Seminari del Poble de Déu

Comença el judici canònic contra els antics mossens de la Seu que pertanyien al Seminari del Poble de Déu

El Tribunal eclesiàstic actual a la Diòcesi de Vic ha iniciat el procediment contra els mossens Antoni Boqueras i Xavier Estopà, i quinze sacerdots més, a banda de dos laics, acusats de practicat "pseudomística"

, Vic | 16/04/2019 a les 11:34h
Arxivat a: Societat, Seminari del Poble de Déu, religió, catolicisme, judici canònic, Església, Bisbat de Vic
Mn. Antoni Boqueras, tocant la guitarra en la festa de comiat com a rector de la Seu
Mn. Antoni Boqueras, tocant la guitarra en la festa de comiat com a rector de la Seu | David Garriga
El Tribunal eclesiàstic actual a la Diòcesi de Vic ha iniciat el judici canònic contra l'antic rector de la Seu de Manresa, mossèn Antoni Boqueras, i el seu auxiliar, mossèn Xavier Estopà, i quinze sacerdots més, a banda de dos laics que formaven part de l'extingit Seminari del Poble de Déu per un delicte canònic de "pseudomística". Els disset sacerdots varen ser apartats el passat mes de febrer de l'exercici públic del ministeri, mentre duri el procediment.

Malgrat que des de la seva fundació, el 1977, un centenar de persones han estat membres del Seminari del Poble de Déu i que quan va ser dissolt, tenia una quarantena de membres, el procediment se segueix "només" contra els disset sacerdots que en formaven part, i contra els dos laics amb major responsabilitat dins l'organització. El procediment, però, es troba sota secret pontifici "per respectar la seva presumpció d'innocència".

La investigació canònica oberta per la Congregació per a la Doctrina de la Fe del Vaticà a Vic va ordenar constituir el Tribunal eclesiàstic actual a la Diòcesi de Vic l'abril de 2017 per aclarir si algun membre el Seminari va incórrer personalment en un delicte canònic, i l'Arquebisbat de Barcelona va extingir l'associació per raons "teològiques i de pèrdua de confiança" per dur a terme l'ensenyament de la doctrina catòlica.

Ara, un cop aplicades les mesures cautelars contra els dinou sacerdots i laics, el Tribunal eclesiàstic ha iniciat el judici canònic que, igual que en un judici penal, valorarà els informes previs, en aquest cas del Consiliar nomenat per l'Arquebisbat de Barcelona, i del Visitador Diocesà nomenat els altres bisbats afectats -Barcelona, Tarragona, Lleida, Urgell i Vic-, les proves, les declaracions dels processats i dels testimonis, i sentenciarà.

El juliol de 2017, el Bisbat de Vic va rellevar mossèn Boqueras i mossèn Estopà de les seves funcions a la basílica de la Seu i els va deixar sense parròquia. El nou rector de la Seu va passar a ser mossèn Jean Hakolimana.

Tenen presumpció d'innocència

L'acusació a la que s'enfronten mn. Boqueras, mn. Estopà i els altres disset processats en el procediment és la d'un delicte canònic de "pseudomística", "però sempre respectant la pressumpció d'innocència", segons han confirmat fonts del Bisbat de Vic a NacióManresa. També han assegurat que malgrat que el procès canònic és obert contra els disset sacerdots i els dos laics, el procediment serà individual depenent cada sentència del grau d'implicació i coneixement de les pràctiques jutjades.

Les mateixes fonts han assegurat al diari que "no se'ls està acusant de tenir sexe en grup, com han s'ha assegurat en algunes informacions" i tot i que seria "plausible" que les possibles idees i teories pseudomístiques inculcades pel fundador del Seminari Poble de Déu "haguessin derivat en alguns fets de caire o connotació sexual", aquests no serien el nucli del problema, sinó la ideologia "peculiar i confusa" en la qual sembla que podrien haver cregut alguns dels seus membres, han assenyalat aquestes fonts. En tot cas, segons les investigacions prèvies, les presumtes pràctiques sexuals serien per 'ascensi represiva', o sigui no per pràctiques sexuals actives, sinó per exercicis represors del desig sexual.

En aquest sentit, les fonts del Bisbat de Vic consultades per NacióManresa han considerat que no es valora, segons els informes d'investigació, que hi hagi cap delicte ordinari, però que si al llarg del judici n'aparagués algun "seria posat en coneixement de fiscalia de seguida".

Segons el bisbat, aquest judici canònic és de caire penal i no administratiu, pensat per a faltes més lleus, però, en tot cas, segons la investigació prèvia, la condemna màxima seria d'inhabilitació, mai d'expulsió o d'excomunicació.

De fet, a diferència dels judicis ordinaris, la tipologia del presumpte delicte, en aquest cas la pràctica de "pseudimística", no té associat un ventall de condemnes segons el grau, sinó que queda a resolució directa del Tribunal, "entenent que, com a germans, serà proporcional i justa" i, sobretot, estarà condicionada a la voluntat dels processats d'arrepentir-se i de rectificar les seves pràctiques.

El Seminari es va fundar el 1977

El laic Francesc Casanovas va erigir a Barcelona el 1977 el Seminari del Poble de Déu, que perseguia la formació de laics, i el juliol de 2013 el Bisbat de Vic va iniciar una investigació canònica prèvia després de detectar "possibles anomalies" en el funcionament.

El 2014, l'Arquebisbat de Barcelona -del qual depenia el Seminari-, va nomenar a un Consiliari de l'entitat i al juliol es va emetre un informe, mentre que per acord dels bisbats en què l'associació tenia presència -Barcelona, Tarragona, Lleida, Urgell i Vic-, es va acordar nomenar un Visitador Diocesarno, que un any després, a l'octubre de 2016, va emetre un altre informe.

Aquest va concloure amb "la possible existència" en l'associació de teories de "pseudomística" -una teoria espiritual contrària a la visió de la vida cristiana de l'Evangeli i la Fe de la Església-, i aquests resultats es van fer arribar a la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

Extingida el 2017

A l'abril de 2017, l'Arquebisbat de Barcelona va extingir l'associació per raons teològiques i de pèrdua de confiança per dur a terme l'ensenyament de la doctrina catòlica, i alhora, per aclarir si algun membre va incórrer personalment en un delicte canònic, la Doctrina de la Fe va ordenar constituir el Tribunal eclesiàstic actual a la Diòcesi de Vic.

Al febrer de 2019, aquest tribunal va acordar suspendre de manera cautelar l'exercici públic del ministeri dels disset sacerdots investigats, unes mesures que tenen "una triple funció: evitar escàndols, defensar la llibertat dels testimonis i garantir el curs de la justícia".

Encara que es van prendre aquestes mesures contra tots els clergues que es coneix que van tenir contacte amb l'associació, "no es presumeix, en cap cas, que tots hagin tingut el mateix grau d'implicació i coneixement".

Actualment el cas es troba sota secret pontifici, que "lluny de buscar ocultar a l'opinió pública els fets ocorreguts", persegueix protegir la intimitat i la presumpció d'innocència dels encausats i garantir un judici just.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Les Caramelles tornaran a envair els pobles del Bages i el Moianès
Les Caramelles tornaran a envair els pobles del Bages i el Moianès | Àlex Gómez Ribera
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 21
«El preu» arribarà al Kursaal l'últim cap de setmana d'abril
«El preu» arribarà al Kursaal l'últim cap de setmana d'abril | Promocional
A la sala gran del Kursaal, el 27 i 28 d'abril