Entrevista al candidat

Felip González: «Des de l'oposició, el PSC gairebé ha governat Manresa»

El PSC s'enfronta a unes eleccions municipals amb el vent bufant de cua, ben diferents a les del 2015, quan va aguantar la sotragada general amb tres regidors, però amb els pitjors resultats històrics a Manresa

per Pere Fontanals, Manresa, 20 de maig de 2019 a les 23:50 |
Felip González, cap de llista del PSC a les eleccions de Manresa | Pere Fontanals
A Felip González sembla que li ha arribat el moment de recollir els fruits de quatre anys de feina d'oposició "constructiva" a l'Ajuntament de Manresa i, perquè no dir-ho, de l'empenta que suposa la recent victòria de Pedro Sánchez a les eleccions espanyoles de fa quatre dies.

- Quins punts destacaria del programa electoral que presenten per a Manresa?


- Per començar, creiem fermament que les persones sempre han d'estar al centre de l'actuació de qualsevol ajuntament, sobretot aquelles que més ho necessiten, que són bàsicament les que estan en un moment de vulnerabilitat i les que, sense trobar-se en un moment de vulnerabilitat pròpiament dit, tenen menys recursos per afrontar-se a la ciutat quan es converteix en un ens agressiu. 

- Un ens agressiu?

- Sí, em refereixo al fet que la ciutat té perills, ja sigui relacionats amb el trànsit, la contaminació... i els que més els pateixen són la gent gran i els infants.

- Entenc, doncs, que les actuacions que prioritzaran des del PSC tendiran a beneficiar aquests col·lectius als quals s'ha referit. 


- Sí. Nosaltres proposem una línia d'actuació que tingui una visió de servei a les persones. En aquest sentit, volem fer una bona política de protecció als infants, perquè només així ens assegurem que les seves famílies també ho estan [de protegides] i que a la llarga això generarà que la ciutat torni a tenir la població que li toca. I és que penso que Manresa és un bon lloc on viure, i el que hem de fer des de l'Ajuntament és dur a terme les actuacions necessàries perquè encara s'hi visqui millor i perquè la gent se'n senti orgullosa.

- Pot posar algun exemple, d'aquestes actuacions de millora?

- Dotar la ciutat d'espais públics de qualitat i caminar cap a un model de mobilitat sostenible. Hem de pensar que d'aquí 10 anys, les propostes pro medi ambient seran obligatòries. Per tant, si ja podem anant-t'hi avançant mica en mica, tot això que tindrem. No obstant, el repte més gran que tenim des del nostre partit és el de poder oferir sostre a totes les famílies. 

- Com pensen fer-ho?

- Som conscients que no és una fita fàcil. El problema de l'habitatge no es pot resoldre d'un dia per l'altre. Per tant, el que s'ha de fer és prioritzar i desenvolupar, amb valentia, el Pla Local d'Habitatge, un document que vam aprovar 22 dels 25 regidors de l'Ajuntament i que és un bon full de ruta. En aquest sentit, hem de fer una política important en l'àmbit dels pisos buits. Però alerta, perquè hem de tenir en compte que no tots estan buits de la mateixa manera.

- Què vol dir?

- Doncs que n'hi ha alguns que estan per enderrocar i d'altres que tenen propietari. I aquest propietari potser l'està guardant per donar-li, legítimament, al seu fill o filla quan es casi, per exemple. És cert, també, que n'hi ha uns quants (prop de 800) que són de grans tenidors. I són aquests els que hem d'aconseguir.

- A través de la política de multes?

- Això seria una opció, perquè ha propiciat cessions importants de pisos a la Generalitat.  Però potser no seria la més idònia, perquè no hem de perdre de vista que cada cop que un banc rep una multa, aquest té un magnífic bufet d'advocats al darrere. En aquest sentit, potser una bona opció seria dialogar amb aquests grans tenidors, demanant-los que ens cedeixin els pisos sense que en deixin de ser els propietaris, per exemple. 

- Tenint en compte que s'ha eixugat bona part de l'endeutament, i agafant l'essència del seu discurs, l'aposta del PSC Manresa es basarà en invertir, sobretot, en serveis socials?

- Sí, però no exclusivament. El fet que s'hagi eixugat la gran majoria de l'endeutament beneficia la capacitat inversora. En aquest sentit, hi haurà més recursos si hi ha més activitat econòmica. I crec que n'hi haurà. Ens trobem en un nivell d'atur que no és tan greu com el que teníem fa quatre anys (hem passat de tenir 7.000 aturats a tenir-ne uns 4.000). Per tant, si hi ha més activitat econòmica hi haurà més diners per fer serveis. A més, hem de pensar que l'any que ve recuperem la categoria de gran ciutat (el fet que la perdéssim va deure's a la poca previsió de l'equip de govern), i això vol dir que podrem tornar a disposar dels tres milions d'euros de transferències de l'estat, que pensem que s'haurien de destinar a l'assistència domiciliària.

- Per a les persones grans?

- Correcte. En el debat sobre gent gran que va tenir lloc la setmana passada al Casino, es va dir que amb 200.000 euros més l'any es podria doblar el servei d'assistència domiciliària. I aquest servei fa molta falta, perquè el tema de les residències no estarà resolt en dos dies. Per tant, tot allò que puguem fer des de l'administració perquè la gent gran pugui quedar-se a casa seva ben atesa, estarà molt bé.

- Com han anat aquests quatre anys?

- Penso que des de l'oposició hem gairebé governat, perquè de les quatre o cinc coses a què ens vam comprometre, hem aconseguit que s'hagin tirat endavant.

- Per exemple?

- Negociant el Pla Local d'Habitatge. Un dels compromisos que vam adquirir per les eleccions del 2015 va ser el d'impulsar microcrèdits per a emprenedors en rehabilitació d'habitatges. I així ha estat: en el Pla Local d'Habitatge s'hi va incloure una línia de microcrèdits. Aquest és un exemple de què significa governar des de l'oposició. Però ara pensem que ha arribat el moment de governar des del govern; ho podem fer.

- Això, molt probablement, haurà de passar per algun pacte. Han pensat què respondran als partits que els hi proposin de formar govern?

- Primer hem d'esperar els resultats i veure els escenaris. Deixem que la gent parli, que ens posi cadascú en el nostre lloc, i llavors ja plantejarem possibilitats. Jo crec que podem governar. No dic guanyar, això ja és més complicat, no ens enganyem. En aquest sentit, sí que hi ha una certesa, i és que s'han acabat les majories absolutes. I això què vol dir? Doncs que s'hauran de teixir complicitats i s'haurà d'elaborar un programa conjunt entre diverses organitzacions polítiques. I d'això, el PSC en sabem.

- No descarten cap escenari? 

- L'únic que està clar és que el PSC de Manresa té un avantatge respecte els altres partits, i és que en tot el panorama polític de la ciutat (deixant de banda Vox), el nostre partit (i jo com a candidat) és l'únic que ha parlat i parlarà sempre amb tothom. La CUP no parlarà amb Cs i Junts per Manresa i ERC estan passant per un moment tens. Pel que fa a nosaltres, hem intentat sempre tenir bona relació, tant personal com de gestió política, amb totes les forces. I si tenim un factor positiu és que crec que ningú no dubta de la nostra capacitat de diàleg, de possibilitats d'arribar a enteses i de ser coherents i complir amb els acords a què arribem.

- Les eleccions de fa quatre anys van arribar en plena crisi del PSC. I tot i així van treure tres regidors. Ara que la marea està estabilitzada i veient els resultats de les eleccions del 27-A, mantenir el nombre de vots seria una derrota? 

- Aquesta anàlisi es pot fer, però tanmateix, m'agradaria recordar que el 2015 vam tenir el tercer regidor per escassos vots. És cert que partíem de molt avall, i aquests quatre anys han estat molt durs per al PSC. Ara la crisi interna està superada (ara tenim noves incorporacions i una coherència discursiva), però això no vol dir que d'aquí uns dies tinguem un resultat fantàstic. Potser sí. Tant de bo. Jo hi confio, i penso que els resultats que obtindrem ens permetran acordar i dialogar per a poder governar. 

- Per què el PSC de Manresa s'incomoda tant quan es parla del 155?

- Al PSC no l'incomoda parlar del 155.

- Però en el primer debat (a l'Espai Plana de l'Om) va perdre un torn de pregunta per dir un “no" contundent a parlar del 155.

- No era un “no" a parlar del 155: era un “no" contundent a incomplir la normativa d'aquell debat. Aquest PSC del 155 que diuen, és el que ha governat des de l'oposició i és el d'aquella gent assenyada, que dialoga i que compleix els compromisos que acorda. En el debat, el Marc Aloy em va preguntar si era difícil defensar el PSC del 155. I jo li vaig respondre que no; que no era gens difícil. El PSC del 155 no és el que ha portat els dirigents independentistes a la presó ni a l'exterior. Va ser fruit d'altres coses. És més, els socialistes sempre vam intentar aconseguir un 155 molt menys radical. I de fet, si Miquel Iceta hagués acabat sent president del Senat, això hauria estat garantia de no tornar a veure més el 155.

 

Participació