Eleccions Municipals 2019

Sintonia entre els partits per seguir expandint el Pla d'Igualtat de Gènere a Manresa

Així ho han palesat les representants de les cinc formacions que han pres part en el debat sobre polítiques feministes i LGTBI organitzat pel CDR de la ciutat

per Aina Font Torra, Manresa, 18 de maig de 2019 a les 20:33 |
Representants de les cinc candidatures que han participat en el debat sobre feminisme i LGTBI | CO
Prioritzar la transversalitat de les polítiques feministes i LGTBI forma part del programa electoral de les cinc formacions que aquest migdia de dissabte han participat en el debat organitzat pel CDR de Manresa que portava per títol Polítiques feministes des del municipalisme i pro drets LGTBI. Moderada per l'analista de gènere i periodista Marta Roqueta, la trobada s'ha celebrat a l'Espai Òmnium i ha comptat amb la presència de Marta Sánchez, de Primàries Manresa; Ana C. Querol, de Manresa en Comú; Gemma Boix, de Fem Manresa; Cristina Cruz, d'ERC, i Rosa Ortega, de Junts per Manresa.

Amb el benentès que es tracta d'una qüestió que dona per molt, des del CDR van decidir, prèviament, acotar la temàtica amb preguntes concretes que van fer-los arribar els diversos col·lectius feministes i LGTBI de la ciutat; preguntes que han posat l'accent, bàsicament, en la mobilitat, l'atenció a les violències masclistes, l'educació (en matèria d'igualtat), la sanitat i les polítiques de gènere que es volen tirar endavant des de cada partit. 


Carrers i transports segurs

Una mesura imprescindible que contemplen tots els partits i que pràcticament en tots els casos s'ha associat a la millora de la il·luminació dels carrers quan és de nit. Cristina Cruz, que ha estat l'encarregada d'encetar el debat, ha recordat que des del consistori "tenim pendent" tirar endavant un Pla de Mobilitat "participat entre la ciutadania i els tècnics de l'Ajuntament que incorpori una perspectiva de gènere". En una mateixa línia ha parlat Ana Querol, que ha destacat –en el marc del Pla de Mobilitat- la necessitat d'"estudiar" quins són aquells carrers on les dones se senten més insegures amb la voluntat d'aplicar accions preventives i un "seguiment de proximitat".

Des de Fem Manresa, Gemma Boix ha advertit que el Pla de Mobilitat ha de comptar amb "una bona cooperació" entre les regidories d'Urbanisme i de la Dona. Si no és així, ha alertat, "passaran coses com el que vam veure a la plaça Simeó Selga, on hi ha un turó de dos metres que quan és fosc crea molta inseguretat". La cupaire també ha manifestat la voluntat del seu partit d'impulsar els anomenats bus-taxi, que permetin a les persones poder-lo aturar quan siguin a prop de casa seva, sense necessitat d'haver d'arribar fins a la parada que tocaria.

Sánchez i Ortega, finalment, han coincidit a remarcar la importància de l'educació per eradicar les inseguretat, tot i que han reconegut que tal com estan les coses, "s'han de prendre mesures". 


L'Ajuntament com a exemple d'equitat laboral

Pràcticament no hi ha hagut debat per respondre la pregunta "Com incorporareu la variable de gènere en les polítiques de recursos humans tant propis com pel que fa a empreses subcontractades?". Totes les candidates han subscrit el discurs de Querol, que ha mostrat el seu ferm compromís per garantir la igualtat i la no discriminació, tot entomant la responsabilitat d'acabar amb les feines feminitzades que, sovint, pateixen pitjors condicions laborals. A tall d'afegitó Gemma Boix ha exposat la voluntat de Fem Manresa de municipalitzar "tants serveis com puguem" i de "revisar tots els convenis col·lectius per evitar la bretxa salarial i la divisió de treball". 

Marta Sánchez també ha parlat de "trossejar les licitacions" perquè puguin accedir-hi "empreses properes" i, així, "deslliurar-nos de l'Ibex 35". I finalment, Cristina Cruz i Rosa Ortega han fet referència al Pla d'Igualtat de Gènere i al Pla d'Igualtat intern de l'Ajuntament que "elabora un informe anual de les clàusules socials" on s'hi incorpora "la perspectiva de gènere" i on també es puntuen més favorablement "les concessions amb empreses que tenen més dones contractades". Tot i així, han recalcat, "encara queda molta feina per fer".

La negativa d'avortar quirúrgicament a Manresa, una qüestió poc indagada

A Manresa no es pot avortar quirúrgicament quan la dona en qüestió està embarassada d'entre set o quinze setmanes (llavors l'avortament químic ja no és possible). Això és el que ha posat de manifest una de les preguntes fetes pel col·lectiu Acció Lila i que també ha subscrit Boix. En aquest sentit, la cupaire ha lamentat que s'hagi d'anar a Barcelona o Igualada per poder avortar quirúrgicament i ha acusat la fundació Althaia de no dur a terme aquesta pràctica "per creences religioses". 

A tall de resposta, la regidora Cruz (que a banda de treballar a l'Ajuntament també és infermera a Sant Joan de Déu) ha exposat que "desconec perquè Althaia no atén persones que vulguin avortar quirúrgicament" i ha assegurat que "en cap cas és per un motiu religiós", una afirmació que Boix ha qüestionat, novament, i que Cruz ha rebatut. 

Pel que fa a les altres formacions, no han aprofundit en la qüestió, precisament perquè es tracta d'un tema poc estudiat i indagat.

SIAD i SAI i els elogis a un Pla d'Igualtat que (tot i així) "podria ser més ambiciós"

El Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i el Servei d'Atenció Integral LGTBI (SAI) són dos dels ens més destacats en la lluita per la igualtat i la no violència masclista que l'Ajuntament de Manresa posa a disposició de la ciutadania. Tot i així, tant Manresa en Comú, com Primàries Manresa, com Fem Manresa han indicat la necessitat de dotar el servei de més recursos per arribar a tanta gent com sigui possible. Entre d'altres coses, s'ha manifestat la idoneïtat d'unificar SIAD i SAI en un mateix espai o d'ampliar els horaris d'atenció.

També s'ha posat de manifest la "bona feina" del Pla d'Igualtat de Gènere elaborat per l'Ajuntament, i s'ha recordat que en aquest mateix hi ha els compromisos (encara no executats) de comptar amb treballadors i treballadores socials que dominin tots els idiomes que es parlen a Manresa (perquè ningú es quedi sense ser atès per qüestió idiomàtica) i d'adequar les instal·lacions que actualment ocupa el SIAD. En aquesta línia, els partits han afegit que malgrat ser un pla "ben fet", podria ser "més ambiciós". 

Educar en el feminisme no només als alumnes sinó també al professorat

El debat també ha estat unànime pel que fa a la importància de l'educació si es vol trencar amb el model binari imperant fins ara. En aquest sentit, totes les forces polítiques han convingut que no només han de ser els alumnes que es formin en termes d'igualtat, sinó que també ho ha de fer el professorat i les AMPAs de cada centre (sigui llar d'infants, de primària o de secundària). 

Més concretament, s'ha parlat d'incentivar que els centres educatius formin part de la Xarxa d'Escoles i Instituts per la Igualtat i la No Discriminació; d'estudiar que els tallers i formacions a alumnes no siguin aïllats, sinó que tinguin continuïtat durant tot el curs i que es desenvolupin amb la complicitat dels professors i les famílies, i d'incorporar i sensibilitzar sobre LGTBI. 

 

Participació