09
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
11:32h
Té 42 anys i una llarga llista d'obres publicades. I no només literàries, sinó que també de format teatral i televisiu. Tampoc és monòton en els gèneres (ha tocat des de la comèdia fins al drama, passant pel thriller, la fantasia o la recreació històrica) ni es casa amb un públic concret (fa anys que dirigeix el Club Piolet -el Súper3 d'Andorra- i ha estat guionista de sèries com Laura o Happy House i de programes de la talla de (S)avis o d'Anecdotari, històries singulars).
A Agustí Franch, manresà de naixement i sentiment, tot i que actualment resideix a Andorra, no se li acaben les idees. "M'expresso millor escrivint que parlant", assegura. I no li falta raó. A banda de la feina creativa que fa al Club Piolet, només en els darrers tres anys ha tret a la llum dos llibres (Wicca i La capsa de música) i dues obres de teatre, Fred i Coitus. Aquesta darrera s'estrenarà aquest dijous, 9 de maig, a dos quarts de nou del vespre, a la Sala Rubianes del Club Capitol de Barcelona.
Es tracta d'una comèdia que tracta sobre les relacions de parella i les seves situacions quotidianes i que pretén ser una continuació de l'exitosa Orgasmos. De fet, el seu director, Oscar Contreras, va ser qui va encarregar a Franch que n'escrivís la seqüela, que han titulat amb el nom de Coitus i que es podrà veure al teatre barceloní fins (de moment), el 2 de juny.
- Ara feia temps que no tocava la comèdia. Tenia al cap rescatar el gènere o va ser tot fruit de l'encàrrec que va rebre?
- Va ser fruit de l'encàrrec, completament.
- Com és que l'Òscar Contreras va contactar amb vostè perquè escrivís el guió?
- Perquè havia vist Entre pocs i massa -una comèdia que vaig estrenar l'any 2007- i li va encantar. De fet, la seva voluntat quan es va posar en contacte amb mi era, d'una banda, fer un espectacle continuista d'Orgasmos, i de l'altra, recuperar Entre pocs i massa. Al final s'ha començat amb la primera opció, i ja veurem què passarà amb l'altra.
- Això li ha permès tornar al Club Capitol després de deu anys sense trepitjar-lo. Està content?
- Sí! Per tant, podríem dir que no només he tornat a la comèdia per encàrrec sinó que també he tornat a Barcelona per encàrrec! A més, en aquesta ocasió estaré al pis de baix, en territori Rubianes. El que em fa especial il·lusió d'aquest projecte és que per primera vegada s'estrena una obra que he escrit per encàrrec. M'agrada més treballar amb idees pròpies, perquè l'emoció que et creen en aparèixer, et desperten unes ganes boges de posar-te a escriure, però el fet que algú pensi en tu perquè li facis un text és sensacional. És una mostra que has fet coses interessants en un passat.
- I de nervis com va?
- La veritat és que aquesta estrena la visc molt diferent que quan vaig presentar Entre pocs i massa o Operació Bolquer [una altra comèdia estrenada l'any 2010]. Llavors jo era part implicada en la producció, i ara només firmo el text. Tot i així, posar davant del públic un format d'obra que no he tocat mai, sí que em crea una certa inseguretat, perquè estic en un terreny que no domino, i no sé si funcionarà com tinc en ment.
- Què vol dir?
- A Coitus es trenca constantment la quarta paret. I escriure un guió tenint en compte aquesta no-separació entre públic i actors, va ser un gran repte a nivell personal. Per mi mateix, crec que mai hauria escrit un espectacle amb aquest format, i de fet, quan me'l van encarregar, vaig pensar que no me'n sortiria: dos personatges sols, fent escenes curtes, amb monòlegs -o més ben dit, converses amb el públic-, d'entrada no era un projecte per mi.
- Però bé que el va acceptar.
- Sí, precisament per veure si era capaç de fer-ho.
- L'obra s'estrena oficialment avui, però ja n'han ofert alguns passis a porta oberta. Com han anat?
- N'estem molt contents, sobretot per la reacció del públic. Ha estat una mica accidentat tot plegat, perquè a la sala hi havia espectacles fins el dia abans de començar, i no s'hi va poder entrar fins el mateix dia 1 [de maig], que començaven les prèvies. Això va fer que la il·luminació no es pogués treballar bé, i s'hagués d'anar fent. Però crec que el públic no ha notat res.
- Tenen un bon equip al darrere, doncs.
- Sí, però a banda d'això s'ha de tenir en compte que Coitus és una producció petita, senzilla, sense més ambició que fer passar una bona estona. El pes primordial recau en el guió i la interpretació, i els actors estan brillants. Hi ha hagut una molt bona feina durant els assajos, i ara es nota. La Míriam ja la tenia controlada (l'havia vist en sèries de televisió i també havia fet algunes funcions d'Orgasmos), i ja sabíem que funcionaria, però l'Isidre ha estat tot un descobriment. El vam trobar per càsting, i té una bis còmica brutal.
- Igual que Entre pocs i massa i Operació Bolquer, Coitus gira al voltant dels problemes de parella. Creu que és una temàtica que dona per molt o sempre acabem caient en els mateixos tòpics?
- Penso que, precisament, els problemes de parella donen per molt perquè hi ha molts tòpics. Segurament es podria fer un text que fugís dels tòpics, i més ara, que el ventall d'opcions que hi ha de relacions de parelles és més obert. Però l'encàrrec era molt clar: fer una obra comercial d'una parella hetero. I aquí, desenganyem-nos, el que funciona són els tòpics.
- És com la gent riu més...
- Sempre que es treballa amb tòpics, és una crítica recurrent dir que se'n podria treure més suc, però és el que fa gràcia al gruix de la gent. Només cal veure exemples com Ocho apellidos vascos, una de les pel·lícules espanyoles més taquillera de la història, que és una metralleta d'acudits típics i tòpics. En aquest sentit, jo no estic en contra dels tòpics, però sí que penso que s'han de saber jugar, col·locar-los bé, a lloc i amb gràcia. No sé si ho he aconseguit, però a jutjar per la reacció del públic, sembla que sí. De fet, el repte real de l'obra -a banda del format- va ser un altre, per a mi...
- Quin?
- No caure en el masclisme. Ha sigut un exercici fugir-ne, tenint en compte que, ens agradi o no, tenim una educació de base masclista, i de vegades fem humor masclista sense adonar-nos-en. Potser se m'ha escapat alguna cosa, no ho sé, però de moment, ningú ho ha assenyalat.
- Com és que només toca la comèdia quan fa guions teatrals?
- És casualitat, i va a temporades. Hi ha èpoques que ve més de gust fer comèdia, altres misteri, i d'altres drama. Però cada història necessita el seu format, i el seu to a l'hora de ser explicada. Les dues primeres novel·les que vaig publicar -Sota la llei de Murphy i Generacions- eren d'humor. Però ara mateix, no sé si m'hi atreviria.
- Per què no?
- Fer humor, i fer gràcia, és complicat, i tot i que les novel·les van agradar, ara ho veig com una temeritat. Potser és perquè soc més guionista que narrador, i no em sento tan còmode novel·lant com fent guions, que ara em faria respecte fer novel·la còmica. Però el que té de bo de fer humor en teatre -i en el teatre en general- és la immediatesa del públic. És un plaer estar a la sala i veure tothom rient. És més agraït que el drama.
- La cirereta del pastís suposo que seria poder portar Coitus al Kursaal.
- És evident que el Kursaal és un lloc meravellós on portar-hi un espectacle, i m'encantaria que hi anés. I més com a manresà! Des que es va reobrir l'any 2007, hi tenia una espineta clavada, perquè era l'única sala de Manresa en la que no ha via actuat mai, ja fos jo mateix o una obra meva. Me la vaig treure, però, quan s'hi va fer Fred (a la sala petita), una peça sobre la Segona Guerra Mundial que properament començarà a rodar-se en forma de llargmetratge.
- De debò? Ara farà una incursió en el món cinematogràfic?
- Sí! De fet, mentre l'estava escrivint en format teatral ja vaig veure que podia ser un guió de llarg, i de seguida en vaig fer l'adaptació. Ara mateix ja està en fase preproducció (de la mà de Red Nose Produccions i Films de l'Orient), i entre el gener i el febrer de 2020 s'ha de rodar amb l'Aida Folch i el Roger Casamajor de protagonistes. Estic entusiasmat!
- De què va?
- Parla de la por que viu una família humil d'Andorra quan, de sobte, es troba, a casa seva, una família de refugiats jueus que fuig de la Segona Guerra Mundial. La Sara, de la família andorrana, està embarassada, i la por al desconegut la terroritza. No sap qui són aquesta gent, per què fugen, per què els volen matar els alemanys, si porten alguna malaltia infecciosa... Les contradiccions entre fer el que cal com a ésser humà ajudant els refugiats, o salvar la pell a costa d'una gent que no coneixen de res, mou el personatge de la Sara al llarg de tota la trama. És una pel·lícula molt visceral, amb uns personatges molt potents, que li donaran molt caràcter.
- On es rodarà?
- A Andorra, majoritàriament. Ens posen moltes facilitats a nivell de localitzacions i infraestructures i, a més, la vaig concebre allà.
- Qui agafarà les regnes de la direcció?
- El Santi Trullenque, i la música anirà a càrrec de Francesc Gener, que és de Manresa, també. El Santi és un boig amb molt talent, i farà una pel·lícula brutal. Hi haurà gent a qui agradarà i gent a qui no agradarà, però no passarà desapercebuda. Se'n sentirà a parlar.
A Agustí Franch, manresà de naixement i sentiment, tot i que actualment resideix a Andorra, no se li acaben les idees. "M'expresso millor escrivint que parlant", assegura. I no li falta raó. A banda de la feina creativa que fa al Club Piolet, només en els darrers tres anys ha tret a la llum dos llibres (Wicca i La capsa de música) i dues obres de teatre, Fred i Coitus. Aquesta darrera s'estrenarà aquest dijous, 9 de maig, a dos quarts de nou del vespre, a la Sala Rubianes del Club Capitol de Barcelona.
Es tracta d'una comèdia que tracta sobre les relacions de parella i les seves situacions quotidianes i que pretén ser una continuació de l'exitosa Orgasmos. De fet, el seu director, Oscar Contreras, va ser qui va encarregar a Franch que n'escrivís la seqüela, que han titulat amb el nom de Coitus i que es podrà veure al teatre barceloní fins (de moment), el 2 de juny.
- Ara feia temps que no tocava la comèdia. Tenia al cap rescatar el gènere o va ser tot fruit de l'encàrrec que va rebre?
- Va ser fruit de l'encàrrec, completament.
- Com és que l'Òscar Contreras va contactar amb vostè perquè escrivís el guió?
- Perquè havia vist Entre pocs i massa -una comèdia que vaig estrenar l'any 2007- i li va encantar. De fet, la seva voluntat quan es va posar en contacte amb mi era, d'una banda, fer un espectacle continuista d'Orgasmos, i de l'altra, recuperar Entre pocs i massa. Al final s'ha començat amb la primera opció, i ja veurem què passarà amb l'altra.
- Això li ha permès tornar al Club Capitol després de deu anys sense trepitjar-lo. Està content?
- Sí! Per tant, podríem dir que no només he tornat a la comèdia per encàrrec sinó que també he tornat a Barcelona per encàrrec! A més, en aquesta ocasió estaré al pis de baix, en territori Rubianes. El que em fa especial il·lusió d'aquest projecte és que per primera vegada s'estrena una obra que he escrit per encàrrec. M'agrada més treballar amb idees pròpies, perquè l'emoció que et creen en aparèixer, et desperten unes ganes boges de posar-te a escriure, però el fet que algú pensi en tu perquè li facis un text és sensacional. És una mostra que has fet coses interessants en un passat.
- I de nervis com va?
- La veritat és que aquesta estrena la visc molt diferent que quan vaig presentar Entre pocs i massa o Operació Bolquer [una altra comèdia estrenada l'any 2010]. Llavors jo era part implicada en la producció, i ara només firmo el text. Tot i així, posar davant del públic un format d'obra que no he tocat mai, sí que em crea una certa inseguretat, perquè estic en un terreny que no domino, i no sé si funcionarà com tinc en ment.
La comèdia 'Coitus', d'Agustí Franch, s'estrenarà aquest dijous Foto: Promocional
- Què vol dir?
- A Coitus es trenca constantment la quarta paret. I escriure un guió tenint en compte aquesta no-separació entre públic i actors, va ser un gran repte a nivell personal. Per mi mateix, crec que mai hauria escrit un espectacle amb aquest format, i de fet, quan me'l van encarregar, vaig pensar que no me'n sortiria: dos personatges sols, fent escenes curtes, amb monòlegs -o més ben dit, converses amb el públic-, d'entrada no era un projecte per mi.
- Però bé que el va acceptar.
- Sí, precisament per veure si era capaç de fer-ho.
- L'obra s'estrena oficialment avui, però ja n'han ofert alguns passis a porta oberta. Com han anat?
- N'estem molt contents, sobretot per la reacció del públic. Ha estat una mica accidentat tot plegat, perquè a la sala hi havia espectacles fins el dia abans de començar, i no s'hi va poder entrar fins el mateix dia 1 [de maig], que començaven les prèvies. Això va fer que la il·luminació no es pogués treballar bé, i s'hagués d'anar fent. Però crec que el públic no ha notat res.
- Tenen un bon equip al darrere, doncs.
- Sí, però a banda d'això s'ha de tenir en compte que Coitus és una producció petita, senzilla, sense més ambició que fer passar una bona estona. El pes primordial recau en el guió i la interpretació, i els actors estan brillants. Hi ha hagut una molt bona feina durant els assajos, i ara es nota. La Míriam ja la tenia controlada (l'havia vist en sèries de televisió i també havia fet algunes funcions d'Orgasmos), i ja sabíem que funcionaria, però l'Isidre ha estat tot un descobriment. El vam trobar per càsting, i té una bis còmica brutal.
- Igual que Entre pocs i massa i Operació Bolquer, Coitus gira al voltant dels problemes de parella. Creu que és una temàtica que dona per molt o sempre acabem caient en els mateixos tòpics?
- Penso que, precisament, els problemes de parella donen per molt perquè hi ha molts tòpics. Segurament es podria fer un text que fugís dels tòpics, i més ara, que el ventall d'opcions que hi ha de relacions de parelles és més obert. Però l'encàrrec era molt clar: fer una obra comercial d'una parella hetero. I aquí, desenganyem-nos, el que funciona són els tòpics.
- És com la gent riu més...
- Sempre que es treballa amb tòpics, és una crítica recurrent dir que se'n podria treure més suc, però és el que fa gràcia al gruix de la gent. Només cal veure exemples com Ocho apellidos vascos, una de les pel·lícules espanyoles més taquillera de la història, que és una metralleta d'acudits típics i tòpics. En aquest sentit, jo no estic en contra dels tòpics, però sí que penso que s'han de saber jugar, col·locar-los bé, a lloc i amb gràcia. No sé si ho he aconseguit, però a jutjar per la reacció del públic, sembla que sí. De fet, el repte real de l'obra -a banda del format- va ser un altre, per a mi...
- Quin?
- No caure en el masclisme. Ha sigut un exercici fugir-ne, tenint en compte que, ens agradi o no, tenim una educació de base masclista, i de vegades fem humor masclista sense adonar-nos-en. Potser se m'ha escapat alguna cosa, no ho sé, però de moment, ningú ho ha assenyalat.
- Com és que només toca la comèdia quan fa guions teatrals?
- És casualitat, i va a temporades. Hi ha èpoques que ve més de gust fer comèdia, altres misteri, i d'altres drama. Però cada història necessita el seu format, i el seu to a l'hora de ser explicada. Les dues primeres novel·les que vaig publicar -Sota la llei de Murphy i Generacions- eren d'humor. Però ara mateix, no sé si m'hi atreviria.
- Per què no?
- Fer humor, i fer gràcia, és complicat, i tot i que les novel·les van agradar, ara ho veig com una temeritat. Potser és perquè soc més guionista que narrador, i no em sento tan còmode novel·lant com fent guions, que ara em faria respecte fer novel·la còmica. Però el que té de bo de fer humor en teatre -i en el teatre en general- és la immediatesa del públic. És un plaer estar a la sala i veure tothom rient. És més agraït que el drama.
- La cirereta del pastís suposo que seria poder portar Coitus al Kursaal.
- És evident que el Kursaal és un lloc meravellós on portar-hi un espectacle, i m'encantaria que hi anés. I més com a manresà! Des que es va reobrir l'any 2007, hi tenia una espineta clavada, perquè era l'única sala de Manresa en la que no ha via actuat mai, ja fos jo mateix o una obra meva. Me la vaig treure, però, quan s'hi va fer Fred (a la sala petita), una peça sobre la Segona Guerra Mundial que properament començarà a rodar-se en forma de llargmetratge.
- De debò? Ara farà una incursió en el món cinematogràfic?
- Sí! De fet, mentre l'estava escrivint en format teatral ja vaig veure que podia ser un guió de llarg, i de seguida en vaig fer l'adaptació. Ara mateix ja està en fase preproducció (de la mà de Red Nose Produccions i Films de l'Orient), i entre el gener i el febrer de 2020 s'ha de rodar amb l'Aida Folch i el Roger Casamajor de protagonistes. Estic entusiasmat!
- De què va?
- Parla de la por que viu una família humil d'Andorra quan, de sobte, es troba, a casa seva, una família de refugiats jueus que fuig de la Segona Guerra Mundial. La Sara, de la família andorrana, està embarassada, i la por al desconegut la terroritza. No sap qui són aquesta gent, per què fugen, per què els volen matar els alemanys, si porten alguna malaltia infecciosa... Les contradiccions entre fer el que cal com a ésser humà ajudant els refugiats, o salvar la pell a costa d'una gent que no coneixen de res, mou el personatge de la Sara al llarg de tota la trama. És una pel·lícula molt visceral, amb uns personatges molt potents, que li donaran molt caràcter.
L'obra 'Fred', d'Agustí Franch, es convertirà en pel·lícula
- On es rodarà?
- A Andorra, majoritàriament. Ens posen moltes facilitats a nivell de localitzacions i infraestructures i, a més, la vaig concebre allà.
- Qui agafarà les regnes de la direcció?
- El Santi Trullenque, i la música anirà a càrrec de Francesc Gener, que és de Manresa, també. El Santi és un boig amb molt talent, i farà una pel·lícula brutal. Hi haurà gent a qui agradarà i gent a qui no agradarà, però no passarà desapercebuda. Se'n sentirà a parlar.