Codex Bezae

Dos experts presentaran a Manresa un dels manuscrits més importants i antics dels Evangelis

L'acte, que es farà el proper divendres al Casal de l'Església de Manresa, també servirà per presentar en primícia la nova Fundació Codex Bezae

per Redacció, 28 de maig de 2019 a les 09:47 |
Jenny Read-Heimerdinger i Josep Rius-Camps | Fragmenta
El divendres dia 31 de maig, a les 19 hores, es portarà a terme la conferència que porta per títol El Còdex Beza: un dels manuscrits més importants i antics dels Evangelis al Casal de l'Església de Manresa (c. Era del Firmat, 1-3). L'acte també servirà per presentar públicament per primera vegada la nova Fundació Codex Bezae. La xerrada serà a càrrec dels experts en el Còdex Beza, el teòleg i biblista català, Josep Rius-Camps, i la lingüista bíblica anglesa, Jenny Read-Heimerdinger. A la presentació, també assitiran Bernadette Escaffre, vicedegana de la Facultat de Teologia de Toulouse i la Germana Lluisa Madala, professora i doctorant a la mateixa facultat. L'acte és organitzat per la Fundació Codex Bezae.

El Còdex Beza és el manuscrit (segle IV, escrit en grec i llatí) que conté la versió més antiga i completa dels quatre Evangelis i dels Fets dels Apòstols. La particularitat és que el seu text difereix de la majoria de manuscrits dels quals se serveixen usualment per a l'edició del text grec del Nou Testament, com també per a la traducció a les llengües modernes. El Còdex Beza contindria un text grec més proper als originals que no pas la majoria de còdexs de la tradició alexandrina.


La importància d'aquest manuscrit bíblic únic va ser poc coneguda fins als treballs recents de dos professors d'universitat que col·laboren en la seves investigacions des de fa 25 anys: un català, Josep Rius-Camps. i una anglesa, Jenny Read-Heimerdinger. L'objectiu principal per crear la Fundació Codex Bezae és assegurar que els seus treballs siguin compartits amb el gran públic. Els objectius específics de la Fundació són conservar el llegat de Josep Rius-Camps, de manera especial les seves recerques, així com les de Jenny Read-Heimerdinger; difondre aquest llegat, com les futures recerques centrades especialment en el Codex Bezae; promoure la continuació de les recerques i estudis amb la metodología i l'enfocament desenvolupats per Josep Rius-Camps i Jenny Read-Heimerdinger. Per tal d'assolir aquests objectius, s'utilitzaran mitjans com conferències, publicacions, traduccions i cursos pedagògics.

Els conferenciants

Josep Rius-Camps (Esparreguera, 1933) és professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya. Doctor en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma (1968), on va impartir docència —ho va fer també a la Universitat de Münster i a l'Agustinianum de Roma—, és autor de nombrosos estudis en català, castellà i anglès sobre patrística (Orígenes, les Pseudo-clementines i Ignasi d'Antioquia) i sobre Nou Testament (Marc i Lluc-Fets). Juntament amb Jenny Read-Heimerdinger han publicat en anglès un Comentari als Fets dels Apòstols en quatre volums, The Message of Acts in Codex Bezae. A Comparison with the Alexandrian Tradition (T&T Clark International, 2004-2009). Ha tingut cura, amb Jenny Read-Heimerdinger, de l'edició bilingüe (grec-català), per primera vegada en una sola obra, dels dos volums dels escrits de Lluc: Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza (Fragmenta, 2009), Premi Ciutat de Barcelona de traducció al català de l'any 2009. A la novel·la Diari de Teòfil (Fragmenta, 2011) va donar forma narrativa a les seves investigacions sobre l'obra de Lluc. Fragmenta també ha publicat Converses amb Josep Rius-Camps, d'Ignasi Moreta.

Jenny Read-Heimerdinger és investigadora associada a la Universitat de Bangor, Gal·les. Doctora en estudis bíblics (lingüística grega) per la mateixa universitat (1994), ha impartit docència com a professora de Nou Testament a Bangor i ha estat convidada per universitats de diversos països des del 2006. Combinant la seva experiència en lingüística amb l'interès pel judaisme del primer segle, ha publicat nombrosos estudis en anglès i francès sobre el text de Lluc–Fets, especialment a partir del Còdex Beza. Forma part d'un equip internacional constituït per especialistes d'alt nivell que preparen una nova presentació de la crítica textual del Nou Testament. El seu llibre The Bezan Text of Acts. A Contribution of Discourse Analysis to Textual Criticism (Sheffield Academic Press, 2002) ha servit de referència per al comentari en anglès i per a l'edició catalana de l'obra de Lluc.


La història del Còdex Bezae

Còdex bilingüe, grec i llatí, escrit sobre pergamí, que es remunta al segle IV, conegut entre els estudiosos amb el nom de Còdex Beza. La història d'aquest còdex tan singular es pot resumir en poques línies: l'any 1562, amb motiu de les guerres de religió entre els papistes i els hugonots, aquests s'apoderaren de la ciutat de Lió cremant esglésies i convents. Preveient-ne la possible destrucció, el calvinista francès Teodor de Bèze, amic personal de Calví, el va fer rescatar de la cripta del Cenobi de Sant Ireneu i l'estudià a fons en el seu exili a Ginebra. En observar la gran discrepància que hi havia entre aquest còdex, sobretot pel que fa a l'obra de Lluc, i altres de molt antics, i que això podria ofendre alguns, preferí no publicar-lo i lliurar-lo, l'any 1581, juntament amb una carta seva perso­nal, a les autoritats de l'Acadèmia de Cambridge perquè el conservessin sota pany i clau a la seva biblioteca. D'aquí ve el nom com és conegut: Codex Bezæ Cantabrigiensis (D 05/d 5). És el text grec que, sense sofrir notables harmonitzacions amb el text dominant, van editar acompanyat de la traducció catalana amb el títol Demostració a Teòfil (Fragmenta).

Des del segle II haurien reemplaçat el text primitiu de Lluc, que es conservà en el Còdex Beza, per dues raons principals: a mesura que l'Església prenia distàncies respecte de les seves arrels jueves i reunia en el seu si cada vegada més creients vinguts del paganisme, sense cap contacte ni coneixements del món jueu, els editors del text haurien tractat d'eliminar-ne les al·lusions subtils i complexes a les tradi­cions jueves, sobretot, les que es conservaven en les tradicions orals; d'altra banda, enfront dels atacs dels heretges, haurien corregit la presentació crítica que feia Lluc dels apòstols, inclòs Pau, per tal de mostrar que els fundadors de l'Església havien entès perfectament i des del començament el missatge de Jesús, és a dir, no podien permetre que s'equivoquessin.

Tenint present que el Còdex Beza conté els quatre Evangelis i els Fets dels Apòstols, després d'haver analitzat en detall el text dels Fets dels Apòstols, editat en quatre volums en anglès i traduït en dos volums en castellà, i d'haver identificat tres redaccions successives en l'Evangeli de Marc, els autors poden afirmar amb bon coneixement de causa, sobretot per motius de crítica interna i per la seva fidelitat a tradicions jueves orals i escrites, que el Còdex Beza conté un text grec més proper als originals que no pas la majoria de còdexs de la tradició alexandrina. 

 

Participació