20
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
22:08h
El "mètode", o sigui com municipalitzar, com fer un plec de clàusules que aparti les empreses de l'IBEX35 dels concursos públics, com fer que Generalitat i Estat desbloquegin la C-55 o l'R4 o, fins i tot, com es desobeeix el Tribunal Constitucional, ha centrat el debat organitzat per l'ANC a la sala d'actes de la UPC de Manresa.
Els candidats han començat parlant donant voltes a la desobediència amb un exemple mal trenat que al final ha estat el quid del debat. "Si el Tribunal Constitucional suspengués una norma del Parlament com va fer amb la de la pobresa energètica, acataríeu la decisió?", era per sobre la pregunta. Però com han recordat la representant dels comuns Laura Massana i el socialista Felip González, aquesta suspensió va ser aixecada després de la moció de censura a Rajoy, i l'atenció s'ha desplaçat cap a la norma i ja menys cap a la qüestió.
En unes intervencions que han estat constants durant tot el debat, les competència del "què" era usada com a arma contra l'adversari, perquè si una cosa depenia de l'Estat o de la Generalitat afectava uns o altres. Per a Fem Manresa, Jordi Trapé, repetia que es fa difícil desenvolupar la llei per l'habitatge i contra la pobresa energètica, "quan des de l'Estat no es defineix què és un pis buit", González s'estranyava que algú de la CUP "em demani què és un pis ocupat", i el cupaire s'hi tornava dient que "no acceptava lliçons de qui va aprovar la llei per fer desnonaments exprés".
Aloy, per part d'ERC recordava que des de l'Ajuntament s'havien fet polítiques per evitar desnonaments i contra la pobresa energètica.
Tren i carretera
En el debat de les infraestructures, el representant de Junts per Manresa, Josep Maria Fius, apostava pel desdoblament de la C-55 i la vinyeta a la C-16, i per fer una comissió entre Ajuntament, Generalitat i responsables dels FGC per abordar les millores ferroviàries. El republicà Marc Aloy apostava pel tren, però recordava que l'Estat, "sistemàticament", incompleix fins i tot els seus pressupostos, dels que no executa "gairebé res".
El representant de Fem Manresa assegurava que la solució a la carretera no era desdoblar la C-55 per no malmetre més el medi, sinó alliberar la C-16. Felip González recordava que Santi Vila, a Territori, havia posat sis combois diaris que feien el trajecte a Barcelona en 1 hora i 6 minuts.
En alguns moments, les punxades entre els candidats eren subtils, però amb intenció. El candidat de Fem Manresa es referia a "la representant d'ICV", com qui no vol la cosa, i Laura Massana en un altre torn de paraula parlava dels "de la CUP i Sobiranistes".
La contractació i la municipalització
El socialista González posava la base a tota reflexió sobre com articular les contractacions públiques: "el 95% de les lleis que s'aproven a l'Estat tenen el seu origen en la normativa europea", i es preguntava "com t'ho fas per treure les empreses de l'IBEX35 d'un plec de clàusules?".
Saltava Fem Manresa donant la seva clau: "amb municipalització", i posava l'exemple recent del conveni que s'ha allargat irregularment per a la neteja dels edificis públics, "no es necessita gran maquinària ni tampoc no és una feina que requereixi molta especialització", ha assegurat.
El representant de Junts per Manresa, en canvi, assegurava confiar molt en la capacitat privada, "el marc actual no permet segons què". Per la seva part, Marc Aloy ha aprofitat per posar en valor Aigües de Manresa, i ha explicat que l'Ajuntament compra l'energia de forma agregada amb altres municipis. "La podem comprar nosaltres sols, però serà més cara", ha dit, abans d'apuntar que es poden aprofitat els edificis públics per aconseguir energia directa amb plaques solars.
El debat sobre la municipalització ha arribat fins al punt que Fem Manresa ha explicat que ells contemplaven tenir una empresa constructora municipal per fer les obres de la ciutat, i davant del rebombori generat entre els altres candidats, Trapé els ha etzibat "ja entenc que amb aquesta proposta als liberals us exploti el cap".
Els candidats han començat parlant donant voltes a la desobediència amb un exemple mal trenat que al final ha estat el quid del debat. "Si el Tribunal Constitucional suspengués una norma del Parlament com va fer amb la de la pobresa energètica, acataríeu la decisió?", era per sobre la pregunta. Però com han recordat la representant dels comuns Laura Massana i el socialista Felip González, aquesta suspensió va ser aixecada després de la moció de censura a Rajoy, i l'atenció s'ha desplaçat cap a la norma i ja menys cap a la qüestió.
En unes intervencions que han estat constants durant tot el debat, les competència del "què" era usada com a arma contra l'adversari, perquè si una cosa depenia de l'Estat o de la Generalitat afectava uns o altres. Per a Fem Manresa, Jordi Trapé, repetia que es fa difícil desenvolupar la llei per l'habitatge i contra la pobresa energètica, "quan des de l'Estat no es defineix què és un pis buit", González s'estranyava que algú de la CUP "em demani què és un pis ocupat", i el cupaire s'hi tornava dient que "no acceptava lliçons de qui va aprovar la llei per fer desnonaments exprés".
Aloy, per part d'ERC recordava que des de l'Ajuntament s'havien fet polítiques per evitar desnonaments i contra la pobresa energètica.
Tren i carretera
En el debat de les infraestructures, el representant de Junts per Manresa, Josep Maria Fius, apostava pel desdoblament de la C-55 i la vinyeta a la C-16, i per fer una comissió entre Ajuntament, Generalitat i responsables dels FGC per abordar les millores ferroviàries. El republicà Marc Aloy apostava pel tren, però recordava que l'Estat, "sistemàticament", incompleix fins i tot els seus pressupostos, dels que no executa "gairebé res".
El representant de Fem Manresa assegurava que la solució a la carretera no era desdoblar la C-55 per no malmetre més el medi, sinó alliberar la C-16. Felip González recordava que Santi Vila, a Territori, havia posat sis combois diaris que feien el trajecte a Barcelona en 1 hora i 6 minuts.
En alguns moments, les punxades entre els candidats eren subtils, però amb intenció. El candidat de Fem Manresa es referia a "la representant d'ICV", com qui no vol la cosa, i Laura Massana en un altre torn de paraula parlava dels "de la CUP i Sobiranistes".
La contractació i la municipalització
El socialista González posava la base a tota reflexió sobre com articular les contractacions públiques: "el 95% de les lleis que s'aproven a l'Estat tenen el seu origen en la normativa europea", i es preguntava "com t'ho fas per treure les empreses de l'IBEX35 d'un plec de clàusules?".
Saltava Fem Manresa donant la seva clau: "amb municipalització", i posava l'exemple recent del conveni que s'ha allargat irregularment per a la neteja dels edificis públics, "no es necessita gran maquinària ni tampoc no és una feina que requereixi molta especialització", ha assegurat.
El representant de Junts per Manresa, en canvi, assegurava confiar molt en la capacitat privada, "el marc actual no permet segons què". Per la seva part, Marc Aloy ha aprofitat per posar en valor Aigües de Manresa, i ha explicat que l'Ajuntament compra l'energia de forma agregada amb altres municipis. "La podem comprar nosaltres sols, però serà més cara", ha dit, abans d'apuntar que es poden aprofitat els edificis públics per aconseguir energia directa amb plaques solars.
El debat sobre la municipalització ha arribat fins al punt que Fem Manresa ha explicat que ells contemplaven tenir una empresa constructora municipal per fer les obres de la ciutat, i davant del rebombori generat entre els altres candidats, Trapé els ha etzibat "ja entenc que amb aquesta proposta als liberals us exploti el cap".