06
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
11:11h
Aquest dissabte a partir de les 9 del matí i fins al migdia tindrà lloc una jornada al paratge de l'Obaga de l'Agneta de Manresa, per celebrar la inscripció de l'art de la pedra seca a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, del passat 28 de novembre.
La candidatura internacional L'art de la pedra seca: coneixements i tècniques, va ser inclosa pel Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. La candidatura havia estat presentada per vuit estats europeus: Croàcia, Xipre, França, Grècia, Espanya, Itàlia, Eslovènia i Suïssa.
Catalunya està farcida de construccions de pedra en sec, aixecades com a resposta a les múltiples formes de resistència que presenta la natura a ser domesticada. Es tracta, sobretot, d'infraestructures agrícoles, ramaderes i per a l'abastament d'aigua. La pedra seca es practica des de la prehistòria, sobretot a partir del neolític.
A Catalunya en tenim nombrosos testimonis, que s'han produït ininterrompudament des dels ibers (segle VI aC) fins als nostres dies. L'”edat d'or” de la pedra seca al nostre país, de la qual daten la majoria de construccions que encara romanen d'empeus, va de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX.
L'acte del proper 8 de juny vol ser un homenatge a totes les persones que al llarg dels segles han bastit aquest paisatge tan especial i també a les que actualment treballen per valorar-lo i continuar fent-lo possible.
La candidatura internacional L'art de la pedra seca: coneixements i tècniques, va ser inclosa pel Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. La candidatura havia estat presentada per vuit estats europeus: Croàcia, Xipre, França, Grècia, Espanya, Itàlia, Eslovènia i Suïssa.
Catalunya està farcida de construccions de pedra en sec, aixecades com a resposta a les múltiples formes de resistència que presenta la natura a ser domesticada. Es tracta, sobretot, d'infraestructures agrícoles, ramaderes i per a l'abastament d'aigua. La pedra seca es practica des de la prehistòria, sobretot a partir del neolític.
A Catalunya en tenim nombrosos testimonis, que s'han produït ininterrompudament des dels ibers (segle VI aC) fins als nostres dies. L'”edat d'or” de la pedra seca al nostre país, de la qual daten la majoria de construccions que encara romanen d'empeus, va de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX.
L'acte del proper 8 de juny vol ser un homenatge a totes les persones que al llarg dels segles han bastit aquest paisatge tan especial i també a les que actualment treballen per valorar-lo i continuar fent-lo possible.