Entrevista al candidat

Ana Querol: «Som el forat del dònut en inversió política, tant des de la Generalitat com des de l'Estat»

Manresa En Comú agafa el testimoni d'ICV, però acull persones d'altres sensibilitats de l'esquerra, segons asseguren, i aspiren a tornar a l'Ajuntament després de vuit anys de travessa pel desert a la capital del Bages

per Pere Fontanals, Manresa, 16 de maig de 2019 a les 00:00 |
Ana Querol, cap de llista de Manresa En Comú | Arxiu particular
Ana C. Querol és la cap de llista de Manresa En Comú, la primera vegada que la fórmula dels comuns arriba a la capital del Bages en unes eleccions municipals. Tenen el repte de mantenir els resultats que les diverses confluències dels comuns han obtingut a Manresa en les eleccions al Parlament o al Congrés espanyol.

- Quines són les línies mestres del programa de Manresa En Comú?


- El que tenim molt clar és que volem prioritzar el que és prioritari per a la gent. En aquest sentit, posarem l'accent en les necessitats més elementals dels drets socials, tot treballant des d'una visió feminista, de convivència i respectuosa amb el medi ambient. Sempre de manera global.

- Què vol dir?

- Doncs que en comptes de donar una resposta específica per a un problema concret, el que farem serà abordar els problemes socials transversalment. 

- En pot posar un exemple?


- Pensem que la crisi habitacional -que és una prioritat importantíssima per a molts manresans- s'ha de resoldre de manera coordinada amb els serveis socials. Això vol dir que hi ha d'haver una àrea de drets socials que, per una banda, encari aquesta qüestió amb urgència, però que per l'altra, sigui conscient que el preu de lloguer ha de baixar en general. I això passa perquè la seva feina no només tapi els problemes urgents de pobresa, sinó que contribueixi a revertir les desigualtats per aconseguir una ciutat més justa. I això requereix d'una coherència i una coordinació entre regidories que ara mateix no hi és.

- Com hauria de funcionar, a parer seu?

- El que s'ha de fer és deixar què treballa cada àrea. Nosaltres, per exemple, no nomenaríem la regidoria de la Dona com si de dona només n'hi hagués una, sinó que li posaríem el nom de regidoria de Feminismes, perquè les dones som diverses i s'ha d'afrontar aquesta diversitat. Més enllà d'això, però, el problema rau en l'execució. Des de Manresa en Comú defensem la idea de treballar amb plans transversals, en els quals cada acció política que s'impulsi des de l'Ajuntament tingui en consideració les repercussions en totes les àrees.

- Aquesta falta de coordinació entre regidories potser es deu al fet que hi ha àrees liderades per Convergència i altres per ERC, perquè governen en coalició...

- Però les regidories no són de cap partit. El govern, si és conjunt entre diferents forces polítiques, també ha de ser conjunt en totes les accions que desenvolupi i ha de tenir una visió de ciutat. És una qüestió de plantejament. En l'actualitat –i parlo a nivell general– els partits estem condemnats a entendre'ns, per fer política. Davant d'aquesta realitat, hem de ser capaços de coordinar-nos i col·laborar per poder fer el que calgui a la nostra ciutat. I això comença per superar allò que jo crec que ha estat una repartida de regidories en la qual cada partit s'ha atribuït uns mèrits concrets. I no hem d'anar per aquí.

- Abans ja s'ha referit a la crisi habitacional que pateix la ciutat. Podria concretar una mica més com tenen pensat combatre-la, vostès?

- Som conscients que és difícil introduir la totalitat dels pisos buits que hi ha a Manresa (que són més de 7.500) dintre el mercat de lloguer. Això no vol dir, però, que no calgui fer una aposta valenta per introduir-ne tants com sigui possible. En aquest sentit, una acció claríssima que nosaltres volem tirar endavant són les sancions als grans tenidors especuladors que estan jugant amb el nostre dret a l'habitatge. A banda, també volem estimular els petits propietaris a entrar en aquest mercat de lloguer, acompanyant-los en tot el procés. Tot plegat, sense oblidar que s'han d'aplicar mesures que no només facilitin l'habitatge a les persones més vulnerables, sinó que baixin el lloguer per a tota la població que ho necessiti.  

- Aquest proper mandat arribarà amb la major part del deute eixugat i amb una situació econòmica sanejada. Tenint en compte que el mateix alcalde va dir que a partir d'ara es podria començar a invertir, què prioritzarien des del seu partit? 

- Està molt bé reduir el dèficit, però això hauria d'haver anat acompanyat de l'exigència, per part de l'equip de govern de la ciutat, de les inversions que ens pertoquen en matèria d'educació i de salut, principalment. 

- Pot concretar una mica més?

- Hi ha uns diners que la Generalitat deu a les escoles bressol de Manresa i que el govern hauria d'haver reclamat i no ho ha fet. S'ha de tenir en compte que en els ajuntaments on els comuns hi som presents, sí que s'han exigit, aquests diners, i els arribaran. Però aquí això no ha passat. Igualment, des de l'Ajuntament tampoc s'ha fet un seguiment per tenir dades i transparència de si s'estan complint o no els drets a la salut dels manresans i manresanes o les llistes d'espera d'atenció primària. 

- Ha de tenir en compte que el color d'aquest govern municipal ha estat el mateix que el del govern de la Generalitat.

- Encara amb més raó. El que passa, però, és que en comptes de tibar dels seus per ajudar la ciutat, el que han fet ha estat tapar les vergonyes i prioritzar el partit per sobre de Manresa. A tall d'exemple, fa pocs dies el Comissionat pel Centre Històric va dir que no hi havia inversió en habitatge. I els polítics, en comptes de fer la reflexió que són els seus mateixos partits que governen a la Generalitat els que no envien diners, el que fan és evitar que municipis com Barcelona puguin regular el preu de lloguer o no aprovar els pressupostos generals de l'estat que, per exemple, preveien un 40% més d'inversió en polítiques d'habitatge. Crec fermament que un govern municipal ha de tenir un compromís amb els seus veïns i veïnes i amb la seva ciutat, més enllà de qui estigui o no governant en altres institucions. 

- Dins d'aquestes inversions que diu que falten, també hi deu entrar la de la C-55 o la del servei ferroviari, no?

- Totalment. El problema d'inversió a Manresa, al Bages i a la Catalunya Central és molt greu. Nosaltres sempre hem dit que som com el forat del dònut en inversió política, tant des de la Generalitat com des del govern de l'Estat. A nosaltres no ens val que vingui gent a fer campanya i després s'oblidi de nosaltres, sinó que el que necessitem és que s'exigeixi la inversió pública que cal, per poder continuar –que hi tenim tot el dret!- vivint al Bages, una comarca que, a banda, està enormement sobreenvellida perquè falten oportunitats. 

- Vol dir que si hi ha més gent gran que gent jove és perquè aquest darrer col·lectiu se'n va a viure fora?

- No ben bé. Una cosa és entendre que necessitem que els joves puguin quedar-se a Manresa, que tinguin l'opció de fer vida a Manresa, però per altra banda hi ha una realitat, que és que, per sort, la nostra gent gran cada cop viu més anys. Per tant, què hem de fer? Doncs afrontar això amb un pla específic d'envelliment perquè les persones grans puguin tenir oportunitats per escollir segons les seves necessitats. 

- Com l'enfoquen, aquest pla?

- Augmentant l'assistència domiciliària; preveient altres opcions habitacionals per aquest col·lectiu (tenim un greu problema amb el nombre de places residencials), i promovent l'envelliment actiu. En el cas de l'assistència domiciliària, ens trobem que a Manresa és absolutament insuficient, no només per la (poca) quantitat d'usuaris que cobreix, sinó per les minses hores d'atenció que rep cadascuna d'aquestes persones així com per la situació laboral de les treballadores (sí, són dones, bàsicament) que donen aquest servei. És normal que si els drets laborals d'aquestes persones no són els que toquen, això afecti en el servei que ofereixen. 

- Parlava, també, d'oferir altres opcions habitacionals.

- Si ja és dur, per a una persona, haver de marxar de casa seva per anar a viure en una residència, imagina't com l'ha de tocar emocionalment haver de deixar de la seva ciutat, el seu barri i el seu entorn per traslladar-se en una residència de fora. Això vol dir que en el dia a dia difícilment podran rebre visites dels veïns o podran sortir a fer un cafè amb les amigues o mantenir el seu entorn de quotidianitat... és per això que hem de preveure altres opcions habitacionals per a aquest col·lectiu, a banda, també, de potenciar un envelliment actiu, protegint el dret d'aquestes persones a la cultura, a l'educació o a l'accés a una vida activa. I això s'ha de tirar endavant mitjançant un pla estratègic que duri, com a mínim, deu anys. 

- Si hagués de destacar alguna cosa positiva de l'acció del govern actual, què seria?

- El Pla d'Igualtat. Penso que planteja unes bases molt interessants. Ara el que necessita és dotació econòmica i voluntat política per implementar-lo. Si depengués de nosaltres, el tiraríem endavant des d'una regidoria de Feminisme i LGTBI que depengués de l'àrea d'Alcaldia, i no només duríem a terme xerrades als centres educatius, sinó que també els faríem entrar a la Xarxa d'Escoles i Instituts per la Igualtat i la No-Discriminació. 

- Parlem de partits. Què passa amb les esquerres, que no hi ha manera que es posin d'acord?

- Jo parlaré de la nostra candidatura i de com l'hem construït. N'estem molt orgullosos, perquè hem superat partits, coalicions, competències per quina posició s'ocupa a la llista... Hem treballat com una confluència d'esquerres de debò, en què ningú ha hagut de renunciar als seus orígens polítics. La nostra prioritat ha estat trobar un espai de treball col·lectiu i cohesionat. I gràcies a això hem pogut presentar un projecte per a Manresa que és una vertadera confluència de les esquerres feministes, ecologistes i valentes.

- Però havent-hi tantes candidatures d'esquerres que es presenten a les eleccions, el vot pot fraccionar-se molt...

- Es tracta de fer balança: a quin preu sumes o no sumes? Nosaltres teníem molt clar que volíem treballar des de la confluència, des de la col·laboració i superant sigles i partidismes. No es tracta de governar a qualsevol preu sinó de portar una veu a l'Ajuntament de Manresa que sigui la de la gent comuna. I aquesta veu ha de prioritzar les propostes, el treball i la forma de fer política en positiu per damunt de les consideracions. Nosaltres hem fet un esforç enorme per fer aquesta confluència i en cap cas ens hem volgut diluir dins d'una força en la qual no ens hem sentit representats a l'Ajuntament. Només cal veure la falta de predisposició que es va palesar en el debat de dimecres de fer un govern d'esquerres.

- Per part de qui?

- Tant dels que ja estan còmodes governant amb un partit de dretes i fent polítiques de dretes com dels que per molt que sumin, ja estan còmodes a l'oposició i no tenen ganes de fer de l'Ajuntament de Manresa un govern d'esquerres que realment pugui millorar la vida de les persones. La gent de Manresa en Comú no som aquí per arribar al consistori a qualsevol preu perquè tinguem la necessitat de ser regidors. No; nosaltres som aquí per intentar fer coses que ajudin la gent de la ciutat. 

- Aquesta confluència que han aconseguit amb Manresa en Comú, també permetrà revertir la situació que ha viscut, històricament, ICV a nivell local? 

- El que crec que és molt important és posar en relleu que la gent, a la societat, majoritàriament és d'esquerres. I que aquestes persones d'esquerres solen posar en valor la capacitat de sumar, la capacitat de treballar en equip i de posar per davant les propostes i no els personalismes. I això és una bona notícia: que el votant premiï fer polítiques d'esquerres s'ha d'aprofitar. Com? Doncs tenint capacitat de confluir, de sumar, de cooperar i de treballar conjuntament, independentment d'on vinguem. 

 

Participació