17
de juny
del
2019
Actualitzat
el
18
de juny
a les
12:11h
El proper dimarts, 25 de juny, i coincidint amb els actes programats en el marc del Dia Internacional de l'Orgull LGTBI (que té lloc cada 28 de juny), la biblioteca Salvador Vives Casajuana de Sant Vicenç de Castellet acollirà la jornada de presentació del col·lectiu ATC Llibertat de la Catalunya Central, una associació amb presència en diversos punts del territori que busca donar veu i visibilitat al col·lectiu LGTBI amb la voluntat "d'aconseguir la normalització social i l'equiparació dels drets de les persones trans amb els de la gent heterosexual", manifesten.
L'acte de dimarts vinent començarà a les set de la tarda i comptarà, també, amb la projecció de Pride, un film anglès estrenat l'any 2014 que situa el seu fil argumental en el Regne Unit del 1984. Basada en fets reals, la pel·lícula relata la història d'un grup d'activistes d'homosexuals i lesbianes que es posa a recol·lectar diners per ajudar les famílies afectades per la vaga de miners britànics (liderada pel sindicat NUM) que va tenir lloc durant l'estiu de fa 35 anys, sota el govern de Margaret Thatcher. Malgrat que en un primer moment el sindicat de miners va mostrar-se molt refractari a l'ajuda, aquella iniciativa de la comunitat LGTBI va acabar suposant l'inici de la històrica aliança Lesbians and Gays Support the Miners entre ambdós col·lectius.
Manifest unitari de l'ATC Llibertat de la Catalunya Central pel 28 de juny
La matinada del 28 de juny de 1969, avui fa 50 anys, la policia de Nova York irrompé al bar d'Stonewall Inn (al carrer Christopher, 51-53) amb la intenció de tancar el local i d'arrestar-hi la concurrència. Aquest bar, a banda de ser freqüentat per transsexuals, lesbianes, bisexuals i gais, era conegut per acollir persones negres i migrades, especialment hispanes. I també per atreure persones sense sostre i marginades socials.
Aquella nit la ràbia per la brutal actuació policial esclatà als carrers: centenars de persones s'enfrontaren a la policia que acabà replegant-se, incapaç de contenir la resposta irada i espontània de la gent. La comunitat LGTBI deixà, per uns dies, de lluitar en associacions més o menys encobertes per defensar-se i reivindicar-se al carrer.
50 anys després som les mateixes persones que lluitem contra les agressions i els discursos de l'odi que pretenen deshumanitzar-nos. No ens conformem amb la llei 11/2014, cal fer-la efectiva i que es compleixi arreu, amb sancions si cal. Contra el feixisme i contra l'LGTBI-fòbia, ni un pas enrere!
50 anys després som les mateixes persones transsexuals que lluitem per la visibilització, per la dignificació, contra la patologització i per la inclusió sociolaboral en igualtat de condicions.
50 anys després som les treballadores sexuals que exigim el reconeixement dels nostres drets laborals, per part d'institucions governamentals i jurídiques, i la fi de les polítiques abolicionistes que empitjoren les nostres condicions de vida i les de les nostres famílies.
50 anys després som les persones amb VIH que lluitem contra l'estigmatització social i laboral, la culpabilització individual i la discriminació sanitària.
50 anys després som les mateixes persones migrades o racialitzades que lluitem per fer efectius els drets humans, el dret a l'asil, el dret a gaudir d'espais de seguretat, de cures i de llibertat, i que salvem vides a la Mediterrània.
50 anys després som les persones que denunciem l'assetjament escolar per raó d'identitat de gènere o sexual. Volem una formació crítica amb l'entorn, sense prejudicis i lliure d'estereotips.
50 anys després som les mateixes persones que construïm murs de coratge per afrontar la brutalitat policial, desfermada de nou i un cop més a casa nostra contra les classes populars organitzades.
50 anys després som les mateixes persones que ens organitzem a cada barri i a cada poble per defensar un treball i un habitatge dignes per a tothom.
50 anys després som les mateixes persones que no ens venem a empreses ni governs que es renten la cara amb la lluita LGTBI i mercantilitzen els nostres drets, cossos i sexualitats.
50 anys després lluitem més plegades que mai amb les reivindicacions feministes, perquè som una mateixa lluita per la dignitat humana. Només sí és sí!
50 anys després cal tornar a reivindicar que hem estat, som i serem la revolta al carrer per guanyar plegades una vida digna i feliç.
L'acte de dimarts vinent començarà a les set de la tarda i comptarà, també, amb la projecció de Pride, un film anglès estrenat l'any 2014 que situa el seu fil argumental en el Regne Unit del 1984. Basada en fets reals, la pel·lícula relata la història d'un grup d'activistes d'homosexuals i lesbianes que es posa a recol·lectar diners per ajudar les famílies afectades per la vaga de miners britànics (liderada pel sindicat NUM) que va tenir lloc durant l'estiu de fa 35 anys, sota el govern de Margaret Thatcher. Malgrat que en un primer moment el sindicat de miners va mostrar-se molt refractari a l'ajuda, aquella iniciativa de la comunitat LGTBI va acabar suposant l'inici de la històrica aliança Lesbians and Gays Support the Miners entre ambdós col·lectius.
Manifest unitari de l'ATC Llibertat de la Catalunya Central pel 28 de juny
La matinada del 28 de juny de 1969, avui fa 50 anys, la policia de Nova York irrompé al bar d'Stonewall Inn (al carrer Christopher, 51-53) amb la intenció de tancar el local i d'arrestar-hi la concurrència. Aquest bar, a banda de ser freqüentat per transsexuals, lesbianes, bisexuals i gais, era conegut per acollir persones negres i migrades, especialment hispanes. I també per atreure persones sense sostre i marginades socials.
Aquella nit la ràbia per la brutal actuació policial esclatà als carrers: centenars de persones s'enfrontaren a la policia que acabà replegant-se, incapaç de contenir la resposta irada i espontània de la gent. La comunitat LGTBI deixà, per uns dies, de lluitar en associacions més o menys encobertes per defensar-se i reivindicar-se al carrer.
50 anys després som les mateixes persones que lluitem contra les agressions i els discursos de l'odi que pretenen deshumanitzar-nos. No ens conformem amb la llei 11/2014, cal fer-la efectiva i que es compleixi arreu, amb sancions si cal. Contra el feixisme i contra l'LGTBI-fòbia, ni un pas enrere!
50 anys després som les mateixes persones transsexuals que lluitem per la visibilització, per la dignificació, contra la patologització i per la inclusió sociolaboral en igualtat de condicions.
50 anys després som les treballadores sexuals que exigim el reconeixement dels nostres drets laborals, per part d'institucions governamentals i jurídiques, i la fi de les polítiques abolicionistes que empitjoren les nostres condicions de vida i les de les nostres famílies.
50 anys després som les persones amb VIH que lluitem contra l'estigmatització social i laboral, la culpabilització individual i la discriminació sanitària.
50 anys després som les mateixes persones migrades o racialitzades que lluitem per fer efectius els drets humans, el dret a l'asil, el dret a gaudir d'espais de seguretat, de cures i de llibertat, i que salvem vides a la Mediterrània.
50 anys després som les persones que denunciem l'assetjament escolar per raó d'identitat de gènere o sexual. Volem una formació crítica amb l'entorn, sense prejudicis i lliure d'estereotips.
50 anys després som les mateixes persones que construïm murs de coratge per afrontar la brutalitat policial, desfermada de nou i un cop més a casa nostra contra les classes populars organitzades.
50 anys després som les mateixes persones que ens organitzem a cada barri i a cada poble per defensar un treball i un habitatge dignes per a tothom.
50 anys després som les mateixes persones que no ens venem a empreses ni governs que es renten la cara amb la lluita LGTBI i mercantilitzen els nostres drets, cossos i sexualitats.
50 anys després lluitem més plegades que mai amb les reivindicacions feministes, perquè som una mateixa lluita per la dignitat humana. Només sí és sí!
50 anys després cal tornar a reivindicar que hem estat, som i serem la revolta al carrer per guanyar plegades una vida digna i feliç.