Eleccions Municipals 26-M

La CUP de Monistrol de Calders vol una majoria «incontestable» per evitar vetos d'ERC i JxCat

El cap de llista republicà Enric Vilatersana opta per un Ajuntament "de consens" i el líder de Junts per Monistrol, Arturo Argelaguer, aspira a governar "amb quatre regidors"

per NacióManresa, Monistrol de Calders, 21 de maig de 2019 a les 13:02 |
Ramon Vancells, cap de llista de la CUP de Monistrol de Calders | ACN
Els poc més de 600 habitants de Monistrol de Calders s'enfronten, el proper 26-M, a uns comicis amb uns actors polítics al capdavant de les candidatures que ja els són familiars. Malgrat les cares conegudes, en els darrers quatre anys, Monistrol ha estat un dels municipis de Catalunya amb més canvis. L'alcaldia, concretament, ha tingut tres inquilins.

Els punts de vista tan diferents a l'hora d'entendre com ha de ser la política municipal van portar a CiU i la llista d'ERC, l'any 2016, a fer una coalició per derrocar el dèbil govern de la CUP, amb només tres regidors dels set possibles, tot i haver quedat a només tres vots de la majoria absoluta. CiU i ERC van presentar una moció de censura que va canviar Ramon Vancells per la convergent Sílvia Sánchez i, més tard, per Arturo Argelaguer, en aquell moment número dos a les llistes republicanes però que ara es presenta a la reelecció amb Junts per Monistrol.


La candidatura del cupaire Ramon Vancells va guanyar àmpliament les eleccions del 2015 amb 193 vots dels 441 emesos, una xifra a poca distància de la majoria absoluta. El resultat, però, va propiciar un consistori molt atomitzat amb tres regidors per a la CUP, dos per a CiU i dos més per a Monistrol Democràtica Independent, la candidatura vinculada a ERC. Cap de les formacions va arribar aconseguir majoria i el mandat va començar amb Ramon Vancells com a alcalde.

De seguida, però, la manera de governar el poble dels cupaires va xocar amb les dinàmiques que CiU i ERC entenien que havia de ser la política local. Un any després de la presa de possessió, el juliol de 2016, CiU i ERC -amb quatre regidors, un més que la CUP- es van veure amb cor de presentar una moció de censura que, òbviament, van guanyar.

La candidatura de CiU va governar gairebé dos anys, amb Sílvia Sánchez al capdavant del consistori, i des del setembre del 2018 ho va fer el republicà Arturo Argelaguer. Sánchez ho va deixar per motius personals. Ara, l'alcalde en funcions ha decidit presentar-se amb la candidatura de Junts per Monistrol (llista que compta amb el suport del PDECat) i fruit d'aquesta decisió, el regidor d'ERC que quedava al consistori, Enric Vilatersana, va decidir sortir del govern i durant aquests últims mesos el batlle ha governat en minoria.
 

Arturo Argelaguer, actual batlle del municipi i candidat a l'alcaldia per Junts per Monistrol de Calders Foto: ACN



Durant els quatre anys el consistori també ha canviat tres dels set regidors. Del PDECat, cap dels dos representants que van començar han acabat el mandat (Josep Antoni Grande i Noèlia Carreño), que van ser substituïts per Sílvia Sánchez i Cinta Masramon. De la CUP, Antonio Edo va substituir Gustau Erill, el regidor cupaire que va renunciar a mig mandat.

Tot i la gran quantitat de canvis que ha patit el consistori, tant Argelaguer com Vilatersana defensen que el poble ha "avançat", tot posant de manifest que "hem treballat pensant en tot el poble i no pas només en nosaltres".

Una legislatura "massa moguda" pels veïns

Argelaguer defensa la seva gestió i creu que després d'un primer any més convuls i amb la moció de censura com a colofó, "el canvi ha estat cap a millor i ara hi ha molta més tranquil·litat". Els veïns i veïnes, però, tenen opinions diferents: l'Amèlia, per exemple, explica que "uns han tirat cap a un cantó i els altres cap a l'altre i penso que això ha fet que no s'hagin pogut fer gaires coses".

En Llorenç, un altre veí -que ara no podrà votar a Monistrol perquè se n'ha anat a viure a l'estranger- comenta que "la moció va afectar l'acció de govern i, probablement, també l'ambient del poble". Sobre tots els canvis que hi ha hagut, opina que sempre és millor que hi hagi una estabilitat de quatre anys, "perquè per fer projectes cal una mirada llarga i és bo que es deixi treballar". Per la seva banda, Matias Ponsa (un altre monistrolenc) també opina que la legislatura ha estat més aviat "moguda". "Espero que surti una candidatura amb majoria absoluta o una coalició prou clara des del primer moment", perquè així, "aquells que surtin escollits puguin treballar els quatre anys i planificar les coses", afegeix.

Un dels temes polèmics de la legislatura ha estat el futur de Ca l'Espardanyer; sobre si cal enderrocar o no la casa i construir-hi una plaça. El Llorenç exposa que per decidir sobre qüestions que han aixecat tant debat caldria que es dugués a terme una consulta ciutadana: "Si es decideix per una majoria, la gent cedirà, però si es prenen decisions de manera unilateral, després queden cicatrius", argumenta, tot assenyalant que "als pobles sempre hi haurà batalles, però cal mirar que hi hagi bon ambient".

Balanç i propostes per a Monistrol

El balanç que fa l'actual batlle del seu pas pel consistori és molt bo. Segons ha explicat, hi ha dos projectes importants que s'han pogut tirar endavant. Un és la remodelació de la planta baixa de l'ajuntament, que costarà mig milió d'euros, i l'altre -tot i que ara mateix es troba aturat per la forta oposició de la CUP i la proximitat amb el període electoral- és la subvenció de 270.000 euros de la Diputació de Barcelona que ha de permetre reordenar la plaça de l'Escorxador i la connexió amb el riu, amb l'enderroc de Ca l'Espardenyer.

Argelaguer també ha assenyalat que abans, Monistrol de Calders es trobava en un dels extrems de la comarca del Bages i està ubicat en un dels confins de la comarca del Moianès. Amb proximitat cap al Vallès, el Bages i Osona, però en una situació aïllada i envoltada de natura que confegeix una "identitat pròpia" que a nivell paisatgístic i de turisme "cal explotar".

En aquesta mateixa línia, Enric Vilatersana, des de la candidatura republicana, ha assenyalat que "per desgràcia, a Monistrol no hi tenim indústria, però gaudim d'un entorn fantàstic que cal preservar i promocionar". Segons exposa, una de les apostes clau per garantir que Monistrol pugui aprofitar bé el filó turístic és la mobilitat: "Volem que Monistrol sigui reconegut perquè s'hi pot gaudir, descansar o fer turisme rural. Per això la mobilitat és clau", ha dit, tot afegint que, malgrat que va quedar paralitzat pel 155, durant el seu pas pel govern municipal es va aconseguir connectar Monistrol amb Sabadell els caps de setmana. Una aposta que també volen extrapolar a la línia Manresa-Monistrol: "Per a la gent gran i pel jovent serà molt important", ha destacat.
 

Cartell electoral d'Enric Vilatersana, alcaldable per Monistrol Democràtica Independent, vinculada a ERC Foto: Particular


Una legislatura que hauria estat "molt millor" si l'hagués acabat la CUP

Des de la CUP, Ramon Vancells ha explicat que la millor aportació que la seva candidatura ha fet a la legislatura va ser "la mirada llarga que necessitava aquest poble davant les mancances històriques que té". Vancells ha reivindicat que l'inici de legislatura -quan ells van governar- és "molt important", perquè "és quan es rep el finançament i es dissenyen els projectes pels propers anys". En aquest sentit, i al·ludint a aquesta mirada llarga, el cupaire assegura que s'han pogut fer actuacions com la de la riera o la millora dels carrers de la zona de Saladich, "que després han estat executats pel govern resultant de la moció de censura".

Sobre el balanç de tota la legislatura, Vancells és clar: "és bo, però si l'haguéssim acabat nosaltres seria molt millor". Segons comenta, "hi ha projectes que van quedar encallats perquè l'equip de govern de CiU i ERC no hi creien, com per exemple el porta a porta o la instal·lació d'una caldera de biomassa pels equipaments públics".

De cara al futur, la CUP creu que cal una "redefinició molt clara" de quins han de ser els sector productius de què ha de viure Monistrol i com fer que viure al poble sigui "sostenible". Vancells pensa que el municipi té "una capacitat d'atracció importantíssima".  Pet això "treballarem a fons per fer realitat aquelles propostes que generin atractius no només patrimonials o paisatgístics sinó també culturals o gastronòmics, per exemple". En aquest sentit, manifesta, és "absolutament obligat" fer un POUM, perquè "moltes vegades als pobles petits les idees a llarg termini no es posen mai en funcionament perquè es veuen molt lluny".

El futur de Ca l'Espardenyer i el projecte de reforma

Un dels temes que ha aixecat més polseguera política durant el mandat ha estat el futur de Ca l'Espardenyer. Es tracta d'una casa antiga al mig del poble que la CUP considera que és patrimoni i que cal preservar i rehabilitar com a espai social, mentre que ERC i PDECat la volen enderrocar i integrar l'espai restant a una nova plaça projectada a la zona de l'antic escorxador. Malgrat que l'equip de govern tenia la intenció de tirar endavant el projecte, davant la forta oposició de la CUP i d'alguns veïns, van decidir posposar la decisió fins després de les eleccions.

Amb tot, l'aposta d'Argelaguer és tirar endavant el projecte de la plaça i la connexió amb el riu. Tant ells com ERC diuen que els estudis que s'han fet demostren que la casa no té valor patrimonial que obligui a preservar-la. "Nosaltres creiem que és una casa vella del poble, una casa que no té valor patrimonial. Dels estudis que s'han fet no hi ha ningú que ens digui que és tan important i que no es pot enderrocar", ha assegurat.
 

Edifici de Ca l'Espardenyer a Monistrol de Calders Foto: Patrice Blanquart


Per Ramon Vancells, en canvi, la solució passa per no tirar a terra Ca l'Espardenyer: "Crec que Monistrol ha de disposar d'un equipament que reculli espais com una sala d'exposicions, un centre de dia per a la gent gran o espais per a entitats", ha dit, tot lamentant que "si l'únic edifici que tenim el convertim en plaça, en un futur haurem de buscar un altre lloc que haurem de comprar o llogar".

Vancells veu que amb l'enderroc de Ca l'Espardanyer es "malbarata" una oportunitat per tenir un equipament que podria resoldre mancances del poble. A més, "Monistrol està farcit de places i espais a l'aire lliure", ha dit, criticant el projecte de la plaça. Segons un estudi encarregat pels cupaires, el cost de la rehabilitació seria de 400.000 euros, quan el cost del projecte d'enderroc que l'equip de govern vol tirar endavant eren 270.000. "La plaça ja hi podria ser, però no creiem que hagi de ser tan gran com per provocar l'enderroc de la casa", ha reflexionat.

Tot i la polseguera que ha aixecat el projecte, ni la CUP ni Junts per Monistrol creuen que Ca l'Espardenyer hagi d'estar al mig del debat de la campanya. "Creiem que hi ha altres temes molt més importants a valorar a l'hora de dipositar el vot", ha destacat el líder de la CUP. De fet, des del seu equip s'han compromès a fer una consulta -si governen- perquè els veïns hi puguin dir la seva: "és la millor manera per acabar amb les polèmiques, que la gent decideixi", ha sentenciat.
 

Imatge de Monistrol de Calders Foto: ACN


Possibles pactes (que tots voldrien evitar)

De la seva banda, Enric Vilatersana ja va proposar un ajuntament "de consens" a les eleccions del 2015, "perquè poguéssim col·laborar tots, governés qui governés". "No parlo del fet que tots els grups siguem el mateix, però que entre els tres puguem col·laborar", ha dit fent un gest d'estendre la mà. Amb tot, el republicà ha puntualitzat que, de sortida, no vol pactar amb ningú.

Arturo Argelaguer, al seu torn, ha exposat que la seva candidatura la conforma gent molt diversa i que surt "a guanyar". No obstant, "estem avesats a arribar a acords, però no pactarem amb ERC ni amb la CUP per governar Monistrol. Volem governar sols amb quatre regidors", ha assenyalat.

La CUP, apartada del govern municipal al cap d'un any d'encetar la legislatura, ara espera obtenir una majoria "incontestable" per governar el poble i que no permeti sumar ni a Junts ni a ERC, ni tampoc una combinació de les dues formacions. Ramon Vancells creu que si tenen l'oportunitat de sumar, "ho tornaran a fer".
 

 

Participació