Pessics de Vida

Gonzalo Boye: «Si tot el govern hagués anat a l'exili, ja tindríem resolució jurídica»

L'arquitecte de l'estratègia legal dels presos exiliats fa petit l'Auditori de la Plana de l'Om de Manresa en l'entrevista del Pessics de Vida

per Pere Fontanals, Manresa, 24 d'abril de 2019 a les 23:34 |
L'advocat Gonzalo Boye, durant la seva intervenció al Pessics de Vida | Xavier Serrano
Pren molt cafè i fumava tres paquets de tabac diari. Ara pipeja o mastega bolígrafs. Dorm poc i aprofita els viatges d'avió per fer-ho. Treu a passejar el gos a 2/4 de 5 de la matinada. És hiperactiu, confessa. És Gonzalo Boye, en essència, que aquest dimecres ha estat entrevistat per Gonçal Mazcuñán en un Auditori de la Plana de l'Om que s'ha fet petit, molt petit, en un trasllat del cicle Pessics de Vida que ha resultat provindencial. Hi presentava, de passada, el seu èxit de vendes de Sant Jordi "... Y ahí lo dejo".

Amb una solvència sobrera i un toc d'humor descarat, Boye ha parlat de l'exili dels seus representats, del procés, de les altes instàncies judicials i de política, tot i que ha defensat diverses vegades que ell no s'hi posa en política. "La meva relació amb el procés és només de negoci, només tracto qüestions tècniques, si no fos així afectaria a la meva objectivitat", rebel·la.


Però no ha deixat passar l'oportunitat de disparar sobre la situació política espanyola: "encara no hem desenterrat el caballero -en referència a Franco-, i els seus nets ja entraran a Europa", o "jo vinc d'un país -Xile- que és democràtic des de 1810 i que va passar 17 anys de dictadura... Espanya, històricament quan temps ha viscut en democràcia? tres anys abans de Franco? però abans, què? tampoc...". La Transició va servir per "aprovar una llei d'amnistia que en realitat va ser d'autoamnistia", per això considera que "no es pot transitar cap a la democràcia amagant la dictadura sota l'alfombra".

O quan ha opinat sobre el procés: "es va pecar d'ingenuïtat" o "si tot el govern hagués anat a l'exili, ja tindríem resolució jurídica, seríem a un pèl de la victòria". Perquè Boye s'ha mostrat com un ferm defensor del paper de l'exili: "la internacionalització del procés fa que es pugui veure el judici per la televisió". També ha destacat el paper del Consell de la República en el fet que es necessitava una estructura legal fora d'Espanya.
 

Gonzalo Boye i Gonçal Mazcuñán amb el públic que omplia la sala de fons. Foto: Xavier Serrano


Però qui s'ha emportat la pitjor part ha estat l'alta instància judicial espanyola. "No hi ha contrapesos a l'estat per al Tribunal Suprem, per tant, si ells no volen, no es mou res", ha emfatitzat. Per això ha defensat que els polítics processats han de demanar l'empara del Tribunal de Luxemburg. En aquest cas, el Tribunal Suprem, abans de dictar sentència l'ha de remetre a aquest tribunal que en un període màxim de 6 mesos ha de determinar si els defensats han tingut garantits els seus drets bàsics. "Nosaltres interpretem que si uns mateixos fets són delicte en un Estat -Espanya- i no ho són en un altre -Alemanya-, es trenca un pilar bàsic de la Unió Europea, el de lliure circulació de persones", ha justificat, "però en tot cas, han de ser les defenses dels jutjats qui es dirigeixin a aquesta instància europea".


Entre referències a l'actualitat, "haureu de pagar més impostos per pagar la indemnització que l'Estat haurà d'abonar per la denúncia contra Llarena a Europa", o "el tema de Coripe no és llibertat d'expresió perquè ha estat organitzat des de les institucions i fins i tot la policia local donava els cartutxos per les escopetes", Boye ha fet curta l'entrevista.

Al final, cues i més cues perquè l'advocat signés llibres del seu "... Y ahí lo dejo".

 

Participació