28
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
16:13h
Aquest dissabte al matí s'ha celebrat al Col·legi de Periodistes de Manresa el quart i darrer debat obert de Primàries Manresa per recollir propostes en el programa electoral per a les municipals del 26 de maig. En una primera part, cinc ponents especialitzats han presentat les seves ponències per inspirar i situar als participants.
Fina Casals ha enmarcat la ciutat de Manresa com la més envellida de Catalunya i ha proposat mesures concretes per millorar la mobilitat interna de la ciutat. Pel que fa a mobilitat externa, ha explicat com "la C-55 asfíxia Manresa" mitjançant situacions reals que reclamen el desdoblament projectat entre Manresa i Castellbell i el Vilar. També ha argumentat la formulació de la pregunta "C-16, autopista al servei de qui?", fent reflexionar als assistents sobre quines mesures convindria aplicar. Sobre RENFE i ADIF ha descrit la situació sota el titular "Indecència criminal". Pel que fa a urbanisme de Manresa, l'ha qualificat com a gris i dur i ha plantejat una sèrie de propostes a debatre sobre habitatge i sostenibilitat urbana.
Per la seva part, Xavier (gestor de l'eina de pensament estratègic @_XVEC) ha exposat dues parts. En la primera, Urbanisme, ha esmentat tres eines a tenir en compte per planificar el futur: l'Agenda 2030 de l'ONU, la Nova Agenda Urbana de Quito i l'Agenda Urbana de Catalunya que s'està desenvolupant. Per definir el model urbà de futur s'han de considerar vectors com la densitat, les prioritats funcionals, l'ecologia i la complexitat. Concretament a Manresa ha enumerat nou àrees estratègiques internes de renovació i cinc externes d'ampliació sobre les quals l'Ajuntament pot i ha d'intervenir.
En la segona, Mobilitat, ha esmentat la importància d'una bona incardinació entre el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible 2020-2025 i el Pla Director d'Infraestructures Urbanes de Manresa, com a oportunitat d'or per planificar infraestructures i estratègies. Tenim els reptes de descarbonització, governança, intermodalitat, aparcament, seguretat i accessibilitat. Com a prioritats urbanes ha esmentat el sistema de vertebració oriental al voltant de la nova avinguda dels Països Catalans, la illa de vianants central i la Manresa Intermodal del 2030. A nivel interurbà ha detallat uns importants i sovint ignorats factors per al desdoblament de la C-55, "problema enquistat, però únic desdoblament a Catalunya amb els projectes executius fets", segons ha dit.
Salvador Soler, delegat del Col·legi d'enginyers de camins i professor associat a la UPC de Manresa, ha parlat sobre infraestructures ferroviàries concretant que el que importa al viatger és el temps i no els quilòmetres, i el nombre de parades és el que marca més el temps de viatge. En un sistema de corones, les poblacions més allunyades, com Manresa, són penalitzades pel creixement de les ciutats d'enmig i el que necessitem no és més freqüències sino més velocitat. La construcció de túnels no és la solució perquè és extraordinàriament costosa per aconseguir reduccions, per exemple, de només 6 minuts entre Manresa i Barcelona. A Manresa li correspon un servei de tràfic regional, més que de rodalies. Cal resoldre les limitacions de velocitat entre Manresa i Terrassa i proposar una 3ª via entre Sabadell i Cerdanyola que permeti fer avançaments dels semidirectes. Cal impulsar altres destinacions des de Manresa com Sitges, Aeroport o Tarragona. Pel que fa a FGC, cal potenciar l'arribada al centre de Manresa, extendre el servei a Santpedor, Sallent i Súria, i pensar en semidirectes. En definitiva, fer de Manresa un nus clau de comunicacions amb el centre de Catalunya i área d'expansió de Barcelona.
Carles Sala, ex-secretari d'Habitatge de la Generalitat, ha dit que en la política d'habitatge no s'han de mirar les properes eleccions sino les properes generacions. El dret a l'habitatge necessita de pressupost per part de les diferents institucions, també dels Ajuntaments. Hem viscut un model d'expansió, devorant territori, en el qual la gent ha volgut sortir de la ciutat construida i anar a l'expansiva (autogentrificació). A curt termini podem treballar en rehabilitació d'habitatges, no deixar-los com estaven sino renovar-los. Pensem que Manresa está tipificada com àrea de rehabilitació prioritària degut a l'elevat percentatge d'edificacions residencials en molt mal estat. També cal un pla intensiu per facilitar l'accés a l'habitatge per part de la gent jove. A llarg termini, d'aquí a 15 anys és previst que Manresa augmenti un 10% de població i necessitarem un increment de 3.500 habitatges sobre la xifra actual. Calen actuacions públic-privades per obtenir habitatges a preu assequible. L'Ajuntament també pot exercir el dret de "tanteig i retracte" en determinats tipus de transmissions, obtenint habitatges a un preu entre el 40 i 50% més baix que el de construcció d'habitatge nou.
Josep Maria Llobet, animalista i ex-agent de policía local de Manresa amb 36 anys d'experiència ha descrit dos models policials: el francès, basat en el militarisme, i el saxó, basat en la necessitat d'autoprotecció. A la zona mediterrània predomina el model francès però ell prefereix el model saxó perquè genera més confiança mútua entre ciutadans i policia. A Manresa les tasques d'auxili es fan bé, però les de seguretat ciutadana es podrien fer millor. Hi ha un gran camp en fer complir les ordenances municipals que influiria molt positivament en la convivència dels manresans. Proposa un model de policia a peu i policia de paisà per a determinades tasques de vigilància.
Pel que fa a l'animalisme, malgrat que és un tema que va increscendo a Manresa, estem molt per darrera d'altres municipis del Bages. No es compleixen les ordenances i es dóna resposta insuficient als problemes. Es podria fer molt, per exemple, sense augmentar recursos, creant una oficina centralitzada per a l'atenció de qualsevol tema relatiu als animals mitjançant un número de telèfon gratuït i que la persona de l'Ajuntament responsable dels animals fós un funcionari, ja que ara no ho és.
Després d'aquestes ponències s'ha passat a un col·loqui entre tots els presents on s'han fet noves preguntes als ponents i han emergit tot un seguit de propostes, com per exemple la dotació de microbusos elèctrics per circular per llocs on ara amb els busos actuals no s'arriba o la potenciació decidida de l'ús de la bicicleta (mecànica o eléctrica) i vehicles de mobilitat personal, entre moltes altres. Ha estat, sense dubte, un acte de gran nivell entre els quals es trobava en Felip González, alcaldable a Manresa pel PSC.
Amb tota la informació recollida en els quatre debats realitzats, Primàries farà l'esborrany de programa electoral que sotmetrem a consideració final dels manresans abans de donar-lo per bo per a la propera campanya electoral.
Fina Casals ha enmarcat la ciutat de Manresa com la més envellida de Catalunya i ha proposat mesures concretes per millorar la mobilitat interna de la ciutat. Pel que fa a mobilitat externa, ha explicat com "la C-55 asfíxia Manresa" mitjançant situacions reals que reclamen el desdoblament projectat entre Manresa i Castellbell i el Vilar. També ha argumentat la formulació de la pregunta "C-16, autopista al servei de qui?", fent reflexionar als assistents sobre quines mesures convindria aplicar. Sobre RENFE i ADIF ha descrit la situació sota el titular "Indecència criminal". Pel que fa a urbanisme de Manresa, l'ha qualificat com a gris i dur i ha plantejat una sèrie de propostes a debatre sobre habitatge i sostenibilitat urbana.
Per la seva part, Xavier (gestor de l'eina de pensament estratègic @_XVEC) ha exposat dues parts. En la primera, Urbanisme, ha esmentat tres eines a tenir en compte per planificar el futur: l'Agenda 2030 de l'ONU, la Nova Agenda Urbana de Quito i l'Agenda Urbana de Catalunya que s'està desenvolupant. Per definir el model urbà de futur s'han de considerar vectors com la densitat, les prioritats funcionals, l'ecologia i la complexitat. Concretament a Manresa ha enumerat nou àrees estratègiques internes de renovació i cinc externes d'ampliació sobre les quals l'Ajuntament pot i ha d'intervenir.
En la segona, Mobilitat, ha esmentat la importància d'una bona incardinació entre el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible 2020-2025 i el Pla Director d'Infraestructures Urbanes de Manresa, com a oportunitat d'or per planificar infraestructures i estratègies. Tenim els reptes de descarbonització, governança, intermodalitat, aparcament, seguretat i accessibilitat. Com a prioritats urbanes ha esmentat el sistema de vertebració oriental al voltant de la nova avinguda dels Països Catalans, la illa de vianants central i la Manresa Intermodal del 2030. A nivel interurbà ha detallat uns importants i sovint ignorats factors per al desdoblament de la C-55, "problema enquistat, però únic desdoblament a Catalunya amb els projectes executius fets", segons ha dit.
Salvador Soler, delegat del Col·legi d'enginyers de camins i professor associat a la UPC de Manresa, ha parlat sobre infraestructures ferroviàries concretant que el que importa al viatger és el temps i no els quilòmetres, i el nombre de parades és el que marca més el temps de viatge. En un sistema de corones, les poblacions més allunyades, com Manresa, són penalitzades pel creixement de les ciutats d'enmig i el que necessitem no és més freqüències sino més velocitat. La construcció de túnels no és la solució perquè és extraordinàriament costosa per aconseguir reduccions, per exemple, de només 6 minuts entre Manresa i Barcelona. A Manresa li correspon un servei de tràfic regional, més que de rodalies. Cal resoldre les limitacions de velocitat entre Manresa i Terrassa i proposar una 3ª via entre Sabadell i Cerdanyola que permeti fer avançaments dels semidirectes. Cal impulsar altres destinacions des de Manresa com Sitges, Aeroport o Tarragona. Pel que fa a FGC, cal potenciar l'arribada al centre de Manresa, extendre el servei a Santpedor, Sallent i Súria, i pensar en semidirectes. En definitiva, fer de Manresa un nus clau de comunicacions amb el centre de Catalunya i área d'expansió de Barcelona.
Carles Sala, ex-secretari d'Habitatge de la Generalitat, ha dit que en la política d'habitatge no s'han de mirar les properes eleccions sino les properes generacions. El dret a l'habitatge necessita de pressupost per part de les diferents institucions, també dels Ajuntaments. Hem viscut un model d'expansió, devorant territori, en el qual la gent ha volgut sortir de la ciutat construida i anar a l'expansiva (autogentrificació). A curt termini podem treballar en rehabilitació d'habitatges, no deixar-los com estaven sino renovar-los. Pensem que Manresa está tipificada com àrea de rehabilitació prioritària degut a l'elevat percentatge d'edificacions residencials en molt mal estat. També cal un pla intensiu per facilitar l'accés a l'habitatge per part de la gent jove. A llarg termini, d'aquí a 15 anys és previst que Manresa augmenti un 10% de població i necessitarem un increment de 3.500 habitatges sobre la xifra actual. Calen actuacions públic-privades per obtenir habitatges a preu assequible. L'Ajuntament també pot exercir el dret de "tanteig i retracte" en determinats tipus de transmissions, obtenint habitatges a un preu entre el 40 i 50% més baix que el de construcció d'habitatge nou.
Josep Maria Llobet, animalista i ex-agent de policía local de Manresa amb 36 anys d'experiència ha descrit dos models policials: el francès, basat en el militarisme, i el saxó, basat en la necessitat d'autoprotecció. A la zona mediterrània predomina el model francès però ell prefereix el model saxó perquè genera més confiança mútua entre ciutadans i policia. A Manresa les tasques d'auxili es fan bé, però les de seguretat ciutadana es podrien fer millor. Hi ha un gran camp en fer complir les ordenances municipals que influiria molt positivament en la convivència dels manresans. Proposa un model de policia a peu i policia de paisà per a determinades tasques de vigilància.
Pel que fa a l'animalisme, malgrat que és un tema que va increscendo a Manresa, estem molt per darrera d'altres municipis del Bages. No es compleixen les ordenances i es dóna resposta insuficient als problemes. Es podria fer molt, per exemple, sense augmentar recursos, creant una oficina centralitzada per a l'atenció de qualsevol tema relatiu als animals mitjançant un número de telèfon gratuït i que la persona de l'Ajuntament responsable dels animals fós un funcionari, ja que ara no ho és.
Després d'aquestes ponències s'ha passat a un col·loqui entre tots els presents on s'han fet noves preguntes als ponents i han emergit tot un seguit de propostes, com per exemple la dotació de microbusos elèctrics per circular per llocs on ara amb els busos actuals no s'arriba o la potenciació decidida de l'ús de la bicicleta (mecànica o eléctrica) i vehicles de mobilitat personal, entre moltes altres. Ha estat, sense dubte, un acte de gran nivell entre els quals es trobava en Felip González, alcaldable a Manresa pel PSC.
Amb tota la informació recollida en els quatre debats realitzats, Primàries farà l'esborrany de programa electoral que sotmetrem a consideració final dels manresans abans de donar-lo per bo per a la propera campanya electoral.