Eleccions municipals 2019

Els candidats veuen oportunitats per a l'urbanisme manresà malgrat les seves particularitats

La cpitalitat, el supramunicipalisme, els polígons, la qualitat de l'espai urbà i el Centre Històric centren el debat del Col·legi d'Arquitectes

per Pere Fontanals, Manresa, 15 de maig de 2019 a les 18:30 |
El debat d'urbanisme del Col·legi d'Arquitectes s'ha celebrat a la Cambra | Pere Fontanals
Només Marc Aloy, d'ERC, i Felip González, del PSC, han participat aquest dimecres al migdia en el debat organitzat pel Col·legi d'Arquitectes com a caps de les seves respectives llistes. Els altres han delegat la funció en els candidats que han considerat més adequats per abordar una àrea complexa i ample. Claudina Relat, per part de Junts per Manresa, Gemma Tomàs, per Fem Manresa, Laura Massana, per Manresa En Comú, Jordi Linde, per Podem, i Arnau Padró, per Primàries.

El debat s'ha vertebrat en diversos punts que han generat a vegades respostes creuades, fet que ha permès la confrontació d'opinions i, fins i tot, ha permès veure alguna interpel·lació directa. En aquest capítol, especialment rellevant ha estat el fet que entre els socis de govern, Aloy ha llançat algun dard contra Relat, que tècnicament s'ha defensat correctament, però ha tingut algun descuit a l'hora de referir-se a accions de govern, fruit d'incorporar-se ara a l'esfera política institucional.


Consens amplis per polítiques supramunicipals

El debat ha donat el tret de sortida posant la supramunicipalitat sobre la taula. Tots han coincidit en la necessitat que hi hagi entesa, sobretot amb els municipis veïns, a l'hora d'actuar en desenvolupaments que afectin a més d'un municipi. Relat ha proposat més "networking" entre els tècnics dels municipis afectats i que les línies de terme siguin permeables.

Primàries tiraris endavant una regidoria de la capitalitat, que ha rebut el rebuig de diversos candidats, i una xarxa d'autobús que sobrepassi els límits municipals. Massana ha dit que cal recuperar el Pla de Desenvolupament Urbanístic que es va desenvolupar durant el govern d'esquerres i adaptar-lo a l'actualitat. González ha recordat que Manresa és la cinquena Àrea Urbana Funcional del país. Fem Manresa ha dit que calen amplis consensos i que si en el passat no s'hi han trobat la CUP "ha estat perquè en la majoria de casos han prioritzat els interessos econòmics per sobre dels de les persones".

Capitalitat és creure-hi


El següent tema ha estat la capitalitat de Manresa a la Catalunya Central. En aquest capítol el PSC ha reivindicat que cal creure-ho. "En comptes de seduir, hem cedit", i ha posat com a exemple la Universitat de Vic, on Manresa no ha mantingut el nom, o el fet que "haguem cedit dues vegades la capitalitat de la Diputació, primer a Sant Cugat i després a Igualada".

Per a Manresa En Comú, abans d'abordar la capitalitat, "cal primer que Manresa es cohesioni, la capitalitat s'ha de construir des de sota amb cooperació". Primàries ha situat Catalunya en una hipotètica independència per reclamar "estructures d'Estat per a Manresa". Per a Fem Manresa, "la capitalitat es construeix des de casa, ja que Manresa té moltes potencialitats i ningú no ens l'ha d'atorgar des de fora".

Junts per Manresa ha apostat per la competitivitat i ha proposat agilitzar l'atorgament de llicències municipals tant per a les millores urbanes com per a les empreses que volen implantar-se a la capital del Bages. ERC ha recordat que "Manresa ja és capital en moltes coses, però no s'ha exercitat suficient". Per a Aloy aquesta funció s'ha de portar a terme des d'alcaldia. Per a Podem, la capitalitat s'exerceix "portant empreses als polígons que generin feina".

Sòl industrial

Seguint amb com ho havia deixat en el punt anterior, Podem ha recuperat el tema del sòl industrial proposant "desgravacions fiscals per a les empreses que es vulguin implantar a Manresa, si més no, durant els primers anys". Aquesta afirmació ha fet posar les mans al cap a la representant de Fem Manresa, que ha afirmat que no entén "com es poden fer aquestes afirmacions des de formacions d'esquerres".

Aloy ha afirmat que mentre la mancomunació de polígons no sigui competència municipal, la seva gestió s'ha d'encarar des del lideratge i ha posat com exemple el Parc Tecnològic. Precisament, l'exemple del Parc Tecnològic ha estat el que González ha posat sobre la taula per recordar que s'han perdut 3 milions en fons europeus per culpa de llogar-lo a la Caixa en comptes d'anar a buscar empreses tecnològiques: "l'alcalde ha d'agafar la maleta i visitar les empreses".

Des de Fem Manresa, Tomàs, ha apostat per un model de desenvolupament del sòl basat en les necessitats de les empreses i no a l'inrevés. "No podem desenvolupar polígons sense observar les necessitats i les demandes de les empreses, sinó que ho hem de fer al revés, des de la demanda de sòl", ha afirmat. Per la seva part, Relat ha posat sobre la taula que "la qualitat" és l'única eina que té Manresa davant dels molt més grans polígons d'altres municipis de la comarca.

Sobre el model de desenvolupament del Parc Tecnològic com a exemple de cooperació entre les administracions -en aquest cas Manresa i Sant Fruitós-, la veu crítica l'ha posat Padró que ha assegurat "que no veu que altres municipis veïns amb grans polígons tinguin la voluntat de compartir. Per contra, ha proposat portar l'activitat industrial a la ciutat, "evidentment ens referim a la indústria 4.0".

Manresa En Comú ha proposat que ja que Manresa no té tant sòl com altres municipis, "podem competir-hi comprant l'energia renovable que puguis generar, tal i com fa Montcada i Reixac".

Qualitat de l'espai urbà

Felip González ha apuntat que s'ha de convertir el carrer Guimerà en una illa per a vianants i cal arbrar i eixamplar voreres a les carreteres de Cardona i de Vic "de seguida". Massana, per la seva part, ha prioritzat la façana sud de la ciutat per destacar que el projecte de Vies Blaves de la Diputació és una bona oportunitat per desenvolupar-la més i acabar amb el que queda pendent. També ha posat sobre la taula els pàrquings dissuasoris.

Padró ha apostat per ampliar els espais per a vianants, però abans cal millorar el transport públic, "sempre consultant la ciutadania". Gemma Tomàs, per la seva part, s'ha centrat en les actuacions que cal fer "per millorar la vida dels veïns". "Si a Manresa s'hi viu bé, la gent marxarà menys i s'atraurà població, ha afirmat. En aquest sentit, ha reivindicat un carril bus a la carretera de Vic i de Cardona, "i fer entrar l'Anella Verda a la ciutat".

Claudina Relat, com Massana, ha dit que cal aprofitar el projecte de Vies Blaves, i ha situat el Parc Puigterrà "en el cor de la ciutat", i que cal que les actuacions vagin així encaminades. Marc Aloy ha reivindicat el Parc del Cardener com a "principal aposta" d'ERC. Així mateix ha defensat la illa de vianants del carrer Guimerà, però ha assegurat que abans de desenvolupar una carretera de Vic i de Cardona arbrada "s'ha d'estudiar què es farà amb els cotxes a través d'un estudi d'impacte". Així, ha dit que "seria un projecte a executar en el següent mandat".

Centre Històric

Finalment, el debat s'ha situat en les actuacions que cal fer en el Centre Històric. Jordi Linde ha posat l'exemple de l'actuació que va fer Girona amb el seu call jueu per proposar la rehabilitació de les cases. Aloy ha posat sobre la taula que la Generalitat s'instal·larà als antics jutjats i que portarà 200 treballadors a la zona. "És difícil incidir en la voluntat dels propietaris privats", ha assegurat, per posar l'exemple de l'habitatge cooperatiu que es desenvolupa al carrer Hospital.

Relat ha tirat d'història per recordat que Manresa va ser cremada tres vegades en menys de cent anys i que té un Centre Històric particular, molt diferent al de altres ciutats. En aquest sentit ha tornat a incidir en la necessitat d'agilitzat les llicències i fer intervencions molt específiques. Tomàs, per la seva part, ha distingir entre perfils de propietari d'habitatges en el Barri Antic. "No s'ha de donar la mateixa resposta a blocs que tenen un propietari per cada habitatge o a blocs que tenen un sol propietari".

Primàries ha insistit en la independència per la necessitat "de tenir més recursos" per fer polítiques al Centre Històric, Massana ha recordat que a causa dels successius incendis "no tenim palauets" i sí molts edificis del segle XIX. Felip González ha recordat que els respectius governs de la ciutat han invertit "uns" 130 milions al Centre Històric, i que "la iniciativa privada no s'hi ha implicat gaire".

Dues hores de debat, just al migdia, trepitjant l'hora del vermut i l'hora del dinar. Sense candidat ni de Ciutadans ni del PP.

 

Participació