05
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
19:58h
La Fiscalia demana per a Jordi Pesarrodona la pena màxima que preveu el Codi Penal per un delicte de desobediència greu: 12 mesos de multa a raó de 15 euros diaris i dos anys d'inhabilitació per a qualsevol càrrec públic, segons l'escrit al que ha tingut accés NacióManresa. Pesarrodona serà jutjat pet la desobediència cap a la resolució del Tribunal Constitucional que acordava suspendre el referèndum.
D'aquesta manera, la Fiscalia canvia de criteri respecte el que havia fet en supòsits semblants, quan el Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa havia acordat investigar d'ofici alcaldes de la comarca, com el de Callús o Fonollosa, per la seva participació en el referèndum de l'1-O on, finalment, havia retirat l'acusació.
El fiscal de Manresa discrepa d'aquesta acusació
Cal recordar les desavinences que hi van haver entre el fiscal en cap de Manresa, Ramon Menac, i el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, en l'acusació per desobediència contra Pesarrodona.
Una discrepància que va acabar resolent una junta extraordinària composada per sis fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya, que per majoria -no per unanimitat- va acabar donant la raó a Bañeres.
Ramon Menac, va informar el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, de la voluntat de demanar l'arxivament del procés contra el regidor d'Esquerra. Bañeres, però, va considerar que calia mantenir l'acusació perquè és "un càrrec públic", que en l'informe de la Guàrdia Civil es descriu que va dur a terme una "acció proactiva" per fer una resistència "activa" a l'escola Joncadella durant l'1-O.
Menac va apel·lar a l'article 27 de l'estatut orgànic del ministeri fiscal, què planteja la discrepància amb el superior a la junta de fiscals. Els sis fiscals que van participar en la junta van donar la raó al fiscal superior, per majoria, no per unanimitat. Així, l'acusació no la porta a terme el fiscal en cap de Manresa, que s'ha inhibit de la causa.
La magistrada substituta del jutjat d'instrucció 2 de Manresa, Maria Teresa Rodríguez Peralta, que porta tota la causa de l'1-O, havia investigat d'ofici Pesarrodona per desobediència greu a l'autoritat, com va fer amb els alcaldes de Callús i Fonollosa després que presentessin denúncies per lesions contra la Guàrdia Civil. En aquests dos últims casos, la demanda va ser arxivada pel fiscal.
L'escrit de Fiscalia l'acusa de liderar la resistència a l'escola Joncadella
L'escrit de Fiscalia acusa Pesarrodona d'"erigir-se com a portaveu dels presents" a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada quan l'1 d'octubre de 2017 a les 10 del matí hi va arribar la Guàrdia Civil. També l'acusen d'"alentar les persones congregades a obstaculitzar la feina policial, constituint un escut humà".
L'acusació recorda que Pesarrodona "va pernoctar" al centre educatiu i que va "desobeir" el Tribunal Constitucional, "amb ple coneixement" de la suspensió dictada.
La defensa parla de revenja per ser icona de la protesta pacífica
L'advocat de Pesarrodona, David Casellas, demanarà la lliure absolució perquè les conclusions provisionals a les que arriba la Fiscalia "responen a un relat fictici respecte de la realitat", i a un "retorçament del dret que pretén criminalitzar l'exercici de la desobediència civil i dels drets a la llibertat d'expressió, manifestació i reunió".
Casellas considera que el judici servirà per posar en evidència l'ànim de revenja a que ha sigut sotmès Jordi Pesarrodona des que "es va convertir en icona de l'acció de protesta pacífica al nostre país", i víctima de la repressió policial de l'1-O.
D'aquesta manera, la Fiscalia canvia de criteri respecte el que havia fet en supòsits semblants, quan el Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa havia acordat investigar d'ofici alcaldes de la comarca, com el de Callús o Fonollosa, per la seva participació en el referèndum de l'1-O on, finalment, havia retirat l'acusació.
El fiscal de Manresa discrepa d'aquesta acusació
Cal recordar les desavinences que hi van haver entre el fiscal en cap de Manresa, Ramon Menac, i el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, en l'acusació per desobediència contra Pesarrodona.
Una discrepància que va acabar resolent una junta extraordinària composada per sis fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya, que per majoria -no per unanimitat- va acabar donant la raó a Bañeres.
Ramon Menac, va informar el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, de la voluntat de demanar l'arxivament del procés contra el regidor d'Esquerra. Bañeres, però, va considerar que calia mantenir l'acusació perquè és "un càrrec públic", que en l'informe de la Guàrdia Civil es descriu que va dur a terme una "acció proactiva" per fer una resistència "activa" a l'escola Joncadella durant l'1-O.
Menac va apel·lar a l'article 27 de l'estatut orgànic del ministeri fiscal, què planteja la discrepància amb el superior a la junta de fiscals. Els sis fiscals que van participar en la junta van donar la raó al fiscal superior, per majoria, no per unanimitat. Així, l'acusació no la porta a terme el fiscal en cap de Manresa, que s'ha inhibit de la causa.
La magistrada substituta del jutjat d'instrucció 2 de Manresa, Maria Teresa Rodríguez Peralta, que porta tota la causa de l'1-O, havia investigat d'ofici Pesarrodona per desobediència greu a l'autoritat, com va fer amb els alcaldes de Callús i Fonollosa després que presentessin denúncies per lesions contra la Guàrdia Civil. En aquests dos últims casos, la demanda va ser arxivada pel fiscal.
L'escrit de Fiscalia l'acusa de liderar la resistència a l'escola Joncadella
L'escrit de Fiscalia acusa Pesarrodona d'"erigir-se com a portaveu dels presents" a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada quan l'1 d'octubre de 2017 a les 10 del matí hi va arribar la Guàrdia Civil. També l'acusen d'"alentar les persones congregades a obstaculitzar la feina policial, constituint un escut humà".
L'acusació recorda que Pesarrodona "va pernoctar" al centre educatiu i que va "desobeir" el Tribunal Constitucional, "amb ple coneixement" de la suspensió dictada.
La defensa parla de revenja per ser icona de la protesta pacífica
L'advocat de Pesarrodona, David Casellas, demanarà la lliure absolució perquè les conclusions provisionals a les que arriba la Fiscalia "responen a un relat fictici respecte de la realitat", i a un "retorçament del dret que pretén criminalitzar l'exercici de la desobediència civil i dels drets a la llibertat d'expressió, manifestació i reunió".
Casellas considera que el judici servirà per posar en evidència l'ànim de revenja a que ha sigut sotmès Jordi Pesarrodona des que "es va convertir en icona de l'acció de protesta pacífica al nostre país", i víctima de la repressió policial de l'1-O.