Entrevista al candidat

Marc Olivé: «Hi ha una bossa important de votants independentistes que no voten a les municipals»

Primàries s'estrena a Manresa i a altres capitals de comarca del país encapçalades per la llista de Jordi Graupera a Barcelona amb la voluntat de ser la sorpresa de la nit electoral

per Pere Fontanals , Manresa, 14 de maig de 2019 a les 00:00 |
Marc Olivé, cap de llista de Primàries Manresa | Pere Fontanals
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de maig de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Marc Olivé és el cap de llista de Primàries Manresa després d'unes eleccions obertes en les que van competir-hi una dotzena de candidats. Creu que la independència de Catalunya és el camí, però en parla menys del que es podria esperar. Té construït el relat per fer entrar la seva llista a l'Ajuntament.

- Quines són les línies mestres del seu programa?


- Essencialment és la lluita per la independència a través dels municipis i l'aprofundiment democràtic. Totes les polítiques de carrer estan orientades en aquest sentit.

- I amb què es basarà aquesta lluita per la independència a nivell municipal?


- Amb preparar l'Ajuntament per fer la independència.

- Com?

- Desfent-nos d'aquests lligams de caire negatiu que ens vinculen amb els poders espanyols, com contractes multinacionals o l'Ibex 35. En definitiva, treballar perquè la població estigui molt més conscienciada de tot el que no pot fer un municipi per culpa de la situació actual de no independència.

- I pel que fa a l'aprofundiment democràtic, a què es refereix?

- Consisteix en, per una banda, tornar el poder a la gent. I com? Doncs evitant que aquelles decisions que es prenen democràticament al carrer s'estavellin en els despatxos. Perquè això ha passat, a Manresa. Per exemple, en el referèndum d'independència però també en altres aspectes, on decisions populars no s'acaben executant, tarden molt o es tergiversen. Per altra banda, aquest apoderament democràtic passarà perquè els ciutadans puguin controlar molt més de prop la feina que fan els regidors de l'Ajuntament. I això ho farem a través de dues grans línies.

- Ens les pot esbossar una mica?

- La primera, fent un autèntic retiment de comptes amb els electors trimestralment. És a dir, no fer unes assembles explicatives en les quals el regidor explica coses, sinó unes trobades en les quals es tingui en compte l'opinió ciutadana.

- I la segona?

- Enfortint, a nivell de ciutat, tot el teixit associatiu. Això vol dir cedir part del que fa l'Ajuntament a les associacions de veïns; a les entitats culturals; als mijacs, caus o esplais... Penso que hem d'aconseguir que el caràcter de la ciutat sigui fort independentment de qui mani a l'Ajuntament, i que la gent que ocupi càrrecs al consistori tingui clar que representa els ciutadans. Hi ha d'haver una voluntat de servei i no de dirigir la població.

- A nivell municipal, doncs, treballaran per la participació i la transparència.

- Exactament. No volem que la gent vagi a votar cada quatre anys i que, a partir de llavors, els que hagin sortit escollits facin el que vulguin perquè s'emparen amb els vots que han obtingut. Nosaltres el que volem és estar a prop dels electes, i que aquests puguin controlar els elegits.

- Com es plantegen aconseguir-ho?

- Nosaltres ens comprometem, un cop passades les eleccions i depenent de quants regidors traguem, a dividir Manresa en barris per poder-hi estar en contacte freqüentment. 

- Què vol dir freqüentment? 

- Doncs que si som suficients regidors, aquest contacte serà setmanal, i si som menys, quinzenal o mensual, com a màxim. Pensem que un mes és suficient com per rebre feedback, treballar-ho a l'Ajuntament i tornar una resposta. En aquestes trobades les entitats o comerços no vindran al consistori, sinó que serem nosaltres els que ens traslladarem als barris. Volem seguir una mica la línia que tenen els britànics, amb un diputat per districte.

- Un regidor per barri, doncs.

- Sí. Que cada barri tingui un regidor de referència amb el qual pugui parlar de qualsevol tema. Paral·lelament, també pretenem reunir –cada tres mesos– els 650 inscrits en el registre de Primàries per fer un retiment de comptes amb ells.

- La gent encara s'hi pot inscriure, en aquest registre?

- Sí. Està obert a tota la ciutadania, i no requereix de cap quota per a formar-ne part. En aquest sentit, cada trimestre rendirem comptes de la nostra activitat i recollirem noves propostes que puguin anar sorgint, perquè no es tracta de fer plans, sinó de tenir una estratègia que es pugui anar adaptant als diferents tempos i moments. Manresa no és impermeable al que pugui passar al país ni a la comarca i, per tant, les línies mestres s'hauran d'anar adequant al que vagi passant al país.

- Entenc, però, que a banda de l'independentisme, el seu partit té unes línies ideològiques que, per molta participació ciutadana que hi hagi, es mantindran. Parlo de polítiques socials, per exemple.

- Nosaltres som, per davant de tot, gent de la ciutat que treballem per a la ciutat. I per tant, com que som gent molt diversa, tenim unes sensibilitats diverses. La gràcia de la nostra ideologia és que aquesta mateixa ideologia és el mètode. 

- Què vol dir?

- Que el nostre interès ideològic és el país i la ciutat. El fet que dintre del partit hi hagi diferents sensibilitats fa que tinguem una estratègia clara que plasma les idees en un sentit pragmàtic, buscant les millors solucions per als problemes. I aquestes passen per activar el talent local que tenim i també per escoltar les opinions d'experts d'arreu. No ens incardinem en un lloc en concret amb l'eix de dreta-esquerra (creiem que és una cosa totalment superada) i no ens incardinem en un lloc específic. 

- Jo parlava més d'una ideologia de partit a nivell de priorització.

- És obvi que s'ha de prioritzar perquè els recursos no són il·limitats en cap cas. 

- I què primarien, vostès?

- Abans de respondre aquesta pregunta (que està íntimament lligada al pressupost) hi ha una cosa que hem de tenir present, i és que l'Ajuntament de Manresa no té el finançament que hauria de tenir. 

- Expliqui's.

- És una qüestió de l'espoli fiscal i del fet que Catalunya no és independent. Nosaltres hem estat mirant xifres dels darrers anys i, per posar un exemple, a Manresa, l'IRPF liquidat el 2016 va ser de 130 milions d'euros. Si tenim en compte que la suma de les transferències que rep l'Ajuntament de Manresa (de l'estat, la Generalitat i de la Diputació) és de 21 milions d'euros, això vol dir que hi ha 110 milions d'IRPF que marxen i no tornen! En una Catalunya independent, només que tinguéssim el 30% d'aquests diners, ja estaríem multiplicant per dos aquesta xifra. I llavors, no podríem tenir un abast més universal en polítiques com les de serveis socials, habitatge o gent gran.

- Però la realitat és la que és.

- I precisament per això, lluitarem perquè la casa de tots tingui els recursos que necessita. Hi ha moltes coses que ens preocupen i estic segur que als altres grups polítics també.

- Com què?

- Que la gent gran estigui ben atesa; que les persones dependents tinguin el recolzament que necessiten; que l'habitatge es pugui subvencionar pel que fa a la rehabilitació però també en la millora de la rehabilitació; que les infraestructures de base tinguin el nivell que necessitem perquè l'emprenedoria pròpia de la ciutat, el caràcter emprenedor que tenim els manresans i els catalans, es pugui expressar a la ciutat. 

- Què en pot dir, de la gestió del govern actual (la coalició entre Convergència i ERC)?

- Nosaltres no som catastrofistes. Amb això vull dir que no ens presentem a les eleccions esmenant completament el que ha fet el govern, perquè ha fet coses ben fetes. En aquest sentit, penso que la gestió de govern al llarg dels darrers quatre anys ha estat grisa i avorrida. En línies generals, considero que no ha representat ni un engrescament per als ciutadans ni un enorgulliment, perquè no s'han liderat accions cabdals per a la comarca.

- Per a la comarca?

- Sí. Creiem fermament que Manresa ha d'exercir, com a mínim, de capital del Bages i, idealment, d'un àmbit supracomarcal com ho és la Catalunya Central. I no hem estat a l'alçada.

- Pot ser més concret?

- No hem liderat en qüestions com la de les infraestructures ferroviàries o la C-55, així com tampoc estem capitanejant el conflicte mediambiental de les mines (el Cardener baixa salinitzat i no tenim veu en aquest problema). 

- I pel que fa a Manresa, quins errors o encerts hi ha hagut?

- El tema del padró, per exemple, que va fer que la ciutat perdés el rang de gran ciutat. Això va ocasionar que ja no obtinguéssim els 878.000 euros anuals de transferències de l'estat que, al cap de quatre anys, pugen a més de tres milions d'euros! Som conscients que això pot passar, és comprensible. Però també estem segurs que si hi hagués hagut una bona gestió, no ens hi hauríem trobat. 

- Abans ha dit que una de les prioritats del seu partit és evitar les contractacions de l'Ibex 35 o que no busquin l'interès de país. Però això legalment no es pot fer. 

- Òbviament estem en un marc de llei de concursos de l'administració que hem de complir, però es poden buscar fórmules que maximitzin la possibilitat que empreses petites o locals puguin competir. 

- Per exemple?

- El contracte de la neteja que té el consistori està fet amb una empresa que està dins de l'òrbita de l'Ibex 35. I per què? Doncs perquè és un contracte que cobreix tota la ciutat. Què passa, aleshores? Que només empreses de gran magnitud poden arribar a concursar. I normalment són empreses que tenen per objectiu guanyar concursos de l'administració, i no pas servir la ciutat. Davant d'aquest panorama, què planteja, el nostre partit, per revertir la situació? Doncs fragmentar els concursos per zones o per àmbits en concret. I és que fer un concurs més petit possibilita que empreses locals puguin participar-hi. I no només passa en el sector neteja, això. 

- On més ho han detectat?

- En el subministrament energètic. Hem de pensar que podem autogenerar l'energia elèctrica nosaltres mateixos. I això és un apoderament: si nosaltres tenim la sort de disposar de tantes hores solars, per què les llancem? Per què no aprofitem aquesta energia que ens arriba de franc i de forma neta i durant molts dies l'any? Podem anar col·locant plaques solars mica en mica i no fer un concurs genèric perquè s'ho quedi una empresa de fora. Això dona la possibilitat als industrials locals de participar en aquests concursos i d'optar a guanyar-los. 

- Primàries Manresa és el darrer partit independentista que s'incorpora a les eleccions de Manresa. Creu que això provocarà la fragmentació del vot sobiranista o, pel contrari, maximitzarà el nombre de regidors independentistes? 

- Nosaltres apel·lem a un votant independentista que no es mobilitza a les municipals. Per exemple, a les eleccions municipals del 2015, el total de vots que van anar a parar a les llistes independentistes van ser 20.000. En canvi, però, les que van tenir lloc tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats, la xifra va ascendir als 28.000. Per tant, per bé que hi ha un creixement propi d'aquests partits, creiem que hi ha una bossa important de votants independentistes que no van a votar a les municipals perquè no se senten interpel·lats. 

- I a què creu que es deu?

- Hi ha gent que està enutjada amb els partits que han capitanejat el procés. Creuen que la voluntat popular que es va expressar en totes les manifestacions, mobilitzacions i en el referèndum final, es va trencar. I nosaltres no volem que aquesta gent enutjada es quedi a casa, perquè si ho fa, enfortim el rival. A més, per molt que siguem el darrer partit independentista que es presenta als comicis, la gent que formem part de la llista hi hem estat des del principi: som els que volem que el procés d'independència torni a peu de carrer i que la veu dels ciutadans pugui arribar a les institucions. 

- Això vol dir que els candidats que conformen la seva llista no han trobat encaix amb cap altre partit?

- ERC i Junts per Manresa, sobretot, són partits fets a l'antiga. Neixen amb la llei de partits de la Transició i, per tant, tenen unes estructures piramidals. En moltes ocasions, es mouen per cadenes de favors, per jerarquies, per recorreguts professionals dintre dels partits i, d'alguna manera, acaben sent oficines de col·locació. I, en aquest sentit, són impermeables a l'adopció de noves persones en els seus equips. En canvi, nosaltres hem fet el pas de visitar tots i aquests partits (també la CUP) i els hem ofert la possibilitat de participar en el mecanisme de Primàries. Pensem que el fet que tothom es presenti com un candidat individual perquè els ciutadans confegeixin la llista al seu gust, és un mecanisme molt útil que també apodera la societat. 

- En els dos darrers comicis municipals s'han presentat partits d'òrbita independentista que no han acabat tenint representació a l'Ajuntament. Amb vostès serà diferent? 

- Aquí hauríem de fer una petita reflexió. L'any 2015, en quin punt es trobava, Catalunya? Sortíem de la ressaca de la consulta del 9-N. Nosaltres no som hereus d'aquestes candidatures. Som gent que hem sortit de Manresa. El que hem vist és que el procés cap a la independència del país ha anat avançant bé mentre no estava tutelat per Junts per Catalunya i ERC, essencialment. I quan el procés ha avançat més ha estat quan s'ha posat a mans de la ciutadania. Nosaltres pensem que, enguany, aquestes eleccions no són com les que hi ha hagut sempre. Després de l'èxit de l'1-O –que va ser una gran victòria democràtica de Catalunya- ara el que toca és tornar la veu als ciutadans, apoderar-los i fer una transmissió més directa entre l'independentisme de base i l'Ajuntament. 

 

Participació