20
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
8:39h
Ana Querol, candidata a l’alcaldia de Manresa en Comú, diu que cal "assegurar una vida digna per a totes les manresanes lliure de violències masclistes, explotació, precarietat i amb plena igualtat en totes les esferes de la vida".
Per assolir-ho proposa superar la regidoria de la Dona i crear la regidoria de Feminismes i LGTBI+, depenent de l’Àrea d'Alcaldia per facilitar i mesurar l'impacte de gènere en tota actuació municipal. D’aquesta regidoria en dependrà l'Observatori d’Igualtat, el qual haurà d'identificar i avaluar el nivell d’acompliment de les mesures d'igualtat de gènere.
La candidata dels comuns ha volgut posar en valor l’actual pla per la igualtat manresà però considera que "cal assolir entre totes un govern més ambiciós i realment feminista a la ciutat". Segons Querol, no es pot estar satisfet només per tenir una regidoria de la dona, "primer perquè no hi ha un sol tipus de dona, sinó que les dones som diverses. I també perquè hem d’aspirar que tota l’acció de l’Ajuntament respongui a allò que els últims 8-M ens han ensenyat: que mai més podem permetre realitats que no comptin amb la participació de les dones en tots els nivells".
Per exemple, en l’urbanisme i la mobilitat s’hi ha de posar una mirada "sensible i integradora", perquè quan es fa una vorera per on no hi pot passar una cadira de rodes, un cotxet o una persona gran amb bastó, "això també afecta a la persona, quasi sempre una dona, que empenta la cadira o el cotxet o a qui porta del braç un avi o un infant".
També per garantir la igualtat salarial i laboral, "perquè les dones patim més l’atur i la precarietat i també les jornades parcials involuntàries", els comuns proposen incloure clàusules específiques en les contractacions i licitacions municipals de manera que es garanteixin aspectes com l'eradicació de la bretxa salarial, la prevenció de l'assetjament sexual en l'entorn laboral o la no-discriminació per raó d’orientació sexual i identitat de gènere, així com la promoció de l’ocupació de les persones amb més dificultats del col·lectiu LGBTI+, així com programes propis desenvolupats pel CIO encarats per a l’ocupació de les dones.
Per Querol, l’àmbit educatiu és fonamental i amb l’escola al capdavant situa que cal trencar la visió tradicional i clàssica de família –en què els nens tenen un rol diferent del de les nenes– i "comencem a parlar de feminismes". També considera que cal impulsar la "xarxa d’escoles per la igualtat i la no discriminació" per dotar les escoles i els professors de recursos i eines per educar en la igualtat.
Per aprofundir-hi, creu interessant també impulsar i aprovar la "Carta de Ciutat feminista" amb totes les entitats i organismes manresans, de manera que es puguin posar en marxa mesures d’empoderament feminista transversals i en tots els àmbits. En aquest sentit, cal vetllar perquè totes les dones puguin trobar el seu espai de participació en el seu àmbit d'interès, des del cultural i associatiu fins a l’econòmic i empresarial passant també per l'educatiu, el judicial o el de la salut.
Ana Querol també ha volgut reforçar la proposta que ja van llençar en campanya per "fer de Manresa una ciutat cuidadora", ja que un dels àmbits que genera més discriminació i desigualtat és la cura de les persones. La majoria del temps dedicat al treball de cures recau en les famílies, principalment en les dones, i de manera no remunerada. La prestació de serveis de cures de manera remunerada es caracteritza per la feminització, per l’alta precarietat laboral i per una gran presència de dones migrades. La sobrecàrrega de treball de cures té un impacte negatiu en la salut física i mental, i en el benestar i la trajectòria vital de les persones cuidadores.
Així, cal fer polítiques per "democratitzar la cura" i "tenim la sort de dur a la nostra llista de Manresa el cap del Departament que ho està impulsant a l’Ajuntament de Barcelona".
Querol s’ha felicitat per la creació del centre LGTBI de Manresa, coimpulsat amb "l’Àrea d’Acció Social del Consell Comarcal que governa el nostre espai polític, amb l’Albert Marañon al capdavant".
D’altra banda, Querol, assegura que l’extrema dreta és profundament antifeminista, "perquè el feminisme remou els fonaments de la societat en qüestionar el patriarcat, que no és una altra cosa que dir: Des dels temps remots els homes han tingut poder sobre nosaltres i ja n’hi a prou!", i llança la reflexió: "les dones podem jugar un paper important per tal que les formacions polítiques d’extrema dreta no tinguin major espai polític ja que som les que ens hi juguem més en la pèrdua de drets".
Per assolir-ho proposa superar la regidoria de la Dona i crear la regidoria de Feminismes i LGTBI+, depenent de l’Àrea d'Alcaldia per facilitar i mesurar l'impacte de gènere en tota actuació municipal. D’aquesta regidoria en dependrà l'Observatori d’Igualtat, el qual haurà d'identificar i avaluar el nivell d’acompliment de les mesures d'igualtat de gènere.
La candidata dels comuns ha volgut posar en valor l’actual pla per la igualtat manresà però considera que "cal assolir entre totes un govern més ambiciós i realment feminista a la ciutat". Segons Querol, no es pot estar satisfet només per tenir una regidoria de la dona, "primer perquè no hi ha un sol tipus de dona, sinó que les dones som diverses. I també perquè hem d’aspirar que tota l’acció de l’Ajuntament respongui a allò que els últims 8-M ens han ensenyat: que mai més podem permetre realitats que no comptin amb la participació de les dones en tots els nivells".
Per exemple, en l’urbanisme i la mobilitat s’hi ha de posar una mirada "sensible i integradora", perquè quan es fa una vorera per on no hi pot passar una cadira de rodes, un cotxet o una persona gran amb bastó, "això també afecta a la persona, quasi sempre una dona, que empenta la cadira o el cotxet o a qui porta del braç un avi o un infant".
També per garantir la igualtat salarial i laboral, "perquè les dones patim més l’atur i la precarietat i també les jornades parcials involuntàries", els comuns proposen incloure clàusules específiques en les contractacions i licitacions municipals de manera que es garanteixin aspectes com l'eradicació de la bretxa salarial, la prevenció de l'assetjament sexual en l'entorn laboral o la no-discriminació per raó d’orientació sexual i identitat de gènere, així com la promoció de l’ocupació de les persones amb més dificultats del col·lectiu LGBTI+, així com programes propis desenvolupats pel CIO encarats per a l’ocupació de les dones.
Per Querol, l’àmbit educatiu és fonamental i amb l’escola al capdavant situa que cal trencar la visió tradicional i clàssica de família –en què els nens tenen un rol diferent del de les nenes– i "comencem a parlar de feminismes". També considera que cal impulsar la "xarxa d’escoles per la igualtat i la no discriminació" per dotar les escoles i els professors de recursos i eines per educar en la igualtat.
Per aprofundir-hi, creu interessant també impulsar i aprovar la "Carta de Ciutat feminista" amb totes les entitats i organismes manresans, de manera que es puguin posar en marxa mesures d’empoderament feminista transversals i en tots els àmbits. En aquest sentit, cal vetllar perquè totes les dones puguin trobar el seu espai de participació en el seu àmbit d'interès, des del cultural i associatiu fins a l’econòmic i empresarial passant també per l'educatiu, el judicial o el de la salut.
Ana Querol també ha volgut reforçar la proposta que ja van llençar en campanya per "fer de Manresa una ciutat cuidadora", ja que un dels àmbits que genera més discriminació i desigualtat és la cura de les persones. La majoria del temps dedicat al treball de cures recau en les famílies, principalment en les dones, i de manera no remunerada. La prestació de serveis de cures de manera remunerada es caracteritza per la feminització, per l’alta precarietat laboral i per una gran presència de dones migrades. La sobrecàrrega de treball de cures té un impacte negatiu en la salut física i mental, i en el benestar i la trajectòria vital de les persones cuidadores.
Així, cal fer polítiques per "democratitzar la cura" i "tenim la sort de dur a la nostra llista de Manresa el cap del Departament que ho està impulsant a l’Ajuntament de Barcelona".
Querol s’ha felicitat per la creació del centre LGTBI de Manresa, coimpulsat amb "l’Àrea d’Acció Social del Consell Comarcal que governa el nostre espai polític, amb l’Albert Marañon al capdavant".
D’altra banda, Querol, assegura que l’extrema dreta és profundament antifeminista, "perquè el feminisme remou els fonaments de la societat en qüestionar el patriarcat, que no és una altra cosa que dir: Des dels temps remots els homes han tingut poder sobre nosaltres i ja n’hi a prou!", i llança la reflexió: "les dones podem jugar un paper important per tal que les formacions polítiques d’extrema dreta no tinguin major espai polític ja que som les que ens hi juguem més en la pèrdua de drets".