotxes lleugers que si s'encallen a la sorra seran més fàcils de manejar", especifiquen. Pel que fa a la seguretat, els futurs pilots exposen que "cap turisme, per modern que sigui, està preparat per anar pel desert", i per tant, "si passa alguna cosa no tindrà res a veure amb l'antiguitat del vehicle".
Una experiència sobre rodes però també empresarial
L'Uniraid 2020 se celebrarà del 15 al 24 de febrer, però els dos equips de l'EPSEM ja fa mesos que treballen intensament per a poder prendre'n part. "La cursa és la culminació d'un treball previ que passa per adquirir el cotxe i adequar-lo perquè funcioni, i per fer un pla d'empresa que ens permeti buscar patrocinadors amb l'objectiu de finançar la inscripció a la prova, les despeses de combustible i de peces addicionals que pugui necessitar el vehicle, i els 40 quilos de material que haurem de dur als poblats", comenta Arnau Serrat.
"Haver de fer tot això ens està ensenyant a ser emprenedors i ens ha fet adonar de com de difícil és trobar empreses que vulguin col·laborar amb nosaltres", ressalta Vázquez, tot afegint que si la recerca de patrocinadors acaba no resultant "haurem de fer una campanya de micromecenatge per aconseguir els recursos". Tot i així, assegura, "farem els possibles per sortir-nos-en nosaltres sols, perquè creiem que és molt més constructiu".
Segons els seus càlculs, per anar bé "necessitaríem aconseguir 5.000 euros". A canvi, "a les empreses que ens ajudessin els oferiríem visibilitat, perquè l'Uniraid és una cursa que segueixen molts mitjans de comunicació".
"Sabem que serà molt dur"
Tant els de RoadRunners com els Coyotes no tenen cap dubte que a banda d'aquests aprenentatges previs, també "creixerem molt, tant personalment com acadèmicament", al llarg dels nou dies de ruta. "Sabem que serà una experiència molt dura, perquè hem parlat amb persones que hi han participat i ja ens ho han dit", manifesten. "Si anar en un cotxe sense aire condicionat ja serà feixuc, també hi hem de sumar que testimoniarem coses que no estem acostumats a veure, com la pobresa extrema que pateixen els poblats o les condicions amb què viuen", apunten.
Sense GPS ni dispositius electrònics
El recorregut pel desert serà circular, tindrà més de 2.000 quilòmetres i comptarà amb la participació de més de 150 equips provinents de diferents punts de l'estat espanyol. Sortirà des de Tànger i es dividirà en set etapes que combinaran la conducció per carreteres de muntanya, pistes, sorra i dunes. Un cop s'arribi a la línia de sortida, els participants faran entrega del material solidari recaptat, que es carregarà en un camió de grans dimensions. Serà aquest el que el farà arribar als diferents poblats, i a mida que els equips hi vagin arribant amb els cotxes, repartiran el que han dut ells.
La primera etapa anirà de Tànger fins a Meknès (300 quilòmetres, aproximadament). Ho farà travessant un tram de la serralada de l'Atles, a 2.200 metres d'altitud i amb neu. La segona arribarà fins a Bni Tadjite (363 quilòmetres); la tercera s'aturarà a Tazzouguert (serà l'etapa més curta); la quarta baixarà fins al desert d'Erg Chebbi (170 quilòmetres), i la cinquena anirà a parar a Mahre. La sisena serà l'anomenada Etapa Marató i durarà dos dies seguits. Anirà de Mahre fins a Marràqueix. El darrer tram tornarà els participants a Tànger, des d'on agafaran un ferri que els tornarà a casa. Pel que fa a les nits, excepte en el sisè tram, l'organització habilitarà campaments o posarà a disposició habitacions d'hotel.
"Durant la ruta no tindrem internet i no podrem fer ús de dispositius electrònics ni GPS", expliquen els estudiants de l'EPSEM, tot recalcant que "ens haurem d'espavilar amb un roadbook, un mapa de la zona i una brúixola". Tot plegat, conclouen, "ens enriquirà enormement, perquè ens obligarà a espavilar-nos i a posar a la pràctica tots els coneixements apresos durant els dos anys que portem de carrera universitària". L'Arnau, l'Adrián i el Víctor tenen 20 anys i el Pau, 22.
"El que ens va captivar de la cursa va ser que el component principal no era la velocitat ni la competitivitat", expliquen els estudiants de l'EPSEM, que per a participar-hi s'han hagut de dividir en dos equips. L'un, format per Serrat i Vázquez, porta per nom RoadRunners (fent una picada d'ullet al Correcamins dels Looney Tunes), i l'altre, amb Codina i Segura al capdavant, l'han batejat amb el nom de Coyotes, una altra referència a les creacions animades de Warner Bros. "L'objectiu central de l'Uniraid és arribar a la meta i poder entregar el material als diferents poblats", apunten, tot afegint que la dificultat de tot plegat rau en el fet que una de les condicions sine qua non per participar a la raid és que el cotxe amb el qual hauran de travessar el desert ha de tenir més de 20 anys d'antiguitat i no pot ser un 4x4.
"El que busca l'organització és que siguem capaços de creuar el desert amb un cotxe que no ha estat pensat per això", explica Adrián Vázquez, que assenyala que "els vehicles que són tan antics tenen l'avantatge que són més fiables i fàcils de reparar que els nous, perquè no tenen tanta electrònica i el material és més econòmic". En el cas del seu equip, el cotxe que faran servir serà un Citroën AX 1.1 TRE de l'any 1991. El company de viatge dels Coyotes serà un Peugeot 306 del 1998. "Es tracta de cotxes lleugers que si s'encallen a la sorra seran més fàcils de manejar", especifiquen. Pel que fa a la seguretat, els futurs pilots exposen que "cap turisme, per modern que sigui, està preparat per anar pel desert", i per tant, "si passa alguna cosa no tindrà res a veure amb l'antiguitat del vehicle".
Una experiència sobre rodes però també empresarial
L'Uniraid 2020 se celebrarà del 15 al 24 de febrer, però els dos equips de l'EPSEM ja fa mesos que treballen intensament per a poder prendre'n part. "La cursa és la culminació d'un treball previ que passa per adquirir el cotxe i adequar-lo perquè funcioni, i per fer un pla d'empresa que ens permeti buscar patrocinadors amb l'objectiu de finançar la inscripció a la prova, les despeses de combustible i de peces addicionals que pugui necessitar el vehicle, i els 40 quilos de material que haurem de dur als poblats", comenta Arnau Serrat.
Víctor Segura i Pau Codina, de l'equip Coyotes Foto: Arxiu particular
"Haver de fer tot això ens està ensenyant a ser emprenedors i ens ha fet adonar de com de difícil és trobar empreses que vulguin col·laborar amb nosaltres", ressalta Vázquez, tot afegint que si la recerca de patrocinadors acaba no resultant "haurem de fer una campanya de micromecenatge per aconseguir els recursos". Tot i així, assegura, "farem els possibles per sortir-nos-en nosaltres sols, perquè creiem que és molt més constructiu".
Segons els seus càlculs, per anar bé "necessitaríem aconseguir 5.000 euros". A canvi, "a les empreses que ens ajudessin els oferiríem visibilitat, perquè l'Uniraid és una cursa que segueixen molts mitjans de comunicació".
"Sabem que serà molt dur"
Tant els de RoadRunners com els Coyotes no tenen cap dubte que a banda d'aquests aprenentatges previs, també "creixerem molt, tant personalment com acadèmicament", al llarg dels nou dies de ruta. "Sabem que serà una experiència molt dura, perquè hem parlat amb persones que hi han participat i ja ens ho han dit", manifesten. "Si anar en un cotxe sense aire condicionat ja serà feixuc, també hi hem de sumar que testimoniarem coses que no estem acostumats a veure, com la pobresa extrema que pateixen els poblats o les condicions amb què viuen", apunten.
Sense GPS ni dispositius electrònics
El recorregut pel desert serà circular, tindrà més de 2.000 quilòmetres i comptarà amb la participació de més de 150 equips provinents de diferents punts de l'estat espanyol. Sortirà des de Tànger i es dividirà en set etapes que combinaran la conducció per carreteres de muntanya, pistes, sorra i dunes. Un cop s'arribi a la línia de sortida, els participants faran entrega del material solidari recaptat, que es carregarà en un camió de grans dimensions. Serà aquest el que el farà arribar als diferents poblats, i a mida que els equips hi vagin arribant amb els cotxes, repartiran el que han dut ells.
La primera etapa anirà de Tànger fins a Meknès (300 quilòmetres, aproximadament). Ho farà travessant un tram de la serralada de l'Atles, a 2.200 metres d'altitud i amb neu. La segona arribarà fins a Bni Tadjite (363 quilòmetres); la tercera s'aturarà a Tazzouguert (serà l'etapa més curta); la quarta baixarà fins al desert d'Erg Chebbi (170 quilòmetres), i la cinquena anirà a parar a Mahre. La sisena serà l'anomenada Etapa Marató i durarà dos dies seguits. Anirà de Mahre fins a Marràqueix. El darrer tram tornarà els participants a Tànger, des d'on agafaran un ferri que els tornarà a casa. Pel que fa a les nits, excepte en el sisè tram, l'organització habilitarà campaments o posarà a disposició habitacions d'hotel.
"Durant la ruta no tindrem internet i no podrem fer ús de dispositius electrònics ni GPS", expliquen els estudiants de l'EPSEM, tot recalcant que "ens haurem d'espavilar amb un roadbook, un mapa de la zona i una brúixola". Tot plegat, conclouen, "ens enriquirà enormement, perquè ens obligarà a espavilar-nos i a posar a la pràctica tots els coneixements apresos durant els dos anys que portem de carrera universitària". L'Arnau, l'Adrián i el Víctor tenen 20 anys i el Pau, 22.